dijous, 9 d’abril de 2015

Mossén Bramit Morera, Víctimas Civiles i Maria Arnal

Mossén Bramit Morera i els Morts, banda garaig-terror catalanovalenciana
Conta la llegenda que en el seu primer concert mossén Bramit Morera, un perillós i passional personatge vampiresc nascut a Oliva, traslladat a Barcelona i ajuntat amb la banda catalana d'Els Morts, va pegar tal bac que es va trencar una cama per complet i va passar diverses setmanes entre l'hospital i la morgue. Ara camina ajudat per un bastó, però això no li impedix recórrer els escenaris catalanovalencians expandint la bona nova de les seues cançons, que, a ritme de garaig, rockabilly, swing i punk, parlen de llegendes i malsons, llops, bruixes i hòmens del sac, botxins i ànimes damnades que fan ballar els seus seguidors presos del pànic, l'enxís i la dansa bàquica. I això passarà a la mateixa ciutat de València despús-demà dissabte a les 22:30 hores al Club 76, l'antiga Velvet, en la zona del Cedre, on Mossén Bramit Morera i Els Morts desplegaran els temes del seu EP homònim i del seu àlbum Tot s'aprofita, i encara molts d'altres entre versions i cançons noves.



Però no tocaran a soles, sinó que els acompanyarà una altra banda ben especial, Víctimas Civiles, el super-grup format per Pau Miquel Soler i altres membres d'Arthur Caravan amb l'actor, poeta i activista Héctor Arnau. Que jo sàpia, tot i haver començat a assajar a Alcoi l'estiu passat, de moment no tenen cançons enregistrades i publicades. Tampoc els he vist mai en les poques actuacions en directe que han fet, però amb tots eixos elements no pot eixir cosa roïna, almenys per al meu gust, que ja sabeu que en sóc molt fan des de fa anys, tant d'uns com de l'altre. Els dos únics temes que he trobat per la xarxa, "Petróleo" i "Coca cola", prometen i els situen en la línia desbordant dels mítics Jalea Real i Ix, en els quals també estava Pau Miquel juntament amb Marc Sempere (Marquet), posteriorment de Compartir dóna gustet, una altra de les vies de comunicació amb el mateix Héctor Arnau. Evidentment, com podreu suposar, no vull perdre'm eixe concert per res del món...




Finalment, tot i que no cantarà en el concert, no volia deixar passar l'ocasió de recomanar la darrera artista, interessantíssima, que he conegut gràcies a les connexions amb el món de Marquet i companyia. Es tracta de Maria Arnal Dimas, membre del col·lectiu Compartir dóna gustet i cantant badalonina que, seguint el camí obert pel mateix Marquet o altres artistes com Pep Gimeno Botifarra i Carles Dénia, tracta de recuperar i repensar músiques, sonoritats i lletres tradicionals, entre les quals mostra una atenció especial al cas valencià. Per exemple, acompanyada pel guitarrista ebrenc Marcel Bagés -de Lo Gitano Blanc-, ha interpretat un "Cant de batre" de Cocentaina, el poema de Vicent Andrés Estellés -amb música d'Héctor Arnau- "Mai he desitjat cap cos com el teu" o la cançó "Saps", de l'esmentat grup Ix, que conté uns mítics -entre els seus seguidors- i preciosos versos: "Tu saps, jo t'estime. Tu saps, no tinc por. Tu saps, jo et mire. Tu saps on sóc. Jo soles vull l'alegria quotidiana de viure. Jo soles vull l'alegria quotidiana de veure't". Doncs això.



Cap comentari: