dimecres, 31 d’octubre de 2007

Alcoi-Barcelona-Berlín

Foto del rodatge de Yo soy la Juani (Albert Corbí)

Divendres passat, a l'FNAC de L'Illa-Diagonal de Barcelona, el fotògraf alcoià Albert Corbí Llorens va inaugurar la seua exposició Rostres esborrats. Petjades de cartells en les parets, basada en imatges preses a Berlin, una ciutat que el va impressionar segons les seues paraules, fonamentalment retrats muntats sobre revistes i instantànies de la vida subterrània del metro.

De fet, Llorens, juntament amb els seus amics Carlos Luján i Edu Nave, sembla abonat als premis i les exposicions a l'FNAC. Luján va ser Nou Talent FNAC del 2004 amb una exposició sobre Asiatown in Paris, any en què Nave va ser "menció d'honor", i Corbí va ser el Nou Talent del 2005 amb una visió sobre el món de la boxa. Així mateix, els tres van participar en el reportatge fotogràfic de Yo soy la Juani, la pel·lícula de Bigas Luna, que es podia contemplar fins a ahir a l'FNAC de València. Tot plegat, sembla que una bona fornada de talentosos fotògrafs valencians està arribant.

Però, a més a més, la inauguració de dissabte va ser especial perquè Corbí va convidar els seus amics també alcoians d'Arthur Caravan, que van oferir un intens concert de 45 minuts -i pareixien tranquil·lets!-, amb temes clàssics com el "Dolces respostes" d'ací baix o interessants versions com "De res" de l'Ovidi o la "Suzanne" catalana de Toti Soler feta a partir de la cançó de Leonard Cohen. No faltava el grup incondicional d'alcoians barcelonins que van formar una estranya sinergia triangular a la sala entre Alcoi, Barcelona i Berlín.


2 comentaris:

Toni ha dit...

Ie, fes el favor d'integrar-te la'opció de comentari dins de la mateixa finestra del navegãor, perquê tinc quimera que tal com està ara dóna pel sac a l'hora d'escriure algo: jo ja estic fart d'escriure't comentaris qu'acaben en l'ostracisme!
I quant als Arthur, ja me pensava que no anães a dir res del xou de l'âtre dia! Ara, dos detallets: trobe que la versió del Suzanne l'han agarrâ directament del Cohen sense passar pel Toti, perô el De res d'Ovidi lis arribà via Phil de Vient; ah, i el tuacte va ser divendres per l'esprâ, no dissabte! Qu'em pareix que l'absenta dóna alzheimer (jo no vull dir res)...
P.S: i, pâ fotos guapes, les del meu cosí.

Vent d Cabylia ha dit...

A ses ordres. Tot arreglat. No em parles d'alzheimer, Déu meu. Quin desastre!

I, per cert, Philibert de Vient... "Eixe tio" sí que és gran. En breu parlaré d'ell, que ja he fet el descobriment del segle. A vore quan torna de l'exili...