dimarts, 30 de juny de 2009

El Biel i la Joana

L'altre dia Noiadevidre parlava dels "descobriments bloguerils" que es fan per ací i Morera em comentava al fèisbuc que com m'ho feia per a trobar tantes coses referides als valencians. Un dels truquets és simplement cercar al google expressions privativament valencianes i d'eixa manera -ara no me'n recorde posant què- n'acabe de trobar dos blogs del mateix autor que són realment interessants: els quaderns de bitàcola d'un pare de Castelló de la Plana que anota allò que li va passant als seus fillets Biel i Joana, nascuts al 2004 i el 2008 respectivament. Tot i que el ritme d'actualització no és massa continu, pegar-li ara una repassada és un autèntic plaer. Només cal llegir la darrera entrada sobre Biel:
Ahir Biel després de la piscina i mentre es vestia em va preguntar que com és que de vegades la pilila es posa dura. Jo li vaig contestar que no passa res, que és normal i que a mi també em passa. Després em va dir que això li passava només els dimarts. Jo em vaig somriure sense que ell s'adonare i li vaig preguntar que potser volia dir que això li passava tots els matins. Ell va dir que sí, que això, que tots els matins.
La primera (atenció Nomdedéu!):
És el segon dia consecutiu que Biel no caga i ara ja sabem el que cal: supositori de glicerina. Pili li ha llevat els pantalons i el paquet i ha obert el paperet del supositori. Jo m'he convertit en l'expert col·locant supositoris i esperant que després cague. És qüestió de segons però cal esperar fins el final, si no, mitja cagada més et vé damunt mentre estàs netejant-li el cul. Hui ha sigut així. Quan ja pensava que no hi havia res dins d'ell, l'esponja no ha pogut evitar que em taqués la mà i es taqués el tapet impermeable de la seua merda, que encara no fa pudor però impressiona. És automàtic, als pocs segons d'introduir el supositori, Biel comença a fer força i posar-se roig i a continuació es senten uns sorolls que avisen d'una gran cagada. Després, tan tranquil, continua cridant i fent sorolls d'alegria, com abans. Potser més forts, perquè sap que arriba el massatge.
Qualsevol altra de la Joana:
Joana ja diu adéu i hola amb la maneta. De vegades, quan algú diu "mone" ella automàticament alça el braç i meneja la mà dient adéu. Pel carrer també saluda amb la mà a tots però només li respon algú. Fa pena perquè ella s'esforça però però hi ha qui la mira i no li diu res. Alguna vegada algú o alguna més simpàtic que d'altres respon amb alegria i ella es gira per veure'l.
O una en què apareixen tots dos:
Ahir de matí, abans de portar a Joana i Biel a casa de ma mare, van
estar jugant els dos a l'estora.
Biel li feia torres amb uns cubs i ella els tirava. En un moment del joc
vaig sentir a Biel i Joana:
Joana: Tatata...
Biel: Vine Joana vine que ací tens una torreta.
Joana: Tatata...
Biel: Molt bé! Ala, ja l'has tirat!
Joana: ggggggrrrrrr...
Biel: Vine Joana vine que ací tens una altra torreta.

Dos més per al lector automàtic de blogs...

11 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Em quede amb lo dels supositoris de glicerina...

Jesús ha dit...

"Dos més per al lector automàtic de blogs...: què vols dir? Que no n'eres un lector analític sinó purament maquinal? Obsessiu? Ociós? Desocupat?

Vent d Cabylia ha dit...

No, home, no m'estic referint a mi, sinó a l'eina que recull automàticament tots els blogs que vas introduint... Google Reader, Bloglines, Newsgator, etc.

Jesús ha dit...

Cada dia m'agafes pitjor les ironies sintàctiques (historiaor!). Haurem de fer-te tornar a beure cervesa com Déu mana als pujolets de la Calle del Pez o del carrer Ave María.

maria ha dit...

hahaha a les muntanyes de runa de les obres li diuen pujolets...

Vent d Cabylia ha dit...

Safunya, safunya... que hi ha perletes

morena ha dit...

El del supositorio es lo más y el de los martes también, jajajja

besos

Carles ha dit...

Vicent, no participes en skyscrapercity?. Supose que no t'agraden els fòrums o que el dia es massa curt (però per a això està la nit XD).

Toni ha dit...

Que bonic això d'escriure sobre el dia a dia dels fill, serà un gran regal quan siguen majors llegir el que escrivia el seu pare sobre ells.

I jo em quede també amb l'anècdota del supositori.

Salut!

Vent d Cabylia ha dit...

Carles, m'agrada entrar a fusar de tant en tant, però ja fa temps que no participe en fòrums. Ja n'hi ha prou amb el blog i el fèisbuc...

Toni, allò realment curiós és que les anècdotes s'espaien molt, una per setmana com a molt, però la constància en la publicació és admirable.

Morena, Comtessa i Jesús, salutacions!

Alberto ha dit...

És cert, jo he arribat al teu blog buscant l'expressió "ta mare quan pixa fa clotet?"