Quan vaig tornar de Càller a Barcelona i de sobte em vaig adonar que al dia següent, dilluns, era la Pasqua Granada vaig sentir una alegria enorme: la festa dels Cors de la Barceloneta estava novament ací. Íntimament unit a eixa alegria em va vindre un gran desig de veure una altra vegada El Taxista Ful, una pel·lícula que reflexiona sobre el sistema capitalista amb la participació de l'artista i músic valencià Marc Sempere i de Miles de Viviendas, el centre social ocupat de la Barceloneta que l'Autoritat Portuària de Barcelona va enderrocar tot just fa dos anys per a fer habitatges socials (on són els què??? Jo només hi veig un solar).
Bé, la qüestió està en què, tot i que no vaig poder complir el desig, el meu renovat interés per la filosofia que hi ha darrere del film ha vingut a coincidir amb l'aparició del nou disc de Marc Sempere, Marquet, dins del projecte general de Compartir Dóna Gustet. I com el tirava a faltar! Cremats (però no avorrits!) com tinc els seus anteriors treballs amb Jalea Real i Ix, este és saba nova, aire fresc, aigua gelâ... Es pot sentir al seu web i també descarregar via Jamendo. Hi ha molta tralla, que dirien els Orxata, però la barreja de cants tradicionals, música de banda, marxes mores, bases electròniques, vents, cordes o extractes sonors amb unes lletres excepcionals són, al meu parer, un prodigi, una excepcionalitat dins del panorama musical. Recomane encaridament, doncs, sentir el disc llegint alhora les lletres, que també es poden trobar al portal de Compartir Dóna Gustet.
Sóc conscient que la filosofia propugnada per El Taxista Ful o per les cançons de Jalea Real, Ix o Marquet és, valga el joc de paraules, pràcticament impracticable a nivell social. Eixe nihilisme vital, crític, comunitari, alegre i permanentment combatiu està -materialment- a l'abast de molt pocs (a no ser que tingues una ànima lliure, independent i valenta com la del mateix Sempere). Tanmateix, potser és eixa impracticabilitat, així com una manera similar de veure i viure la vida, la que m'atrau personalment tant... Siga com siga -no puc amagar el meu entusiasme-, ha arribat el disc: Marquet! I demà o l'altre, si fa solet, parlarem del nou maxi d'Orxata.
Bé, la qüestió està en què, tot i que no vaig poder complir el desig, el meu renovat interés per la filosofia que hi ha darrere del film ha vingut a coincidir amb l'aparició del nou disc de Marc Sempere, Marquet, dins del projecte general de Compartir Dóna Gustet. I com el tirava a faltar! Cremats (però no avorrits!) com tinc els seus anteriors treballs amb Jalea Real i Ix, este és saba nova, aire fresc, aigua gelâ... Es pot sentir al seu web i també descarregar via Jamendo. Hi ha molta tralla, que dirien els Orxata, però la barreja de cants tradicionals, música de banda, marxes mores, bases electròniques, vents, cordes o extractes sonors amb unes lletres excepcionals són, al meu parer, un prodigi, una excepcionalitat dins del panorama musical. Recomane encaridament, doncs, sentir el disc llegint alhora les lletres, que també es poden trobar al portal de Compartir Dóna Gustet.
Sóc conscient que la filosofia propugnada per El Taxista Ful o per les cançons de Jalea Real, Ix o Marquet és, valga el joc de paraules, pràcticament impracticable a nivell social. Eixe nihilisme vital, crític, comunitari, alegre i permanentment combatiu està -materialment- a l'abast de molt pocs (a no ser que tingues una ànima lliure, independent i valenta com la del mateix Sempere). Tanmateix, potser és eixa impracticabilitat, així com una manera similar de veure i viure la vida, la que m'atrau personalment tant... Siga com siga -no puc amagar el meu entusiasme-, ha arribat el disc: Marquet! I demà o l'altre, si fa solet, parlarem del nou maxi d'Orxata.
5 comentaris:
oleeeeeeee
Gran pel·lícula, per cert. Et jure que, quan vaig eixir del cine, pensava que era mig documental i que el taxista no era un actor. Interessant confrontació de les dues visions de la precarietat: la de qui la pateix i actua per instint de supervivència, i la visió més global, crítica i analítica feta des de fora.
Wooo! Quan de temps sense passar per aquest blog!!
Com ho porteu per València les victòries consecutives de Camps??
Alguna temptativa d'explicació d'aquest curiós fenòment metafísic??
Doncs no, Vicent, ficció, però molt ben feta...
I molt graciós, arqueòleg. Si hagueres fet dia als col·legis electorals valencians, en compte del catalans, ho hagueres entés de seguida...
L'acabe de sentir senceret i m'ha encantat! Impressionant!
Publica un comentari a l'entrada