dilluns, 26 de novembre de 2007

Reivindicació de la qualitat científica


Fa a penes una setmana Mara Torres va parlar amb Juan Manuel Arsuaga a La 2 Noticias i va cloure l'entrevista tot demanant-li que li avançara la propera "notícia" que proporcionaria Atapuerca. Arsuaga, tanmateix, va respondre que no podia dir absolutament res, ni tan sols una pista, perquè fins que no passara els filtres de la revista científica on havia de ser publicat no podia divulgar-ho.

Així funciona el control de qualitat de les publicacions científiques: altres membres de la comunitat científica revisen i validen la factibilitat, rigorositat i validesa dels articles presentats. Per això són tan importants els processos de control i admissió d'originals, ja que, malgrat endarrerir durant un temps el termini de publicació, són els que marquen la cientificitat de les publicacions i de les mateixes investigacions. És la manera que té d'avançar la ciència, mitjançant la investigació, la revisió, la publicació científica i la divulgació social.

Posem un cas polèmic i encara en discussió, el de l'Homo floresiensis. Un article publicat a la revista Nature en 2003 donava coneixement d'una possible nova espècie d'homínid, descendent de l'Homo erectus, que hauria viscut a la illa de Flores (Indonèsia), caracteritzant-se per la seua petita estructura física i haver perviscut allí mateix fins fa només 12.000 anys, de forma coetània a l'Homo sapiens sapiens. Tanmateix, en 2006 uns altres grups d'investigadors publicaren a Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA i a Science sengles articles que interpretaven les restes com a pertanyents a exemplars d'Homo sapiens sapiens similars als pigmeus i amb microcefàlia. Recentment, però, a penes fa dos mesos, un estudi específic sobre els ossos de la monyica trobats, publicat a Science, els allunya de l'Homo sapiens sapiens i els vincula, efectivament, a una espècie d'homínid diferent. El cas encara està obert, però mentre totes les aportacions passen els controls de qualitat de les publicacions científiques es pot confiar en elles i així donar peu a altres interpretacions que finalment siguen explicatives i poc refutables (cal recordar, alhora, que les publicacions científiques també estan sotmeses a avaluacions externes de qualitat).

El cas de les investigacions d'en Bilbeny, de les quals vam parlar la setmana passada, es boten tots els controls i per això personalment dubte d'elles. Precisament eixa és una de les grans funcions de la comunitat i les publicacions científiques: assegurar la qualitat i la rigorositat de les investigacions que són publicades, per tal que (entre d'altres coses) la resta de científics i de la societat puga confiar en elles i no haja d'anar a escrutar individualment, amb els seus mitjans (moltes vegades insuficients), totes i cadascuna de les hipòtesis postulades.

El cas de Bilbeny, repetisc, ignora la revisió científica col·lectiva: va de la investigació a la divulgació social; on són la revisió i la publicació científiques? Fins i tot en els casos polèmics, com hem vist, el procés és investigar, revisar, publicar en revistes científiques i socialitzar bé el descobriment, bé la discussió. Nosaltres no, directament passem a raonar des de la distància les hipòtesis de Bilbeny, més que res perquè "ja ens van bé". Perdoneu, però això no és ciència. Desconec si Bilbeny ha enviat originals a publicacions científiques i li'ls han rebutjat o directament es passa pel folre la comunitat i les garanties científiques. I no em vingueu amb el conte de la censura, que hui en dia hi ha publicacions catalanes (de l'IEC o de les universitats d'ací) que ben gustosament acceptarien les seues hipòtesis si aguantaren uns mínims controls de qualitat.

I torne a fer la comparança amb el cas del secessionisme filològic valencià. En quines prestigioses revistes científiques han aparegut les tesis secessionistes? O, curiosament, han passat pel mateix procés que les de Bilbeny: de l'autor als diaris proclius, disposats a fer propaganda i sensacionalisme... Per què isquen quatre sonats amb ressò a la premsa que retrotrauen el valencià a la nit dels temps, és veritat que els andalusins deien "xe, collons"? La meua opinió sobre estes hipòtesis i els seus autors (i crec que la de la majoria de gent amb dos dits de front) està ben clareta, malgrat que de vegades hagen dit alguna cosa amb visos de raó. La mateixa opinió em mereix Bilbeny. No conec a fons les seues hipòtesis, però no me'l puc creure perquè no ha passat cap control científic. En el moment en què comence a publicar en revistes científiques, d'una banda, la comunitat científica el podrà prendre seriosament i discutir o acceptar les seues investigacions, i, d'altra banda, personalment podré donar-li crèdit. Mentrestant les seues interpretacions
han de ser qualificades, si més no, d'acientífiques.

9 comentaris:

Emili ha dit...

La descripció que fas dels sistemes de control en les publicacions científiques és ben interessant. M'ha fet gràcia perquè els únics referents que tenia al respecte eren les publicacions que alguns vells amics de la Universitat fan en revistes de Matemàtiques i Física: es queixen del temps que tarden en publicar-se, en part degut a aquesta classe de revisions i en part a una certa inèrcia del sistema universitari. La diferència principal amb el que descrius és que en general, d'aquests camps no sol haver "divulgació social", o la que hi ha no té les conseqüències que pot tindre per a nosaltres la recerca en els camps de la historiografia o la filologia. El del "rigor" és un fantasma que sovint persegueix les ciències socials, però al cap i a la fi, és també el que les fa avançar amb solidesa.

Roger ha dit...

Hombreeee!!
Si parles d'arqueologia prehistòrica!
Doncs tan sols dir que si ls controls de rigorositat científica s'apliquessin al nostre estat el senyor Arsuaga i el reste del equip d'Atapuerca estarien ara mateix al fons d'un riu amb un pes lligat als peus.

La raó?
Inventar-se que Sima de los Huesos és una necrópoli col·lectiva anteneanderthal omitint les dades d'una tesi doctoral en arqueozoologia que posen en evidència que totes les restes son d'aportació per canrnívors i a més es no troben en el esu context original.

O per expemple crear una espècie nova e inexistent com L'homo antecesor, origen comú de sapiens i neanderthals, teoria infumable que fora del nostre país NINGÚ ha pres seriosament.

O dir que un bifaç de sílex (anomenat "excalibur"!!)és un aixovar, quan es troba descontextualitzat.

O manipular les troballes de cada campanya per sotmetreles a campanyes publicitaries.

O publicar articles de difusió amagant les dades empírques en les que es basen..

O bé... en fi, es tan indignant que un sol jaciment, per important que sigui, s'emporti el 905 d efinançament públic per a l'arqueologia preshistòrica al notre estat...

Vent d Cabylia ha dit...

Collons, ja han aparegut els antiatapuerca, antiarsuaga i anticarbonell, majorment arqueòlegs de la resta de l'estat que malviuen sense grans projectes (de bon rotllo, però, per cert, els que m'he trobat també són "antiparides" de fiscalitat medieval, com les que faig jo mentre "l'arqueologia es mor") :DDDDD

Per això no he parlat de l'Antecessor sinó del Floresiensis. Però, home, no em digues que no se'ls creu ningú que han publicat ni se sap d'articles en Science, Journal of Human Evolution, Journal of Anthopological Research, etc. I l'Antecessor sí que apareix com a possible nova espècie d'homínid en qualsevol manual universitari anglosaxó recent.

La trappola ha dit...

Home, diria jo que el fet que un text sigui científic és intrínsec a si mateix, el fet que es publiqui o es deixi de publicar no el fa més o menys científic. El matemàtic Evariste Galois no li van voler publicar res i avui en dia no es podria entendre la matemàtica moderna sense la seva aportació. Grans errors també s'han publicat en revistes científiques, durant anys també es va creure que Déu no jugava als daus. De grans científics que van tenir problemes per a publicar en podríem trobar a cabaços. En tot cas la postura correcta davant un text que no coneixem, només d'oïdes, hauria de ser l'escepticisme, mai la negació o comparació, precisament en això es basa la ciència. No em crec res ni nego res fins que ho vegi amb els meus propis ulls. El peruà Luis Ulloa sí que va tenir una bona acceptació entre la comunitat universitària catalana, estem parlant d'algú a qui la nacionalitat catalana d'en Colom no li deuria voler dir res car era peruà, i en canvi es va passar mitja vida entre arxius a hispanoamèrica que molts historiadors espanyols mai van arribar a veure. Em sembla a mi que com a mínim una mica de respecte mereixeria la seva obra, i en tot cas que si algú vol negar les seves teories que ho faci amb arguments i no pas amb desqualificacions. Com en Ulloa hi ha molts altres historiadors que defensen teories que no es corresponen amb la oficial, i no per això els hem de considerar acientífics, en tot cas el que caldria és investigar i mirar de trobar la veritat per davant de tot.

Vent d Cabylia ha dit...

la trappola, no parle de fa dos segles sinó d'ara. I, torna-li la trompa al xic, que jo no negue o afirme la catalanitat o la genovesitat de Colom sinó la manera sensacionalista de fer de Bilbeny, sense controls científics (que sí que són importants, igual que són importants els controls de qualitat en qualsevol producte) i els arguments que conec dels escrits seus que he llegit, tipus "Colom era català perquè va reclamar el títol de virrei que, per exemple, no existia a Castella i sí a Catalunya". No m'han tirat a la cara argument més absurd: a Castella no hi havia virrei perquè ja hi residia el rei; el virrei era un oficial que feia les funcions del rei als regnes on aquell era absent, com ara Catalunya, Galícia, Nàpols, València o, tal vegada, els nous territoris conquerits... Encara que Colom haguera sigut de la mateixa Valladolid haguera reclamat el títol de virrei perquè era el màxim al que podia aspirar...

I ja vaig dir que el llegiria i després vos en contaria. I bé, si penseu que la comunitat científica no serveix per a res no vos puc dir res més. He expressat la meua opinió i vosaltres (Roger i tu) la vostra. Defugir els controls científics i fer-ne bandera d'això és la millor manera de convertir-se en una "icona" perquè t'autoproclames com el "marginat" al qual no fan cas, però tu mateixa has triat eixe camí en evitar les publicacions universitàries (llavors, assumeix-ne les conseqüències).

alegriabcn ha dit...

amic Baydal,

Critiques Bilbeny per la seua presumpta manca de rigor científic. A mi em pareix que parlar dels seus estudis sense haver-los llegit sí que és manca de rigor científic.

Vent d Cabylia ha dit...

alegriabcn, em sembla que no has llegit bé el que he escrit si dius que no he llegit res de Bilbeny i que els "critique". És una "opinió preventiva" el que vaig fer. Repetisc les meus paraules: "En tot cas, procuraré agafar de la biblioteca algun dels llibres de Bilbeny i llegir-lo estos Nadals; encara que no és la meua època (de moment sóc més del XIII i el XIV) em permetrà confirmar o rebutjar la prevenció inicial."

És veritablement descoratjador per als professionals de la història (Bilbeny, torne a repetir, no és ni llicenciat) que tothom opine com si res. Supose que va dins del tertulianisme en què ens hem instaurat...

I visca el mal, i visca el capital. I l'Ebre tirant l'aigua al mar i els catalans que mos furten la paella... (m'estic tornant boig davant tant d'interès per Colom, el Llatzeret i Servent :D)

La trappola ha dit...

vent d Cabylia, totalment d'acord amb el tema del virrei.

Em sembla que no m'explico gaire bé, el que volia dir és que no sempre des del món acadèmic es segueix el rigor científic que seria desitjable, estic totalment d'acord amb el que comentes dels controls de qualitat i respecte a la comunitat científica, però això hauria de ser vàlid per tothom, i en primer lloc per aquells científics que cobren de l'administració.

En la línia dels arguments exagerats del senyor Bilbeny, a la historiadora Consuelo Varela quan li pregunten sobre com es possible que un genovès d'origen plebeu pogués accedir -i cobrar nòmina- a les corts de Portugal, França i Castella, i aspirar als títols que va aconseguir, l'argument de la senyora és que "en Colom era un gran mentider que va aconseguir enredar a tothom", i ho diu amb tota naturalitat com si fos un parent seu. El tema no és una frase desafortunada o treta fora de context, aquesta senyora quan els mitjans de comunicació més atents estaven a la polèmica de la nacionalitat d'en Colom va filtrar en els mitjans italians pamflets com aquest del Corriere de la Sera:

http://www.corriere.it/Primo_Piano/Cronache/2006/07_Luglio/21/colombo.shtml

Tot per recolzar la seva teoria, li calia exagerar la crueltat i vilesa d'en Colom per demostrar que així per força havia de ser un mentider que va enredar els reis catòlics. Amb arguments ben científics, vull dir que tot el que té per demostrar la seva teoria són els testimonis dels plets colombins. No fa sensacionalisme també aquesta senyora? Diguem que també es fa un bon grapat de vendre llibres i alhora cobrar treballant en el món acadèmic.

Rigor científic? Es clar, però és que el rigor científic de la teoria genovesa trobo que està al mateix nivell de la d'en Bilbeny, "són tot suposicions". En si són dues cares de la mateixa moneda, en les dues teories es parteix d'alguna prova confosa que ens pot portar a pensar que la vida d'en Colom s'inicia a tal lloc, i a partir d'aquí es fa adaptar tot a la premissa inicial. En el cas d'en Bilbeny quan les dades no quadren es diu que és producte de la censura, en el cas de la teoria genovesa s'afirma que en Colom era un mentider, i així tots acaben fent quadrar dades oposades.

Vent d Cabylia ha dit...

Amen, tant pel que fa als arguments sobre la procedència de Colom com pel que fa al sector d'acadèmics acrítics (o ineptes).

Jo només he entrat a valorar el cas "espectacular" de Bilbeny i la "predisposició" a acollir les seues múltiples teories sobre Colom, Cortés, Amèrica, Cervantes, el Lazarillo (amb fonaments no massa ferms pel que transcendeix als mitjans i el que es pot llegir a histocat). I ja en diré més quan hi haja aprofundit.