dilluns, 4 de gener del 2010

Ni males ni bones paraules: l'horta en perill

Passat el cicle gastronomicofestiu amb família i amics -el primer cap d'any a Barcelona, a voreta mar i al Sidecar, ha estat molt més divertit del que esperava-, tornem a la marxeta a veure si acabem en breu la recerca sobre la correspondència municipal del consell medieval de Barcelona i encarem per fi la recta final de la tesi. Per obrir boca començaré copiant la columna que hui mateix em publiquen a L'Informatiu sobre el futur de l'horta de València i la voluntat política real que hi ha per protegir-la. Uns ho diuen clarament, sense embuts, uns altres se n'amaguen i fan com que fan però no fan...

El nou poble que volen fer a l'Horta Nord...

La luctuosa notícia de la mort de l’alcalde de Catarroja m’ha dut a la memòria unes declaracions en què, tot defensant el megaprojecte de Nou Mil•leni, assegurava que conservar l’horta i el sabor a poble a sis quilòmetres de València no té sentit atés que els llauradors abandonen els camps perquè no són rendibles. El seu concepte de rendibilitat, evidentment, no era paisatgístic, patrimonial i comunitari, que beneficiara el conjunt de la societat bo i mantenint un espai rural de més de mil anys, sinó el d’omplir ràpidament de diners les butxaques d’uns quants constructors, promotors, empresaris i especuladors.

La mostra més evident que totes aquelles paraules responien a un pur interés econòmic és el Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’horta de València endegat per la Conselleria de Medi Ambient, en mans dels mateixos populars. En la seua versió preliminar, redactada per un grup interdisciplinar d’experts, explica detalladament les nombroses raons que impulsen a preservar un paisatge únic en el món mitjançant la seua revitalització econòmica, la coordinació del creixement urbanístic territorial, la promoció de la sostenibilitat ambiental i el gaudi social de l’horta i del treball d’uns llauradors fins ara exclosos del veritable reconeixement públic que mereixen.

Ara bé, les bones paraules de la Conselleria tampoc sembla que vagen acompanyades d’una voluntat política real molt superior a la que mostrava Francisco Chirivella en advocar impúdicament per la desaparició de l’horta de Catarroja. Sense anar més lluny, el PAT de l’horta dóna per bones les planificacions municipals de sòl urbanitzable, beneint així projectes com el de Nou Mil•leni, mentre que d’altra banda és la pròpia Conselleria qui planeja construir infraestructures, com la macrodepuradora de Carpesa, sobre terrenys que ella mateixa qualifica d’Horta de Protecció Integral. Bonica manera de donar exemple! Per activa i per passiva, l’horta de València continua en perill...

3 comentaris:

Oscar ha dit...

Per la part que em toca, gràcies, Vicent. La veritat és que els nostres polítics són massa mediocres per a fer bona aquella frase de que tenim els polítics que ens mereixem. Pensem que el problema de la macrodepuradora se solventarà, però tenim por de que s'apanye un problema per a crear-ne un altre. Ja vorem, que deia el cego. Gràcies, de nou.

Masclet ha dit...

En l'eixecució de Nou Mil·leni es basa la viabilitat futura d'una famosa empresa immobiliària... En l'ampliació de les Universitats per damunt de la partida de Vera, tindre content al personal universitari... Ara resulta que ya es pot fer orchata en denominació d'orige d'Alboraya, en chufa importada de tercers països... Les infraestructures han d'anar en algun lloc, i ya nos plantaren la depuradora de Quart-Benàger en zona igualment "protegida" i prop de zona urbana...

I és evident que un llaurador propietari guanyarà molt més en un bon pelotazo que en totes les collites que obtinga en tota sa vida (si la crisis tindrà res bo, serà precisament endarrerir el procés imparable d'urbanisació). Ya ho diu la sabiduria popular: donen més diners els atovons que els melons.

És un problema de voluntat política i de sensibilitat social (barrejat en una miqueta de globalisació econòmica). No cal dir que les dos van de la mà. Cóm fer que les coses canvien, això és lo que m'agradaria a mi saber...

Vent d Cabylia ha dit...

Oscar, vols dir que la posaran en algun altre poble proper? Doncs, home, no és solució...

Masclet, la qüestió és que si es vol protegir un espai rural com no n'hi ha en el món, hi ha fórmules, que passen per la reproducció del negoci agrícola. El mateix PAT les avança, i no passen per les subvencions, sinó pels reagrupaments de terra, les cooperatives, la intermediació d'ajuntaments, etc. Si hi haguera voluntat real es faria, però com pareix que done igual, doncs poquet a poquet va morint i la van matant...