dilluns, 29 de juny de 2009

Audiències a València

Primer va ser París: el blog musical La Blogothèque encetà en abril de 2006 Les concerts à emporter, breus gravacions en què diversos grups toquen en directe les seues cançons a diferents escenaris de la capital francesa (bars, cafeteries, carrerons, places...). Un any més tard, en 2007, s'iniciaren a Londres les Black Cab Sessions, en què les bandes tocaven per la capital anglesa però dins del típic taxi londinenc negre i ampli. Després, en 2008, començaren les Videotapas de Barcelona, que, com ells mateixos diuen, són degustacions acústiques creades en directe des de qualsevol racó de la ciutat. Finalment, en 2009, pel temps de les Falles, van arribar a València les Audiències, que en a penes tres mesos han enregistrat per carrers i espais de la capital valenciana les actuacions de nou grups musicals, estrangers i locals.

El resultat és immillorable, perquè fa goig sentir les bandes, perquè fa goig veure València a través d'estos ulls i perquè fa goig saber que hi ha projectes tan interessants com el que encapçala la gent d'Agenda Urbana. Vos en deixe un tast de vídeos de grups valencians, però paga la pena pegar-se una volta pel web on trobareu uns quants més d'ací i de fora, incloent una "explicació de la falla" de cada trobada i de cada actuació com les que copie baix.


Mr. Perfumme y la Hermandad de la Alimaña. Per a Guante de hierro, els proposàrem un local amb màquines de vending que hi ha al cantó de la perruqueria i que a nosaltres ens semblava suficientment impersonal i alienant com per poder traure d’allà alguna cosa interessant. Quan li comunicàrem la nostra decisió, David assegurava que aquell era un dels seus llocs favorits de la ciutat. Per al trasllat d’un local a l’altre, el grup forma una cercavila bizarra i dadaísta, que recorda vagament a les que acompanyen els funerals a Nova Orleans i que, evidentment no passa desapercebuda al veïnat.


Maderita és l’afortunada trobada de Julio Bustamante, un dels principals referents de la música popular feta a València els darrers 30 anys, amb part dels membres de Ciudadano. Feia temps que els teniem al nostre punt de mira. Però, l’oportunitat per a gravar-los va vindre de la mà d’una iniciativa, la Matiné de conciertos, que, com nosaltres, busca traure la música en directe dels seus contextos habituals i que tindrà lloc el dissabte 27 de juny a Russafa i de la que Maderita forma part. Pensem que el millor lloc per gravar és al mateix barri de Russafa i els citem a la porta de l’esglèsia de Sant Valero una vesprada que avança ja l’imminent estiu. L’arribada dels músics coincideix amb l’eixida de missa i, com no pot ser d’altra manera, la seua presència desperta la curiositat dels fidels, que retarden la seua tornada a casa per vore què resulta de tot allò. Quan arriba Bustamante, la resta de la banda ja està preparada i, sense més preàmbuls, es llancen a interpretar Atención encandilada, posant-nos els pèls de punta a tots els que hi estem.


Comptar amb Emma Get Wild per a Audiències era un dels nostres objectius des que començàrem a fer llistes de grups valencians susceptibles de participar al projecte. El seu folk rock acúsitc encaixa de meravella amb la nostra proposta. Així que, amb l’excusa de que acabaven de traure Heavenly Creatures, el seu segon LP, just quan nosaltres començàvem a estar operatius, els varem proposar de gravar-los. Ells demanaren fer-ho a la Finca Roja de València perquè és allà on viu Àlex, un dels seus membres. La Finca Roja és un edifici realment singular que ha resistit miraculosament enmig del caòtic i depredador urbanisme de la ciutat. Salvant les distàncies, podríem comparar-lo amb l’edifici Dakota de Nova York, on vivía John Lennon. No cal dir que la idea ens va semblar perfecta. Salva, Isa i Àlex ens van rebre al saló de la casa, xarrant relaxadament. Al moment, amb suavitat, es van arrancar amb Know my name, un tema encara inèdit.


Arthur Caravan. És nit tancada, fa fred i la terrassa només està il·luminada per un tub de neó, l’interruptor del qual cal pitjar constantment per tal que no s’apague. Els estudiants hi tenen roba estesa que, tot junt amb la llum lleu i blava del neó crea un ambient fantasmal. Només els músics, l’equip tècnic i alguns privilegiats tenen accés al terrat. La resta ens conformen amb seguir-los des de darrere el vidre d’una porta, amagats en la foscor. Sóna Menjars al llit, somnis a la taula que, donades les circumstàncies, ens posa els pèls de punta.

3 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Molt bona iniciativa amb excel·lents grups. Hi ha vida intel·ligent en el planeta...

AUdiències ha dit...

Estimat Vicent,

En primer lloc, perdó pel retard en respondre. No ha sigut falta de ganes, li ho assegure. Moltes gràcies pels elogis, Ens alegra enormement trobar respostes com esta perquè nosaltres estem realment meravellats amb el que esta eixint i ens agrada comprovar que és una sensació compartida. De vegades ens sorprén, per no dir que ens sobrepassa l'acollida que està rebent Audiències però hem d'admetre que resulta molt encoratjadora. Ens anima a continar endavant i millorar en el que fem. Evidentment, Xavi, estes reflexions són aperfectament aplicables al teu comentari.

Per als dos i per a altres possibles lectors: ara ens prendrem un xicotet descans estival. L'arrancada ha sigut molt intensa i necessitem reposar forces per a tornar a la tardor. Tot i això, durant l'estiu continuaran penjant-se regularment AUdiències gravades durant els últims tres mesos.

Moltes gràcies de tot cor. Una forta abraçada.

L'equip d'AUdiències.

Vent d Cabylia ha dit...

Companys d'Audiències: és tot un honor que es molesten a deixar un comentari per ací. Gràcies per l'avís, ben comprensible amb l'estiu calorós que s'aveïna, i molts d'ànims per a continuar amb la seua iniciativa. Salutacions!