dimecres, 28 de novembre del 2007

En quina llengua parlava esta gent?

Banyeres, quan neva

L'altre dia aprofitava tres documents de 1272 editats pel pare Burns (sembla que ara confinat a una llòbrega residència de jesuïtes retirats) per parlar de la façana marítima de la ciutat de València. Hui em preguntaré per altres coses arran d'un document coetani, de desembre de 1271: la confirmació dels límits entre els termes senyorials de Bocairent, vila del Jaume I d'Aragó, i de Banyeres-Serrella, llocs de Jofré de Loaisa, ardiaca de Toledo.

Segons el document, el rei havia ordenat en 1265 al seu lloctinent al regne de València, Jimén Pérez de Arenós, que solucionara el conflicte produït pels termes entre el consell de Bocairent i Jofré de Loaisa. Per això, Pérez de Arenós es reuní pel juliol d'aquell any, 1265, amb la comissió triada ad hoc pel consell boicarentí, (formada per Jimén Pérez de Oriz, Juan de Caparroso, Sancho Ortiz i Miguel de Cascante), i amb els representants de Loaisa (el seu oncle, "ser" Andreu, i l'alcaid de Banyeres i Serrella, Gil Sancho), al temps que féu vindre els alamins de Banyeres (Hamid ben Umar al-Fetrosi) i Biar (Muhammad Amna Hilban) i a dos musulmans de Bocairent (Zayd abu Carama i Abd Allah Abd al-Rashid) per tal que assenyalaren els termes de quan la "villa de Bocayren erat proprium de sarracenis".

El que em pregunte jo és: en quina llengua parlava esta gent? Pérez de Arenós, el lloctinent reial, era noble aragonès; els síndics de Bocairent eren probablement tots navarresos, el cavaller Pérez de Oriz, i (els potser homes seus?) Juan de Caparroso, Sancho Ortiz i Miguel de Cascante; els
representants del castellà Jofré de Loaisa semblen ser de Castella o Navarra un (Gil Sancho) i d'Occitània o la península itàlica l'altre ("ser" Andreu, per eixe mateix títol honorífic). Amb els àrabs parlarien mitjançant torsimanys, però entre ells, què parlarien? En castellanoaragonés? És de suposar...

En canvi, no hi ha sèries documentals administratives valencianes del segle XIII en castellà o aragonès. La propera Cocentaina, per exemple, conserva llibres de la cort de justícia (l'oficial reial que la impartia) des de l'excepcionalment primerenca data de 1263 i estan escrits de forma aclaparadora en romanç català/valencià o en llatí (amb algun escrivà aragonès, això sí). L'explicació a la preeminència aclaparadora del català
es veu ràpidament si ens fixem en els cognoms majoritaris dels que colonitzaren Cocentaina i apareixen en aquelles mateixes fonts judicials: els seus cognoms són Montblanc, Almenar, Maçanet, Siurana, Vilabertran, Ortoneda, Pardines, Montalt, Masquefa, Guardiola, Martorell, Ferrer, Fuster, Piquer, etc. També hi ha algun Ferrández, Pérez o García, però, com els cavallers presents en aquella partició de termes municipals, i com bé ha demostrat Enric Guinot a "Els fundadors del regne de València", n'eren minoria...

El parlar dels colons catalans s'imposà, prenent alguns manlleus aragonesos i sobretot àrabs. En qualsevol cas, és ben curiosa d'imaginar aquella comissió multiètnica (si més no, d'aragonesos, navarresos i andalusins) que fità els límits entre Bocairent i Banyeres, amb referències plenament araboberbers: el terme havia de passar per la font d'Abi-al-Radi, que diuen "Margabeneni", la font de Ibn Isa, l'heretat d'al-Ishaq, l'heretat d'"Halleycen", l'heretat de Salim al-Ishaq, el riu que va per la part de Lloriga, l'heretat de Ibn al-Harab, l'heretat d'Ibrahim al-Ishaq, l'heretat d'Alaric i Gavisa cap a dalt, l'heretat de Yusuf al-Musad, i, pel mont, pel lloc on és la terra blanca, i d'ací cap a dalt fins a Serrella, prop de Banyeres.

Apèndix (fragments)
ACA, C, reg. 14, f. 124rv (3.XII.1271, document intern de 15.VII.1265):
Et nos [Eiximinus Petri de Arenoso] fuimus personaliter ad loca super quibus dicta contencio erat inter predictos homines de Bocayren et Iofradum predictum. Et presentibus loco consilii de Bocairen, Eiximino Petri d'Oris, Iohanne de Caparroso, Sancio Ortiz, et Michaele de Cascant (quibus concilium de Bocayren locum suum commisit in divisione predicta), et loco dicti Iofradis presentibus Ser Andree, avunculo suo, et Egidio Sancii, alcaido de Bahneras et de Serrella... feçimus venire coram nobis Hametum Aben Omar Aletrosi, aluminum de Bahnerras, Maomat Amnahilban, alaminum de Biar, Cayt Abin Carama, et Abdala Abderegit, sarracenos quondam de Bocayren qui sciebant bene termino de Bocayren de Bayneras et de Serrella... Qui, habito simul consilio et tractatu, diviserunt dictos terminos in hunc modum: quod ad fonte Abirada, qui dicitur Margabeneni, usque ad fontem de Abenyça, et usque ad hereditatem Alexach, et usque
ad hereditatem de Halleycen, et usque ad hereditatem de Çalim Alaxach, et usque ad rivum qui dicurrit ex part de Loriga, et usque ad hereditatem de Abnalhararb, et usque ad hereditatem de Ibraim Alaxach et usque ad hereditatem de Alarico et Gavice in sursum, et usque ad hereditatem de Iuçef Almoxat, et usque ad montum ad locum ubi est terra alba, et inde sursum usque ad Serellam prope Bayneras.


2 comentaris:

banyerí ha dit...

Bona vesprada,

Toni de l’hostal m’ha pasta fa una estona l’enllaç al post on parles del document aquell de Banyeres i Bocairent. Ha estat una gran alegria llegir-te. Primerament per vore la imatge del meu poble nevat que és una de les més belles que conserve a la memòria. Segon, per trobar algun ‘desconegut’ que s’interessa, i recupera, part de la història d’allà on soc. I tercer pel contingut global de l’article i el resultat final. M’ha agradat molt. Jo, precisament visc al carrer Jofré de Loaisa de Banyeres.
Els banyeruts som prou aficionats a estudiar la nostra història. Hi ha alguns llibres al respecte i revistes periòdiques. A més, el tema de la fitació dels límits de Banyeres i Bocairent és encara actualitat i motiu de certa polèmica. Segur que seria una alegria per a tots que publicares en alguna d’elles l’article, ampliat si vols.
Exactament no m’eres del tot desconegut. Ja sabia de tú però en anar-men el curs passat d’erasmus et vaig ‘oblidar’ i ara he tornat a passejar pel teu bloc i a enllaçar-te en el meu, per supost.
Ens llegim, salut!
Adrià

Vent d Cabylia ha dit...

Hola banyerí, m'alegre que t'alegres... Amb tot, poc més puc dir jo sobre eixa partició. No estic investigant el tema, sinó que vaig topar amb el document i vaig decidir fer el post.

És l'avantatge de tindre fonts històriques editades (que et permeten accedir ràpidament als documents) i de tindre un blog sense transcedència acadèmica (que et permet fer una mica de divulgació sobre determinats temes o sobre la tasca de l'historiador).

Jo també et seguia, però et vaig perdre de vista (no recordava que actualitzares el blog tan a sovint). Perdona que ara no t'afegisca als enllaços, però fins passar el pont no tindré una connexió fàcil a internet.
Salut!