Els mercaders a l'oasi

Diu Pujol, d'una banda, que hi ha motius per tancar caixes i, d'altra banda, que el sistema espanyol ha entrat en crisi i, per tant, cal repensar, replantejar o refundar el catalanisme. Poc després, diuen que Artur Mas delega poder en Felip Puig per "dedicar-se a refundar el catalanisme", mentre nomena una comissió per desenvolupar eixa refundació i "un informe de CDC proposa deixar de banda la regeneració d'Espanya". No obstant això, a Duran i Lleida se li'n fot la sobirania. D'altra banda, Maragall diu que s'hauria d'haver canviat la constitució, però Montilla i Zapatero es mantenen ben quietets, el que enerva els ànims dels catalanistes d'esquerres. Tanmateix, estos malfien d'una Esquerra obedient que manté la respiració al costat de Montilla, a pesar que Carod brinda un referèndum d'autodeterminació d'ací sis anya, tot arreplegant una vella idea de l'associació Catalunya 2014. Alhora, naix el Cercle d'Estudis Sobiranistes amb l'objectiu de fer pedagogia sobre la necessitat i la possibilitat real d'independitzar Catalunya, mentre nombroses veus alerten del "rumb de col·lisió" dels catalans.

Abans de les eleccions catalanes de novembre de 2006 vaig comentar amb molta gent que el catalanisme electoral anava a la baixa: hi havia massa gent descontenta amb els seus partits, com va confirmar l'enorme abstenció. Ara, en canvi, s'olora un rebrot general del catalanisme, avivat, com li va dir Giles Tremlett a Enric Juliana, pel fet que "el consens s'ha acabat a Espanya perquè ja ha esgotat la seua funció". Caldrà veure cap a on camina Convergència i cap a on camina Unió; una primera contesa electoral catalana per separat, amb uns convergents més catalanistes que mai donaria una prova real de la força de cada partit -Unió, a tot estirar 8 a 10 diputats? També caldrà saber si en esta ocasió el tripartit podrà acabar la legislatura o Esquerra tornarà a moure fitxa en funció dels resultats electorals a Espanya i de la mateixa pressió de l'independentisme d'esquerres. Este, a més, té un nou referent a les comarques amb els actius regidors de les CUP. Alhora, el PSC continua desgastant-se a nivell català, però encara té temps per fer oblidar els desastres d'este primer any de legislatura. Pràcticament tothom està en procés de canvi o en standby; si actualment se celebraren eleccions a la Generalitat catalana sembla que molta gent tindria enormes dubtes sobre a qui votar. Com veiem, l'oasi català està ple de mercaders abeurant els seus camells: tenen, amb sort, tres anys per enfardar-los bé i tractar de vendre'ns un bon gènere. S'albiren canvis a la política catalana!?