dijous, 30 d’abril de 2015

Vent d Cabylia. Històries de la història dels valencians

Finalment, una part d'este blog s'ha fet llibre amb el títol Vent d Cabylia. Històries de la història dels valencians. Acaba d'eixir i en ell s'arrepleguen alguns dels textos apareguts ací durant més de huit anys, fins a 26, tots ells amb millores, noves informacions, de vegades refosos amb altres articles o actualitzats en funció d'informacions posteriors que anaven més enllà del to moltes vegades distés i apressat amb el qual es publicaven ací. El podeu trobar en llibreries o encomanar per 14,75 euros sense cost d'enviament en la següent adreça, on també trobareu l'índex i comprovareu que hi ha un poc de tot: història medieval, moderna i contemporània, llengua, erotisme, simbologia, identitat, país, valencianisme, curiositats, política o patrimoni. En definitiva, el que ha caracteritzat en part la trajectòria d'este blog per tal de fer-ne balanç i posar en orde una sèrie d'escrits que, a banda de resultar entretinguts i divertits, també poden ajudar a estimar la nostra història i el nostre país. Per ací ha anat, de fet, el pròleg que n'ha fet el magnífic periodista i estimat amic Alexandre Serrano, a qui vaig conéixer ací mateix, a través del seu delitós blog Rastres, vestigis, derelictes. Vos deixe amb les seues generoses paraules!

Portada de Vent d Cabylia. Històries de la història dels valencians (Llibres de la Drassana, 2015)

S’hauria de saber resistir la temptació d’escriure el pròleg d’un llibre que l’únic que es vol recomanar és llegir-lo de cap a peus i sense molts preàmbuls. Però potser tinga valor una breu advertència: tant se valen els pressupostos amb què comence cadascú, després de seguir les reflexions que ací se’ns proposen, la comprensió de la història, la política, la cultura, la llengua, el caràcter i la vida social dels valencians se’ns haurà eixamplat, enriquit i matisat de manera inexorable. 

Ara bé, no ho haurà fet per la via del desficaci provocatiu, de la pensada il·luminada o de la declamació dogmàtica; d’eixes fórmules impetuoses que massa sovint han suplantat el veritable debat d’idees entre nosaltres. Vicent Baydal és per damunt de tot un medievalista tenaç i metòdic. Compta amb la paciència d’un miniaturista monàstic per a la recerca de fonts documentals i per a la construcció d’arguments i gaudix d’una confiança escolàstica en el valor de la paraula, l’exemple i la pedagogia. Tanmateix, té la gran virtut de fugir alhora dels sermons i de les homilies. La prioritat no és que els episodis que ens explica siguen la demostració d’una tesi prèvia i inqüestionable, sinó l’encenall d’un diàleg que precisament ens permeta entendre que la valenciana, com tota societat rica i complexa, és  fruit de molts impulsos, circumstàncies i tensions diverses, a vegades contradictòries, en constant evolució i que és absurd reduir-la a esquemes primaris.

Cal tindre ben present que els articles que recull el present volum han aparegut publicats al llarg d’un període de gairebé deu anys en el blog Vent d Cabylia, espai de trobada de persones de moltes sensibilitats, però amb un interés comú pel passat i per l’avindre del País Valencià. Un arc temporal que coincidix amb el d’una reformulació cabdal del discurs nacional, en absolut aliena a les aportacions que el mateix Baydal ha anat fent en este i altres àmbits d’expressió. Es tracta d’un valencianisme que busca trencar motles predeterminats i acabar amb bandositats ineficients, que mira de superar una etapa de resistència pura i un sentiment d’assetjament i pretén una afirmació en positiu, expansiva i desacomplexada, festiva quan convé, oberta constantment a l’entesa, conscient que hi ha maneres diverses de ser valencià, però només una de deixar de ser-ho, que és la renúncia i l’oblit. Sabedor que el desànim mena a la desfeta, però que els valencians no són molls com ha convingut presentar-los, sinó més aïna valents i indòmits com recorda l’article que clou l’antologia.

Esta moral de victòria, la convicció que si expliquem bé les coses, sabem combinar entusiasme i rigor, passió i ciència i escoltem les raons de tothom per a afegir-les a l’arsenal comú trobarem les claus per a alliberar-nos de les servituds que ens sotmeten ha significat, sens dubte, una alenada revitalitzadora i un canvi de pas insòlit. O potser no tant. Perquè un dels cavalls de batalla de l’autor, que plana sobre molts dels  textos ací inclosos, és que eixe esperit no és un invent de nou encuny, una construcció intel·lectual moderna i voluntarista, sinó que s’ha manifestat de manera insistent durant tota la història de la nació. En la selecció que ara teniu a les mans se’ns fa palesa l’existència en tot temps i lloc de valencians que s’han interessat pel seu ésser i que han tingut l’aspiració d’agafar el timó del seu destí sense tuteles i sense imposicions. A voltes amb el recolzament de bona part de la comunitat, altres moltes en solitud o amb oratge advers, en ocasions de manera conscient i determinada, altres de forma més espontània i instintiva. Però totes estes experiències compartixen el fet d’haver-se cosit amb un mateix fil que ens permet distingir-les i reconéixer-les com a pròpies. 

Vent d Cabylia és i ha estat així la recerca obstinada d’eixe fil que lliga passat i present i que, per a simplificar, en podem dir identitat. Una identitat soscavada i perseguida si es vol, però persistent i viva, que en Vicent té a més a més l’olfacte de rastrejar no només en aquelles efusions més evidents, sinó en moltes altres que podrien semblar subalternes i menors, però que ens descobrix com a igualment decisives. Crec de debò que és un privilegi disposar d’algú que té el país tan clar al cap, que l’estima sense mistificacions i que s’adona de la magnitud del desafiament que suposa redreçar-ne tantes derives erràtiques sense que això el faça defallir. Una sort fruir de la seua companyia, saviesa i coratge en la tasca de rescatar la veu i memòria dels valencians, evitar que l’ofeguen altres que criden més fort però sense més raó o que es dissolga en l’embornal d’uniformització que amenaça amb engolir el nostre món. Un goig tindre’l al costat en esta lluita i esta esperança; saber que Vicent Baydal juga del nostre cantó, que és un dels nostres.

1 comentari:

Josep-Ferran Albert ha dit...

el meu estimat amic Josep Mª em va regalar el llibre, estic gratament sorprés i ha fet creixer el meu "txovinisme" com a valencià. Molt bò.