dimarts, 26 de gener de 2010

"De ací avant no vinguen malalts"

Escut de l'Hospital General de València. Panell ceràmic del segle XVIII

Esta setmana estic tractant d'enllestir una recerca
sobre la correspondència del Consell municipal de Barcelona entre finals del segle XIV i mitjan XVI, que m'ha tingut ocupat una bona part de l'any i que espere que finalment puga ser publicada en forma de llibre. Es comentava l'altre dia al fòrum de valencianisme.com que els historiadors valencians no tenim massa activitat, però, per posar un exemple, esta investigació ha estat finançada pel Museu d'Història de Barcelona mentre el Museu d'Història de València no té ni per a canviar les bombetes. Desconec la diferència de pressupost entre un i altre, però deu ser abismal...

Bé, al que anava: com estaré prou ocupat, limitaré la presència al blog
a la transcripció d'alguns fragments de les cartes seleccionades en l'antologia que acompanyarà l'estudi de l'activitat epistolar durant el període analitzat. Hui començaré amb una de les darreres cronològicament parlant, de 1565, adreçada als jurats de València -la ciutat de fora de Catalunya que rep més missives procedents de la capital catalana- en què els consellers barcelonins els demanen que l'Hospital General valencià deixe d'enviar malalts al de Barcelona, ja que si realment és "general" els hauria d'acollir a tots; amenacen fins i tot amb no rebre'ls, una guerra sanitària avant la lettre:

Als molt magnífichs y de gran providència señors los jurats de la ciutat de València.
Molt magnífichs y de gran providència señors:

Per los administradors del hospital general de la Sancta Creu de aquesta ciutat nos és estat refferit que de poch temps ensà entendrien fer e de fet anomenen lo hospital de aquexa ciutat ‘general’, del que havem feta alguna maravella que anomenat aquex hospital general nos trameten en aquest nostre hospital de quiscun die malalts y criatures en molt nombre, ans per ço a paregut scriure la present a vostres magnificències, pregant-los manen no s'innoven semblants coses ya que·lls apparega bé axí tenir aquex hospital per general donen orde que de ací avant no vinguen malalts ni criatures de aquex hospital y bisbat en aquest nostre hospital, car no·ls rebrem ans en la hora matexa los ne farem tornar com sie cosa justa y rahonable que puis aquex hospital, sent per general en lo aplegar, sie general en lo acullir y provehir tota manera de malalts e criatures.

E nostre Señor sie en contínua guarde de vostres magnificències.
De Barcelona, a XXI de agost, M D LXV.

A la complacència de vostres magnificències promptes, los consellers de la ciutat de Barcelona.


3 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

O siga que el 1565 (gairebé ja tercer terç del segle XVI) quan hi havia "overbooking" a València enviaven els "malalts" a Barcelona!
Molt bona aquesta perquè significa que la presència de valencians devia ser "significativa" a la Barcelona d'aleshores. Els parents llogarien cases per cuidar "dels seus maltalts".
¿Hi havia algun conveni "internacional" per això fer tenint en compte que molts penseu que es tractava de "dues nacionalitats diferents"?
Tampoc tindrien cap problema de llengua, és clar. I no serien tots de València sinó de lo regne. Estaria bé saber si València s'espolsava les puces i enviava als "del seu regne" a Barcelona mentre els "de la ciutat" tindrien garantida plaça a València mateix. Ja se sap, la cosa de les influències! No sé per què però faig compte que es deu tractar d'un comportament atàvic.
Salut mestre!

Vent d Cabylia ha dit...

No conec massa detalls sobre els malalts dels hospitals generals de la Barcelona i la València d'aleshores, però pels pocs documents que he llegit de vegades em fa la sensació que molts eren "població flotant": pobres, rodamons, condemnats a galeres o soldats ferits que arribaven als ports. Pareix que els hospitals eren una institució assistencial de caire "misericordiós" i, per tant, em sembla que no seria tant una qüestió de lloc d'origen com de capacitats d'ambdós hospitals (supose que a València deien que no donaven l'abast i els remetien a Barcelona...)

Pel que fa a la qüestió de les relacions València-Barcelona ja dic que la primera és la ciutat que més cartes rep en els talls documentals que he analitzat; després Palma i després Saragossa. Llavors les distàncies eren molt més importants que ara i, en bona lògica, les relacions més potents eren amb els llocs veïns (de la mateixa manera que un estudi de la correspondència de València de mitjan segle XV assenyala que les relacions amb Castella eren ben fluïdes, molt més que entre Barcelona i Castella...)

miquel ha dit...

En aquella època els jurats de València no tenien un Zapatero a qui tirar-li la culpa del mal finançament de la sanitat, perquè de fet era la Generalitat la nostra pròpia agència tributària.