dimecres, 9 de maig del 2007

Cap de setmana a Tàrbena

Tàrbena des del "castell dels moros" (Foto A. Mas)

Finalment, el cap de setmana passat vam decidir anar a Tàrbena en compte d'assistir a la manifestació organitzada per ACPV, que pot significar el preludi de l'Adéu PP del 27 de maig, però que continua palesant que és quasi impossible que eixa concepció del valencianisme puga tindre cap èxit a València-ciutat mentre any rere any onades d'estrelades pancatalanistes òmpliguen els nostres carrers i no es vegen a penes les senyeres que identifiquen oficialment el nostre país (i si es veuen és pràcticament sota amenaça), malgrat que hagen estat apropiades pels blavers.

No ens vam penedir, si més no jo. Magnífica organització i magnífic ambient gràcies a la celebració paral·lela del desè aniversari de l'agermanament de Tàrbena i Santa Margalida. Allò realment destacable d'este agermanament, al qual es va afegir poc després Xaló i que ha tingut una continuació en l'agermanament de Llíber amb Llucmajor, és que va partir d'un fet quasi fortuït i des de baix: d'una visita particular d'una família tarbenera a Santa Margalida. A partir de llavors se succeïren els contactes entre els ajuntaments, els agermanaments, els equips d'investigació sobre la mallorquinització de Tàrbena i La Marina o la intervenció de la Fundació Baleària amb el projecte Terra de Retrobament, però allò que ha caracteritzat esta intensa relació dels darrers anys ha estat la intervenció popular, la participació de les famílies dels respectius pobles amb visites anuals, de les quals, fins i tot, ja ha nascut alguna parella mixta.

Pel que fa a les esmentades investigacions, en què han estat capdavanters Antoni Mas, Joan-Lluís Monjo o Vicent Beltran, estes han demostrat el que ja va suggerir el geògraf Josep Costa en la seua tesi doctoral sobre el marquesat de Dénia als anys 70, en la qual avançava que no sols Tàrbena i Gallinera, sinó un vast àmbit geogràfic del País Valencià va ser repoblat després del 1609 per mallorquins. Així, la monografia dels dos primers investigadors "Per poblar lo regne de Valèntia... L'emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII" (2001), resumida molt parcialment en este article, ha donat àmplia informació sobre l'emigració mallorquina després de l'expulsió dels musulmans, promocionada pels mateixos senyors valencians (el virrei de Mallorca, per exemple, era valencià i hi tenia terres que havien quedat sense els camperols expulsats).

Així, a banda d'una emigració relativament menys important a zones de l'Alcoià, les Riberes o la Safor, es produí un assentament massiu a part de les Marines i el Comtat. Sabem que a mitjan segle XVII pràcticament tots els caps de família eren d'origen balear a Lorxa, la Vall de Galinera, Forna, L'Atzúvia, la Vall d'Ebo, la Vall d'Alaguar, Fageca, Famorca, Tàrbena, Xaló i Llíber, i superaven el 50% a Benimassot, Tollos, Quatretondeta, L'Abdet, Beniardà, Castells de Serrella, Bolulla, Benidoleig, Tormos, El Ràfol, Benimeli, Senija o Pedreguer. D'ací que el llegat mallorquí a estos llocs siga tan gran, des dels trets locals d'una Tàrbena extremadament aïllada a la muntanya (sobrassades, parlar salat, ús d'aquest i aqueix) a tota una sèrie d'aspectes que s'estenen per les comarques respectives: lligams llinatgístics (els cognoms Benimeli, Femenia, Capó, Mas, etc.), la consideració històrica de "mallorquins" de molts d'estos pobles per part de les poblacions veïnes o l'alta presència de mallorquinismes lingüístics per tota la zona (espitjar, fibló, renyar, jonc, la diferenciació aquí i ací, la caiguda de la -r al parlar de "Pedregué", etc.).

Quant a les Jornades, tots estos temes van ser tractats amb detall en diverses qüestions puntuals a través de les exposicions de Primitivo Pla (la carta pobla de 1610 de Tàrbena), Josep Costa (punts en comú entre La Marina i Mallorca), Antoni Mas (l'emigració de margalidans), Antoni Domingo (l'emigració de pollencins), Josep Mas (la mallorquinització de Xaló), Vicent Beltran (recialles lingüístiques mallorquines a La Marina), Joan-Lluís Monjo (llinatges mallorquins a La Marina) i Albert Costa (la porquejada a Tàrbena i les Balears). D'altra banda, José Vicente Cabezuelo va exposar el procés de senyorialització de La Marina des de finals del segle XIII a la primera meitat del XIV, destacant-hi la formació de l'ampli senyoriu de Bernat de Sarrià (qui va deixar el topònim de Callosa d'en Sarrià); Luis Bernabé va parlar de l'expulsió dels moriscos en 1609 i concretament de la desesperada revolta i aixafament (més de 1.500 morts) d'aquells 15.000 que es concentraren a la Vall d'Alaguar en arribar les notícies que ja no hi cabien a Oran (únic lloc de la monarquia hispànica al nord d'Àfrica on podien anar); Jaume Serra i Margalida Bernat van explicar les característiques del bandolerisme mallorquí dels segles XIV al XVII, comunes a totes les lluites de bàndols euromediterrànies de l'època; Joan Seguí va realitzar un complet resum de l'arquitectura tradicional, especialment la de pedra seca, del Comtat i La Marina; i Josep Torró (amb excursió inclosa) va explicar els sistemes de regadiu dels musulmans, en particular dels xicotets sistemes hidràulics de fons de vall que irriguen unes poques hectàrees de terra a través d'una sèquia que es desvia del torrent per anar a desembocar més endavant al mateix torrent, permetent mantenir la vegetació de ribera de l'ecosistema (en contrast amb els sistemes feudals posteriors que, per tal d'aprofitar al màxim l'aigua -sense més límit que la disponibilitat física d'esta-, no tornen al torrent sinó que desvien la seua trajectòria totalment).

Tot plegat, un gran èxit de l'organització amb uns actes i unes jornades que serveixen per dinamitzar Tàrbena i mantindre viu l'interès científic i social per estos interessants processos d'interrelació entre La Marina i l'illa de Mallorca que es van iniciar, en termes de trasvàs poblacional, ara fa vora 400 anys. De fet, d'ací tres o quatre anys, el 2010 o 2011, es podria commemorar el quart centenari del començament d'esta massiva colonització mallorquina a les terres del sud valencià.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes de gràcies per la crònica (i per l'assistència). En Jacinto Molines (regidor de Cultura de Tàrbena) va fer un gran esforç per organitzar les jornades, i està bé que, de qualque manera, quedi constància de l'èxit que tengueren.

Vent d Cabylia ha dit...

Queda constància per escrit en este humil blog, però sobretot quedarà constància en els nombrosos assistents a les jornades i en els diverses investigacions que continuareu realitzant sobre la qüestió. Gràcies a vosaltres per les atencions prestades. Salutacions!

Anònim ha dit...

Bé, doncs que quede constància també del meu agraïment a tots dos, les felicitacions a l’organització per l’èxit, i el desig per molts anys de l’agermanament entre mallorquins i valencians. I ja posat, aclarir que jo tampoc me n’he penedit de l’elecció del cap de setmana. Salutacions.