dilluns, 29 d’octubre del 2007

Un altre arrossòfil valencià enyoradís

Fa un parell de mesos i mig un post d'esta casa sobre lluita lliure va acabar derivant en un "intens debat" sobre la relació entre els valencians i la paella, la paella i l'estranger, i els valencians a l'estranger enyorant la paella (comptant amb la inestimable ajuda d'El Cadafal per aprofundir en la paella amb xoriço precuinada de França). Ara, un altre valencià a l'estranger, Davidet de la Safor palplantat a l'Argentina, reclama des del seu blog, Betum per a les sabates, dignitat per a la paella valenciana, tot acabant per proclamar un indestriable sentiment d'enyor que lliga l'arròs a la valencianitat:
SI! sense contemplacions! cride a tots els valencians de bé arreu del món a fer un boicot contra l'Argentina!!!
No tingau pietat!! quan vegau un argentí aniquileu-lo!
Sé que no tots son culpables, però ells han atacat primer i no han tingut ni el mínim detall d'eixir al carrer en massa a protestar per la greu agressió a la nostra terra! i en particular a la Paella!!!
si fills si!!!

Al canal de cuina, ok...és la 1 del mati i estic cansat de seguir la jornada electoral per fer un treball per a la uni...i si...me possat a vore ixe "gran" canal... Doncs tenien un madrileño fent una paella... sabeu que ha dit? "el mejor arroz es el chino para una buena paella, asi queda sueltecito" , dios!!!!! una paella en arrós xino?? no sé... Bomba, si! la fallera, ok...Hacendado, pase! pero Xino????? i sabeu quina verdura ha possat? pebre verd i ceba a trocets!!!! sols!!! si, sols això... a banda de possar-li cloxines, que dins del mal...tira-li...la paella de Monleón també en duia... Menys mal que ha dit: "la paella hay tantas formas de prepararla como españoles!"
Arribat aquest punt no ens queda altra: declarar la independència i savalguardar la identitat idisoluble de la paella valenciana! diferenciada d'eixe engendro de paella a mi que no me'n donen a probar que jo no en vull...
Us posse una foto tirada a la TV, ok...la cualitat no és massa bona, però si reconegueu al tiepet pel carrer, no dubteu: arreu-li un calbot! i després l'obligueu a menjar una Paella! siga com siga, que hi ha de molts tipus...si! però aixi de ruïns?

Ara parlant en serio, segur que ixa paella esta bona, mala pinta no feia del tot...però poden fer una Paella valenciana! optar per ixa...és absurd...una paella de conill...o una negra? mmm se'm fa la boca aigua! Açò de tirar de menys el menjar de casa no em va passar a Italia... un arroset al forn...arrós en costra, bollit, peix (de qualsevol tipus...aci sols fan que carn!!! vaig a fer-me vegetarià quan torne!)...si...suposse que el fet que aci no he cuinat en 3 mesos deu ser la culpa!...a banda tire molt més la terreta aquest cop.
A la gent, a passetjar pels carrers de València, Gandia inclós Xeraco. La mar... Mira per on...


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Te poc que voré però en CanalPROU varen dir que el caníbal de Mèxic, este que després escrivia les novells... quant el varen agafar estava menjant una paella amb les cuixes de la novia.

Volia dir que... en varietat esta el gust.

dAvidet ha dit...

Nostre senyor benditu!!!
Possats a triar em menge abans la paella del tipet aquest abans que la de cuixa de femella humana, per molt gustossa que aquesta fos...

Per altra banda senyor Vicent, el text que ha tingut a bé citar és irónic. No enyore l'arròs, pot ser si el ritual de la cuina, el ajudar a ma mare, pare i algun amic a pelar una creïlla, o al fer-me jo mateix el menjar... Però de tota manera jo massa arrosòfil no sóc. Sóc prou més verduròfil en el meu quefer diari...Citava uns plats que em recorden bons moments...l'arròs al forn de la meva avia...el bollit per a sopar en casa amb els pares, o a casa el meu millor amic al pis de valència...l'arròs en costra que feia la meva altra avia quan jo era menut... Més que l'arròs enyore amb qui compartir-lo, però... repito: el text és completament en burla i escrit després de moltes hores de cobrir la jornada electoral amb visita a les meses i filmació de gent engrescada per la manca de paperetes als comicis argentins...als que els presidents de mesa tenien la bondat de respondre: "vote por otro o en blanco pero dese prisa"...

Salutacions,

Anònim ha dit...

L'enyorança arrossera deu ser comuna a tots els valencians perquè jo mateix, durant els quinze dies que vaig estar per eixe món aquest estiu, també vaig trobar a faltar els arrossos de la mare i les paelles de la "uela". I això que sols foren 15 dies!

Vinga, salut!

Vent d Cabylia ha dit...

Casshern25: Amb les cuixes de la nòvia val la pena fer un putxero. Sembla que li diu més...

Senyor David: Com haurà comprovat els nostres escrits també són irònics i de la broma. Per això ha caigut tan bé el seu comentari per ací; tothom sap que es tracta d'una conya sobre les paelles forasteres, com les precuinades, les de Bilbao, o les de la Marina per als de l'Horta. Sort amb la Kirchner.

Blai: L'enyorança arrossera se supera parcialment aprenent a fer-te els arrossets tu mateix. Jo no he tingut altre remei. No són el mateix que els de la mare o la iaia com tu dius, però cal llevar-se el "mono"...