L'Horta de Vera és única en el món

Fa poc Vlcblog es feia ressò del "Día internacional de la horchata" celebrat a Alboraia el darrer cap de setmana. Com s'hi comenta és una cita a tindre en compte, sens dubte, per l'especial relació de València i els valencians amb l'orxata. Ara bé, quin futur vol l'Ajuntament d'Alboraia, organitzador de l'esdeveniment, per a la xufa i els llauradors autòctons? No se sent el PP orgullós de les seues arrels i cuida el futur d'una especificitat única en el món? Sembla que no.

A banda de renunciar totalment a la llengua valenciana en els cartells i els tríptics anunciadors de la diada concreta de l'orxata, pretén recalificar l'horta de Vera, 400.000 metres quadrats, per construir una urbanització i traslladar-hi el centre comercial de Port Saplatja, bo i aprofitant els terrenys lliures del litoral per fer una altra urbanització i un nou port esportiu. El vídeo de baix, fet per al Ja en tenim prou, és ben il·lustratiu. Eixa és la "internacionalització" de la xufa que vol l'Ajuntament del PP: l'autoodi i la destrucció per a un dels pocs espais de la vega de València que continua a ple rendiment.

Per si no ho saben, que sàpiguen que una urbanització, un centre comercial i un port esportiu no ens "internacionalitzen", perquè a tot arreu n'hi han. Paisatges humans com l'horta de Vera -amb cultius específics únics en el món, amb un sistema de sèquies sota la jurisdicció d'un Tribunal de les Aigües únic en el món, i amb una història, una tradició i una identitat cultural úniques i excepcionals en el món- sí que ens internacionalitzen. El leitmotiv d'enguany del "Día de la horchata" era "¿Cómo era un mercado valenciano hace 100 años?"; esperem que d'ací un segle, perquè ja no en quede, el lema no siga: "¿Cómo era la huerta de Vera hace 100 años?

Desitgem, per tant, que l'associació Salvem L'Horta Vera-Alboraia, que agrupa els afectats -que volen continuar mantenint este ecosistema social i agrícola únic en el món-, tinga èxit i paralitze un projecte, d'altra banda, referendat en les urnes per la majoria de ciutadans. Els polítics, però, tenen importants responsabilitats amb la història i amb el benestar de les societats que governen; si actuaren amb responsabilitat i no per diners l'opció estaria clara: cuidar i posar en relleu allò que ens fa únics, no destruir-ho totalment.