dimarts, 16 de juny de 2009

El meravellós món dels medievalistes autònoms

Reduïm els impostos en els cotxes cars com el meu i n'establim,
per exemple, en les tallades de monyo. Diria que sí, a això li trobe sentit.


Dissabte vaig dir que parlaria de les cançons d'Orxata, però abans, en línia amb les reflexions sobre els impostos que darrerament ens han regalat Testigo Accidental, Canviem la realitat i Trellat, m'agradaria palesar també la meua queixa fiscal, tan habitual en estes dates. I no perquè enguany m'haja tocat pagar -que sí, però no molt- sinó perquè l'any vinent les passaré putes. No debades he entrat en el meravellós món dels autònoms precaris, és a dir, els autònoms que són autònoms no perquè tinguen una empresa "de veritat" sinó perquè les empreses a les quals donen servicis no els volen contractar per tal d'estalviar-se els costos de tindre'ls en plantilla (i si eixes empreses són públiques la cosa ja té nassos...).

Tu mateixa et pagues les cotitzacions, tu mateixa factures, tu mateixa fas les liquidacions trimestrals de l'IVA, tu mateixa et retens l'IRPF i resulta que al final de la correguda, a banda de les mil i una molèsties de gestió, acabes cobrant poc més que un mileurista i, damunt, quan ve la declaració de la renda has de tornar de colp vora 2.000 euros (o siga que ni mileurista). Com deia, encara no m'ha passat sinó que m'arribarà l'any vinent, però sí que tinc gent propera que enguany està en la mateixa situació i estan realment contents amb la pujada dels impostos indirectes de la qual parlava Juan, amb la quota mínima d'IRPF que paga Ronaldo de la qual informava Sergi i amb el destí de bona part dels nostres diners que comentava Trellat. Visca i bravo!

13 comentaris:

glamboy69 ha dit...

En el món dels prehistoriadors està a punt de passar el mateix: les emrpeses d'arqueologia d'urgència s'ensorren i tornem a un model de falsos autònoms, la qual cosa m'està fent una mandra burocràtica increïble!

Per cert: de que té feina un medievalista a VAlència?

Vent d Cabylia ha dit...

Supose que de res, fill, de res (no ho sé del cert, però ho intuïsc pel tipus d'inversió cultural de les institucions que conec una miqueta a fons). Del Departament o de Publicacions de la Universitat potser pots anar trampejant durant un temps, però d'un altre lloc ho veig difícil.

Total que la qüestió és que no estic a València sinó a Barcelona, on vulgues que no pots trobar alguna cosa (temporal i preparatòria de continuar si es pot -que la cosa està marinera amb la crisi- la carrera acadèmica investigadora)

Trellat ha dit...

La qüestió és que paguen sempre els mateixos, perquè s'ho gasten els mateixos i s'enriquisquen els de sempre. Res canvia. Ànim autònom i enguany toca organitzar-se molt bé.
boo

Busca qui t'ha pegat ha dit...

vaig estudiar el món del 'paralavoro' en l'assignatura 'zones grises del contracte de treball' i mai pensava que acabaria per formar part de la categoria... ara, però, sóc un autònom de veritat, i no sé què és pitjor.

mil gràcies, vicentet, pel truc per als vídeos del youtube!

Jesús ha dit...

A naso, la teua part contractant de la primera part, té molta barra. I de nassos, en té també una mica...

LoveSick ha dit...

Doncs jo estic igual que tu, estalviant per a pagar el meu precari-autònom per a l'any que ve. I és ben curiós perquè no hi hauria cap problema en que si no ets autònom, pagues un 15% per factura sense limitacions i prou (aquest 15% no et dóna drets de cap tipus, que això tampoc està gens clar), però això seria afavorir massa als pobres.

Vent d Cabylia ha dit...

Vaja, no coneixia la figura del paralavoro. Me l'apunte!

I això darrer que dius, Love Sick, és el que no entenc. De cap de les maneres...

David ha dit...

Sincerament, Vicent, no m'imaginava que exercires la censura al teu blog. Què ha passat amb el meu comentari? En fi...

Vent d Cabylia ha dit...

Mane???? David et puc ben assegurar que no sé de quin missatge em parles (i que mai he censurat cap missatge). No tinc activat cap tipus de moderació dels comentaris, excepte dels que es deixen a posts de fa molt de temps (per a poder assabentar-me'n que la gent els ha deixat). De fet, si l'has deixat entre les 21:30 i les 8:30 h., ni tan sols m'he connectat a internet durant eixe interval. El que em sorprén és que hages pensat primer que res en la censura...

Aurora Mora ha dit...

uff, jo he arribat a conéixer casos més flagrants! imagina't si, a més de tot això, l'administració per a la qual treballes et deu el sou de més de tres mesos... fotut,veritat?

David ha dit...

Vicent, primerament, disculpa si t'he ofés amb el meu comentari, però tinc la imatge mental del meu comentari publicat sota l'últim que hi havia i per això m'ha sobtat no trobar-lo este matí quan he tornat a entrar. Pense que potser em vaig confondre i era la vista prèvia -tot i que m'estranya perquè esta apareix d'un color diferent. En qualsevol cas, potser ha sigut això o potser un error de blogger, no sé. Si em dius que no l'has eliminat, la teua paraula em basta.

El meu comentari anava encaminat a dir que coses com estes que comentes potser haurien de dur-vos a molts que vos reivindiqueu d'esquerra a plantejar-vos que al capdavall eixe és el model socialdemòcrata que defenseu, no? Funcionaris calfa-cadires amb una plaça inalienable, independentment del seu rendiment de treball, mentre autònoms i xicotets empresaris les passen putes -amb perdó- en molts casos. Només volia animar a tant de progre -i no ho dic precisament per tu- per al qual la dreta i el PP són dimonis que es plantege la justícia i la viabilitat del model socialdemòcrata.

Salutacions.

Vent d Cabylia ha dit...

Aurora, com diu el Boti si em pose a cantar cançons... te'n cantaré més de mil!

David, ja et dic que jo no he fet res amb cap missatge i menys encara se m'acudiria esborrar-lo pel que dius (en un cas d'insult personal cap a una altra persona potser ho faria, però per a confrontar punts de vista...). Amb tot, la qüestió és que en això que dius, estic parcialment d'acord amb tu.

Això de la inalienabilitat del lloc de treball per a tota la vida per haver guanyat una oposició em sembla una de les barbaritats i injustícies més grans del sistema públic (que va en detriment del seu rendiment i de la seua pròpia naturalesa de servici universal). Qui no faça el que ha de fer, al carrer, que el sistema públic no el mereix. No cal que faça el que no ha de fer però que rendisca, que done un servici de qualitat, que se senta implicat i que siga conscient de la sort que té. Els sistemes de mèrits i una gestió valenta dels caps de recursos humans sempre m'han semblat oportuns.

Això no s'ha de confondre amb ser un tauró ni un explotador ni res per l'estil. Simplement amb dur bé una empresa (en funció de les seues característiques de servici públic o de guany). Però del que tampoc sóc partidari és d'anar-se'n al camp contrari i per les deficiències del sector públic, ben solucionables si hi haguera voluntat política, racionalitat, valentia i una miqueta de decència personal i col·lectiva, posar-se a fer (amb diners públics) hospitals i escoles privades que moltes vegades s'encarreguen de rebaixar els drets laborals dels treballadors.

Sfrazzera ha dit...

Hola!!
Estava capbuçada en els submons dels examens finals. Encara estic amb això. Encara en queden 8, i ja n´he passat 8, amb tot net! I go out to Sardegna for a 4 days, and later go to Russian Federation, near than Moscow,the Region of Yaroslavl to make a work camp of restauration......and possibly fly to Feroe Island in August.....
No hem busqueu enlloc......
Besets cosinet