divendres, 30 de novembre del 2007

"May se sab si es gros lo nab..." Adagis 270 anys després (IV)


Reprenc la selecció d'adagis recollits per Carles Ros en l'any 1736:

May se sab si es gros lo nab, fins que ha descobert lo cap.
Mes dies hià que llonganises.
Mes val vergonya en cara que dolor en cor.

Mes val perdre que mes perdre.
Mes val pa y ceba en amor que gallines ab dolor.
Mes veuen quatre ulls que dos.
Muyga Marta, y muyga farta.
Mes prompte salcança el mentiròs quel coixo.
Mes val un bon amic, que parènt, ni così.
Mes valen amics en la plaça, que diners en la caixa.
May se coneix mes lamich, que a presó y el perill.
Mes val roìn conegùt que o per coneixer.
Mort lo gòs, morta la rabia.

No deixes les sendes velles per anar per les novèlles.
Non vull, non vull, y no li pert lull.

No vixques pera mentjar, mentja sols pera passar.
Nosties mòlt en la plaça, nit burles daquell qui passa.
No crègues de ton amich, lo que diu sòn enemich.

No deixes la carretèra, per anar per trabesera.
Ni polls en la grenys, ni corral sense llenya.
Ni casa feta de fanch, ni vinya en barranch.

Ni camp en costèra, ni muller forastèra.
Ni omplir barral sens ambùt, ni en tèmps de plutja el corral brùt.
Ni corral en portells, ni nuchs en los sarahuells.
Ni arroç socarrat, ni guisado que sapia à fumat.
Ni tenir gat nyaulador, ni dormir en home roncador.
Ni mentjar sopes sens cullèra, ni porta de aposento en polleguèra.
Ni afeytarme en barbèr modorro, ni dormir en home petorro.

Ni estàr veì del ferrèr ni renyit en lo barbèr, ni tindre per contrari al carnicèr.
Ni casa en dos portes, ni besties cegues, ò tortes.

Ni escoltar per les portes lo que diuen, ni mirar en les cartes lo que scriuen.

Ni putjar à cavall sense cagar, ni faena de força sense almorçar.
Ni pet de col, ni casarme en qui nom vol.
Ni creure a regalista ni mercader, ni colar bugada sense cendrèr.
Ni casa que hatja cunyades, sogres y nores, ni campanar sense batçoles.
Ni christià sens rosari, ni fiar de advocat ni de notari. [I Carles Ros ho era]
Ni puses en los camals, ni lledèlles en los angonals.
Ningù pot dir desta aygua no beurè, per terbola questia.
Nos la mel pera la boca del ase.
No hia millor amich, quel real dahuit. No hia millors parents, quels dihuitens. No hi millors cosins, quels bons florins. No hia millors germans, quels reals castellans. No hia millors coneguts, quels papers de menuts. Tot aço en la caixa y la clau en la boltjaca.
Ningù es propheta en sa terra.
No hia vella, que no hatja estat bona filanera.
No hia vell, que no hatja estat valent.
Nos ha fet lo infern pera bobos, sinos pera dropos.
No hià riu que no tinga sa eixida.
No hià millor mestra que la necessitat ò pobrèa.