dijous, 25 de juny de 2009

Senyals entre el Cinca i el Segrià

Una imatge pareguda a esta és la que vaig trobar cercant les localitzacions de l'episodi del "Llibre dels fets" (caps. 458-465) en què Jaume I, en haver tornat de la conquesta de Múrcia, castiga el desafiament realitzat pel ric home aragonés Ferriz de Lizana. Els topònims que hi apareixen són els dels castells de Lizana (entre Barbuñales i Bespén) i Picamoixó (a Castejón del Puente) i les poblacions d'Alcolea del Cinca, Tamarit i Monzón, tots ells en la zona que va d'Osca a Lleida. Doncs bé, en acostar el Google Maps a l'àrea compresa entre el riu Cinca per l'oest, Gimenells pel sud, Alpicat per l'est i Binéfar pel nord, s'observen camps circulars que Íker Jiménez seria capaç d'atribuir a l'obra de visitants extraterrestres. En esta seqüència es pot copsar millor el que, sens dubte, podrien ser senyals de l'espai exterior:



Tanmateix, com quasi sempre, hi ha una explicació ben racional: aquella es tracta precisament de l'àrea on s'estenen els regadius del Canal d'Aragó i Catalunya, que han possibilitat i fomentat el reg de cultius herbacis (alfals, panís i girasol sobretot) mitjançant un sistema d'aspersió per pivots que requereix de parcel·les circulars de grans dimensions per aprofitar al màxim l'aigua espargida. I com que l'enorme canal és obra del segle XX, cal concloure que el paisatge en què les hosts de Jaume I s'encarregaren d'enderrocar el castell de Picamoixó i prendre el de Lizana era un altre ben diferent. De fet, no en queden ni els castells, del segon dels quals el rei ordenà penjar aquells qui faïen a penjar (els que s'ho 'mereixien')

2 comentaris:

Toni ha dit...

Vaja, que curiós...

Anònim ha dit...

No em faces massa cas (o el mateix que sempre, vaja), però crec que era en els Emirats Àrabs han fet el mateix i no sols per al conreu... Hi ha grans jardins en palauots dels de sempre... Enmig del desert... Amb les desigualtats vergonyants, també a l'accés de l'aigua...

ivan_marq