Entre les comunicacions que vaig sentir hi hagué un parell que m'interessaren especialment: la referida a l'extracció d'argent a Falset durant la segona meitat del segle XIV amb treballadors sards de les mines d'Iglesias exposada per l'investigador lleidatà Albert Martínez Elcacho i la del professor valencià Rafael Benítez sobre la identitat de la generació de musulmans expulsats en 1609 a través d'alguns processos inquisitorials. Esta darrera confirmava d'una manera o una altra la importància de les unitats polítiques a l'hora de configurar el sentiment de pertinença premodern, ja que -cosa que jo sempre havia dubtat- fins i tot els musulmans es declaraven "moriscos del señorío de las Cinco Villas", "moriscos de Aragón", "moriscos del reino de Granada" o "moriscos del reino de Valencia", combinant així dos factors per a definir el seu origen: la seua estirp ("casta o generación") i la seua procedència territorial.
Finalment, un consell turístic: si algun dia aneu a Càller i vos agraden els hotels a la manera de casa d'hostes, amb una propietària discreta i en un edifici restaurat amb un gust senzill i sobri, visiteu Rose Rosse, situat a la part antiga de la ciutat. La visita paga la pena per a un parell de dies com a molt, però es pot combinar -cosa que encara no he fet- amb una ruta per l'illa, passant per Oristany, Bosa, Castelsardo i l'Alguer, des d'on es pot mamprendre el viatge de tornada.
9 comentaris:
Baydal però tens que dir que hi ha que comprar-lo home!! Que és ben guapet!!
Senyora Comtessa, vosté per a on para? En el cas d'Hugo Mas (i de molts altres) la qüestió és escoltar-lo molt, posar-se'l a casa i fomentar les ganes d'anar a sentir-lo i veure'l en directe, on, emocionats/des pel concert, acabarem gastant-nos 10 euros més en la compra del disc. La cançó de l'alba, per exemple, és fonamental sentir-la de les dos maneres: al disc i en directe...
baixant-se està, que per ací no el tenen a les tendes. No està malament el sistema este, però em va un poc lent (deu ser Sarko que ens perseguix fins ací?)
Jo també fa dues setmanes que sóc tornat de Sardenya, però els meus motius no van ser tan profitosos com escoltar aquesta fascinant història de les mines de Falset: ho dic de veres, ja saps de quina pasta està feta el meu bloc. A Argentiera, per exemple, hi ha una fabulosa mina enrunada amb una història igualment digna d'explicació i, en general, els rastres d'activitats minaires són encara molt vius en la memòria sarda, començant per una ciutat-colònia de nom inequívoc: Carbonia.
No obstant això, el meu camí va ser antagònic al teu, vaig concentrar-me en la part nord de l'illa, de Nùgoro i Orgòsolo cap amunt, deixant Càller per una propera ocasió. Espero anant-ne parlant (què bé s'hi menja a Sardenya!) i fent també discretes recomanacions.
Per cert, el (des)arrelament a l'arquitectura popular local de sards i valencians s'hauria d'estudiar comparativament i podria també ser objecte d'una ponència: han fet idèntics disbarats fins aconseguir que pobles en ubicacions ideals es convertissin en veritables monstres de Frankenstein!
Bando: este dimecres, dia 3 de juny, el compare Hugo Jazz vindrà al teatret La Clau acompanyat d'u que li diuen Manel Rodríguez-Castelló que fa poesia i mariconães d'ixes...
...i la condessita la-la-là que s'ho pêdrà!
«Esta darrera confirmava d'una manera o una altra la importància de les unitats polítiques a l'hora de configurar el sentiment de pertinença premodern, ja que -cosa que jo sempre havia dubtat- fins i tot els musulmans es declaraven "moriscos del señorío de las Cinco Villas", "moriscos de Aragón", "moriscos del reino de Granada" o "moriscos del reino de Valencia"» […]És que sempre has sigut molt cabut (a més de nacionaliste, medievaliste cristianiste i xoto), però mira que t’ho havia dit. En qualsevol cas, possiblement de les ben poquetes coses que ixquen amb vocació de perdurar de la fira de les vanitats morisques que ens pertoca enguany són els treballs de Rafa Benítez, juntament amb els de Bernabé Pons, d’Alacant, Trevor J. Dadson, sobre els moriscos de la Manxa, i Nuria Martínez de Castilla Muñoz, sobre els manuscrits aljamiats moriscos.
Celebro que lo hayas pasado bien y de haber tenido la oportunidad de conocer nuevos aspectos de la época morisca.
Dani, segurament és Sarko, que com el traus tant al blog amb la Bruni te la té jurada...
Alexandre, encara no he trobat part d'Itàlia on no es menge bé. A Càller el peix era espectacular... Ja aniràs contant, ja, de la teua estada.
Jesús, gràcies per les recomanacions. I sí, en sóc de cabut, però és que, com deia aquell, si no ho veig no ho crec...
Salutacions Julio.
M'ha agradat molt les temàtiques que tractes al teu blog. Sóc historiador i des de fa 4 anys un enamorat/fanàtic (no sé ben be on està la línia divisòria) de Sardenya, i especialment dels sards.
Si puc, hi vaig 3-4 cops l'any a veure els amics i anar coneixent poc a poc una illa increïble que necessitària de diverses vides per conèixer una mica bé.
Fa 3 mesos vaig començar una web sobre Sardenya i els Països catalans, escrit en català i quan puc (i algú m'ajuda amb la traducció) en sard. ni italià ni castellà, sense malrotllos per això.
www.terrasarda.cat
Espero que estiguem en contacte, i si podem, encetem alguna col.laboració, ja que vaig fent contactes i alguna que altra recerca històrica....
Salut i fins aviat
Jordi Saumell
Copons (L'ANoia, Països Catalans)
Publica un comentari a l'entrada