dilluns, 19 de novembre del 2007

Dels rústics embarcadors (s. XIII) a la "lluna de València" (s. XXI)

"I lo que faça falta!"

Ho anunciava en primícia (este sí que dóna bones primícies) Malva-rosa Connection: una immobiliària proposa fer un nou projecte emblemàtic per a la ciutat de València, una illa per a rics d'enfront del Cabanyal. Ahir El Mercantil Valencià donava més dades de la "Isla Luna de Valencia" en boca del promotor: "només falta voluntat política", "una icona per a València", "de interés público", "un barrio como cualquier otro", "inclusió de viviendas de protección oficial", etc. Total, "pâ linxar-lo". O, com deia Solet, "el Mediterráneo se muere, pero ¿qué coño importa?", "bienvenidos a la locura" i "es para darse a la bebida".

Però no volia escriure per criticar el projecte, que, al cap i a la fi, només és un projecte particular (tot i que només el fet que es plantege ja diu molt de la bogeria a la qual hem arribat). Simplement, m'ha recordat tres ordres de Jaume I que vaig veure este estiu al "Diplomatari" de documents de la cancelleria reial del pare Burns. Eren de 1272, a penes 34 anys després de la conquesta feudal de la medina musulmana, i a través d'elles el monarca donava en monopoli a Guillem de Peralada i Guillem Arnau, ciutadans de València (i de nom "molt aragonès" com podreu comprovar), la potestat per a construir un forn a la platja de València, "on eren les barraques o on veieren millor", i embarcadors a la ribera del mar (protegits dins d'edificis) per als llenys o barques que traslladaven les mercaderies dels vaixells a la platja o viceversa.

Han passat 735 anys, però encara ens podem fer una idea de com era aquella platja o "vila nova del Grau", a prop de les marjals albuferenques, sense molls, amb uns pocs carrers polsegosos, unes quantes desenes de cabanyes o barraques de pescadors i carregadors, l'oficina de l'escrivania i els duaners reials, una incipient zona per armar les galeres reials i una activitat constant. Almenys si fan la "Isla Luna de Valencia" també serà bonic d'imaginar d'ací uns quants segles (quan potser haja desaparegut per l'increment del nivell del mar...)


Apèndix (fragments)
ACA, C, reg. 14, f. 145. Burns, doc. 1289 (20.I.1272):
Damus et concedmus vobis, Guillelmo de Peralalta et Guillemo Arnaldi, civibus Valencie, quod possitis facere et tenere gegnum et gegna in riparia mari civitatis et quorumlibet locorum regni Valencie, cum quo vel quibus ligna honerata et inhonerata possint mitti in mare... Concedentes etiam vobis quod nos nec aliquis alius non possimus facere simil gegnum vel gegna, per totum dictum tempus, in locis predictis in quo ligna vel barche extrahantur de mari vel mittantur.

ACA, C, reg. 14, f. 145. Burns, doc. 1290 (20.I.1272):
Damus et concedimus... licenciam construendi quendam fornum in plagia civitatis Valencie in loco ubi modo sunt barrache vel ubi vobis magis visum fuerit expedire, et faciendi ubi domos cum parietibus. In quo quidem furno possit quicumque voluerit bescuitum et alium pane decochere.

ACA, C, reg. 14, f. 145. Burns, doc. 1291 (20.I.1272):
Damus et concedimus... plenam licenciam et potestatem faciendi et construendi domos cum parietibus in plagia maris civitatis Valencie ad tenendum gegna que ex concessione nostra ibi facturis estis.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaja, sembla que a València mai deixareu de viure sotmesos a absurds projectes macrofaraònics per a classes privilegiades...

Vent d Cabylia ha dit...

Sí, bonico de veres (però no crec que ho facen...)

Anònim ha dit...

ahir vaig tindré una conversació... un fragment

-. anem a ser si no ho som ja, el "meadero de Europa"

-. ¿i qué? turistes sempre hi han