Així, en els escassos tres quarts d'hora en què hi he anat mirant han anat passant: NEONS (que m'han recordat als de Sodoma i m'han fet copsar que allò podia ser divertit), DENAE (quasi com l'amical Fundació), MAMEN (no sabia si era el nom de la dona de Raúl o una ordre en castellà), DONAM (això sí que era un ordre, claríssim), MENEO ("mamen", "dóna'm... meneo", però açò què és??), NNENN (supose que és l'èxtasi: "dóna'm... meneo... neng") i, finalment, NONOS (clar, amb tant de pegar-li al "meneo"...). Tot plegat, se m'ha passat volant.
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrit a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana.
divendres, 5 de juny del 2009
Les lletres que combinen a l'INEM
Així, en els escassos tres quarts d'hora en què hi he anat mirant han anat passant: NEONS (que m'han recordat als de Sodoma i m'han fet copsar que allò podia ser divertit), DENAE (quasi com l'amical Fundació), MAMEN (no sabia si era el nom de la dona de Raúl o una ordre en castellà), DONAM (això sí que era un ordre, claríssim), MENEO ("mamen", "dóna'm... meneo", però açò què és??), NNENN (supose que és l'èxtasi: "dóna'm... meneo... neng") i, finalment, NONOS (clar, amb tant de pegar-li al "meneo"...). Tot plegat, se m'ha passat volant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Baydal a l'atur?
Vicent te volem de President!
No estic desocupat (de moment i almenys fins a desembre; després ja vorem, que està la cosa fatal). Vaig combinant l'atur amb estar donat d'alta d'autònom com a historiador, ja que necessitava cobrar l'atur o hauria perdut el dret a la prestació de diversos mesos per la cotització d'un treball que vaig tindre fa vora 6 anys (termini màxim comptabilitzat per a calcular els mesos cotitzats). És una paperassa, però perdre uns diners que havia pagat del meu sou, com que no m'agradava massa...
Anava a dir una animalà parlant de melons però me l'he callat a temps (escrita la tenia)... Primer estiu amb el melonar en L'Alqueria i ací ni cireres ni meló hi hòsties... Ai vaig vore l'altre dia al teu amic en el Glop que no me'n recorde com li diuen!
La qüestió és fer l'estona d'espera més lleugera i aquesta em sembla una idea original.
Doncs ahir em vaig tirar una hora i mitja i res: no isqueren quasi vocals i no hi havia manera...
Publica un comentari a l'entrada