divendres, 26 d’octubre del 2007

Cap a on va la llengua?

Veig a L'Insomni este vídeo sobre la salut del català:


I, via Pàgina26, llig l'editorial d'El Periódico:
Els percentatges d'habitants de la Catalunya Nord i de l'Alguer (Sardenya) que consideren el català com a llengua pròpia són francament baixos. La situació a València no és gaire més bona. A les Balears, i fins i tot a la mateixa Catalunya, no arriben al 50%. Una llengua, per refermar la seva posició, ha d'estar atenta a tots els territoris on està present. Necessita una massa crítica de parlants que s'hi vegin reconeguts. Sense detriment de la riquesa cultural que aporta el bilingüisme, enquestes com la que comentem aporten encara més arguments per a accions decidides de l'Administració en favor de la llengua minoritzada.

I Cucarella, amb raó, denuncia que el nou portal en català de la Unió Europea només es dirigeix als ciutadans de Catalunya i les Illes Balears. Ara, segons ell, la culpa no la tenen els blaveros, sinó els secessionistes il·lustrats, entre els quals supose que estic jo. No obstant això, particularment, el meu "secessionisme il·lustrat" fa temps que reclama la doble denominació "català/valencià" per als organismes polítics estatals i internacionals, així com un estàndard escrit comú (de tot el domini lingüístic) per a tota la paperassa administrativa en català/valencià.

Tanmateix, la meua voluntat no serveix per a res perquè no exerceix cap poder; falta la voluntat política de les institucions (del PP, evidentment no, però sí de la resta de partits, del CVC, l'AVL, els mitjans de comunicació, etc.). Per tant, Cucarella sí que té part de raó, ja que els "secessionistes il·lustrats" amb cert poder, si més no acadèmic, haurien de mostrar la seua indignació i remoure cel i terra per tal de corregir esta situació ofensiva i surreal: si l'AVL diu que tots parlem la mateixa llengua, com pot ser que la Unió Europea faça un web en esta llengua i no es dirigisca als valencians???.

Total, uns grans dies per a la salut del català...