Jean-François Paul de Gondi (1613-1679), més conegut com el cardenal de Retz, va deixar escrites unes breus impressions sobre València i el seu regne en les seues "Mémoires du Cardinal de Retz", publicades a París en 1717. Concretament, aquelles fan referència al seu pas per les nostres terres en 1654, després d'haver fugit del castell de Nantes, on havia estat empresonat per Mazarí, refugiant-se en territoris de la monarquia hispànica i finalment a Roma. Continuant amb la tòpica visió del regne valencià com un jardí paradisíac, ple d'arbres i fruits desconeguts a altres indrets, ja present en els escrits del mateix Eiximenis a finals de segle XIV, el cardenal de Retz afirma:
J'entrai de l'Aragon dans le royaume de Valence, qui se peut dire, non pas seulement le pays le plus fin, mais encore le plus beau jardin du monde. Les grenadiers, les orangers, les limoniers y font les palissades des grands chemins. Les plus belles et les plus claires eaux du monde leur servent de canaux. Toute la campagne, qui est émaillée d'un million de fleurs différentes qui flattent la vue, y exhale un million d'odeurs différentes qui charment l'odorat... Nous arrivâmes, le lendemain, devant le jour, à Majorque... Nous allâmes nous promener, sur le soir, aux environs de la ville, qui sont les plus beaux du monde et tout pareils aux campagnes du royaume de Valence.
Vaig entrar des d'Aragó dins del regne de València, que es pot dir no sols que és el país més elegant, sinó també el més bell jardí del món. Els magraners, els tarongers, les llimeres formen allí les palissades dels grans camins. Les més belles i les més clares aigües del món els serveixen de canals. Tot el camp, que està esmaltat d'un milió de flors diferents que afalaguen la vista, exhala allí un milió d'olors diferents que encanten l'olfacte... Arribem, l'endemà, abans de l'alba, a Mallorca... Vam anar a passejar, al vespre, pels contorns de la vila, que són els més bells del món i molt semblants als camps del regne de València.
J'entrai de l'Aragon dans le royaume de Valence, qui se peut dire, non pas seulement le pays le plus fin, mais encore le plus beau jardin du monde. Les grenadiers, les orangers, les limoniers y font les palissades des grands chemins. Les plus belles et les plus claires eaux du monde leur servent de canaux. Toute la campagne, qui est émaillée d'un million de fleurs différentes qui flattent la vue, y exhale un million d'odeurs différentes qui charment l'odorat... Nous arrivâmes, le lendemain, devant le jour, à Majorque... Nous allâmes nous promener, sur le soir, aux environs de la ville, qui sont les plus beaux du monde et tout pareils aux campagnes du royaume de Valence.
Vaig entrar des d'Aragó dins del regne de València, que es pot dir no sols que és el país més elegant, sinó també el més bell jardí del món. Els magraners, els tarongers, les llimeres formen allí les palissades dels grans camins. Les més belles i les més clares aigües del món els serveixen de canals. Tot el camp, que està esmaltat d'un milió de flors diferents que afalaguen la vista, exhala allí un milió d'olors diferents que encanten l'olfacte... Arribem, l'endemà, abans de l'alba, a Mallorca... Vam anar a passejar, al vespre, pels contorns de la vila, que són els més bells del món i molt semblants als camps del regne de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada