dimecres, 14 de novembre de 2007

La veu d'un sentiment

Vicent Partal al seu blog: "Els camps valencians, com ho és el meu país, són molt diferents: Mestalla és un camp captiu de l'extrema dreta, el camp del Llevant barreja tendències i al del Vila-real el predomini de l'estil diguem-ne català és evident."

Quin és "l'estil català"? Que un regidor de l'Ajuntament siga el president del Nàstic de Tarragona? O que el Figueres fóra comprat per una casa d'apostes amb seu al Carib i es convertira en Miapuesta Figueres? I després l'amo s'enduguera el club al Miapuesta Castelldefels? O que Laporta pose al seu cunyat, expatró de la Fundació Francisco Franco, en la directiva del FC Barcelona?

I Mestalla és un "camp captiu de l'extrema dreta"? Collons, l'extrema dreta.
Els seus amos i moltes penyes són dretanes, però que tot el camp siga "d'extrema dreta"... Quan anava a animar a l'equip al fons sud amb la Penya Gol Gran no em donava la sensació de ser a un míting d'Alianza Nacional...

No sé, potser en el fons més que en la forma té raó en Partal, però sembla una generalització una mica perillosa que només fa que repetir estereotips i dificultar la tasca de gent emprenedora i valencianista com la de l'Aplec VCF.


4 comentaris:

taronget ha dit...

Gràcies per ajudar a donar a conéixer l'Aplec VCF. La veritat és que és prou "cansino" portar sempre l'estigma de quasi-feixista per ser del València.

Jo li diria a Partal que el club més representatiu de la societat valenciana és el València CF, i per tant és plural. I l'Aplec VCF és una bona mostra d'eixa pluralitat.

Per cert, ja ens explicarà el que vol dir: "l'estil català" :P

Doncs això, som i serem, la veu d'un sentiment, i te tindrem valència sempre al cooor :P

Soca ha dit...

Gràcies per la teua entrada. Farà molt de bé a tots els que passen per ací amb la bena als ulls com el Partal.
És difícil ser brillant cada dia i Partal s'equivoca.
Som molts els que som del València i no som ni ultres ni d'extrema dreta.
Però, clar, si posem etiquetes a tot és molt fàcil...
gràcies de nou.

Artur Josep Martínez ha dit...

El Partal parla des de la seua prespectiva, un valencià que ha desenvolupat la seua tasca des de Catalunya i que farà 20 anys que no xafa Mestalla.
Que el nacionalisme està quartat a Mestalla, té raó, que per tant Mestalla siga espanyoliste i feixixta, doncs no.
Qui va a les grades de Mestalla vorà que el valencianisme i el valencià és ben present i viu, fins i tot majoritari, perquè a l'igual que passa amb el Bar´ça, la gent de comarques omplim el camp partit a partit
En allò que té raó el Partal és que Mestalla no té estil "diguem-ne català" en té de valencià amb totes les seues coses positives i negatives i les que no ens agraden a intentar canviar-les.

Oscar ha dit...

Lamente fer un comentari tan simple/ximple, però definitivament este tio és fava i en sa casa no ho saben, el que és pitjor.

Com heu dit ja la gent que va majoritàriament a Mestalla és de comarques i valencianoparlant, però hi ha de tot, efectivament. També és cert que l'extrema dreta en forma de Yomus (una minoria molt minoritària però violenta i que es fa notar al camp) es cuida molt de no deixar passar una al nacionalisme valencià (llarga vida a l'Aplec VCF i bona cosa de guarda-espatles). La diferència és que al camp del Llevant hi ha una pugna (també minoritària) entre feixistes i pancatalanistes que aplega a cada dos per tres a les mans i al camp del Vila-real sí hi ha lloc per a grups més o menys nacionalistes per molt que majoritàriament la seua afició no ho siga, com la de tots els tres equips. Com també és veritat que la directiva del VCF (i la jerarquia penyista) és pro-partit popular, exactament com al Llevant i al Vila-Real.

La veritat és que eixos comentaris sobre l'extremisme dretà de l'afició del VCF em posen a parir pel desconeixement i la mala bava que destil·len. I si els fa tot un director de mitjà de comunicació... com està el pati.