diumenge, 7 de juny de 2009

Icones de la vergonya

Hotel Barceló Raval. Foto de Guillem Carbonell,
qui, contràriament, pensa que dinamitzarà el barri


Normalment no cite articles sencers dels diaris, però hui no em resistisc a fer-ho (traduït a rajaploma i amb enllaços) amb el que va publicar ahir Patricia Gabancho a l'edició catalana d'El País sobre l'arquitectura icònica a Barcelona i que he vist enllaçat al blog de La Barceloneta amb l'aigua al coll. D'una banda, perquè en part és aplicable a qualsevol altra ciutat i, d'una altra banda, perquè explica a la perfecció la deriva en la qual ha entrat la capital catalana en el tractament de la seua ciutat i els seus ciutadans:

Des de la generosa terrassa del Museu d'Història de Catalunya, un amic va assenyalar el promontori de Montjuïc i em va dir: "Porcioles no s'hauria atrevit i al final es van atrevir els nostres". Es referia a l'hotel Miramar, pintat de verd per a fer més clara la seua vergonya. L'alcalde va fugir d'inaugurar-lo, encara que l'Ajuntament té participació en el negoci, el 10% més o menys. No sé què en pensa el meu amic de l'hotel Vela, que ombreja la platja més popular de Barcelona. En tot cas, l'Ajuntament ho considera una icona de la ciutat, just ara que l'urbanisme icònic està desprestigiat a tot arreu per les fractures que produeix en l'espai urbà, per la solitud d'aquests monstres de postal, perquè els bons arquitectes prefereixen fer ciutat en lloc de fer edificis amb signatura i estrambot.

Barcelona té comptes sempre pendents amb el turisme, però no tants perquè li molesten -que també- els ramats de gents que van darrere d'un guia amb un paraigua a tall d'estendard. No, Barcelona té la intuïció que amb l'excusa del turisme es colen massa coses, per exemple, una subtil prolongació del negoci immobiliari a través de la construcció d'hotels, en qualsevol part. Si és un hotel, tot val. El de Ricardo Bofill es va tramitar com "equipament" del port per a burlar la Llei de Costes. Per tal que descansen els estibadors? És una aberració, però també ho és el que li creix al Palau de la Música o el cilindre de luxe en El Raval. Barcelona usa la cobertura del "turisme cultural", però el que pretén és explotar turistes rics com si la ciutat fora la ribera de Cancún.

Ningú no renuncia hui a la indústria del turisme. Però a Barcelona el turisme no és la pluja fina que beneficia al petit comerciant, sinó un instrument de gentrificació. La paraula descriu l'expulsió dels veïns de tota la vida agranats per nous veïns rics després d'una intervenció urbanística. Si és a Nova York, el detonant és privat. Si és a la Ribera, el Born, la Barceloneta i fins al Raval amb el seu prepotent hotel de luxe, el braç executor és municipal i "progressista". Estem parlant de la ciutat que va ser model d'urbanisme sensible i a la menuda?

5 comentaris:

#M# ha dit...

Novament d'acord amb tu. Un hotel vela al costat de la mar, una obvietat, una Barcelona ximple de turisme massiu. Passa el mateix amb l'insuportable Barceló Raval.

Ara be, la carcassa del Palau de la Musica la trobe al seu lloc, una intervenció correcta i respectuosa.

Aurora Mora ha dit...

Uff, quants paral·lelismes amb la nostra València... quin fàstic.

Anònim ha dit...

Molt d'acord amb tu. Quina Barcelona, buff!

Francesc

Vent d Cabylia ha dit...

Manel, la veritat és que no conec el cas de l'hotel del Palau de la Música. He tractat de cercar informació arran de l'article de Gabancho però no me n'he pogut formar una opinió clara. Quant al Miramar de Montjuïc, el Barceló Raval i l'hotel Vela sí que en tinc d'opinió, ...

Aurora, doncs sí, però he de dir que el cas és en part similar perquè València, ni de lluny, ha arribat als extrems de Barcelona pel que fa al turisme. La deriva de la política urbanística de València, al meu parer, ve d'una valoració diferent -nul·la- del patrimoni històric i cultural (Tabacalera, Lanera, Cabanyal, Arenes, etc.). Ací en general el valoren, però alhora es tornen bojos amb el turisme internacional i fan barrabassades en el seu nom...

jordi ha dit...

T’apuntes a un bombardeig?
27 de setembre, setge aquàtic a l’Hotel Vela

L’Hotel Vela té els segons comptats:
“3 A les 12 del migdia,

Porta catapultes, ànecs de goma, helicòpters o naus aquàtiques. Vine amb els teus catxivatxes a assetjar l’Hotel que ens ha robat l’horitzó… Porta els teus amics, veïns i col·lectius.

“2 A la platja de Sant Sebastià de la Barceloneta,

Defensem una Platja Lliure i Popular que l’Hotel Vela vol privatitzar!!, fem junts l’últim bany de l’estiu en l’acte central de la Mercè que no sortirà als programes ;-))

“1 El dia 27 de setembre,

Perquè l’Hotel Vela no es pot inaugurar impunement, perquè la indústria turística no és la solució als problemes de la ciutat. 90.717 metres quadrats expropiats al comú són l’últim símbol d’una ciutat governada per als interessos i beneficis privats. Sabem que Barcelona és atacada dia a dia per bombes immobiliàries i urbanístiques, per normatives hostils que capturen el carrer per tal que no veiem que som milions i ells només un grapat de cacics i mercenaris.

“0 T’apuntes a un bombardeig? Setge a l’Hotel Vela per Terra Aire i Mar

Això és una crida a tots aquells que (sobre)vivim diàriament en aquesta ciutat i a la vegada intentem construir-ne una altra. Reenvia, mou, difon aquest missatge!!!

http://hotelvelabarcelona.com/blog/tapuntes-a-un-bombardeig/