Encara hui parlaré d'OT, però no m'estic referint a Operación Triunfo sinó als incomparables valencians Ovidi Twins. Com informava fa poc l'admirable Josep Vicent Frechina estan de presentació d'A Kabotaes, el seu primer disc d'estudi després del semiclandestí Directes a L'Escenari, enregistrat a Alcoi el 2004. També fa poc que s'ha estrenat el seu blog de fans i inexcusable és la visita a l'espai web dels OT, on expliquen la seua història com a bessons bivitel·lins que res s'assemblen i hi inclouen les lletres de les cançons del darrer disc. El gran públic té predilecció per "Els borrellons", però jo quasi em quede amb "Ja ve Nadal" o potser "De les ungles". Bravo, Ovidi Twins!
Ja ve nadal, matarem el gall / A mi no em toca, diu la lloca / I els pollets / "A mosatros tampoc / perquè som xicotets" / Ara vénen els tres reis / vestits de budells / I en coll de camisa / dormiran a la pallissa / I la mare Maria / que li pica la figa / "Ara em vénen convidats / tres plats més per a sopar" / Ja ve Nadal... / I el xiquet Jesuset / s'ha tirat un pet / S'ha cagat damunt / i li creix el Sant Bult / I el pobret de Sant Josep / que ha olorat el pet / Ha dit: "Ja no aguante més / al portal de Betlem" / Ja ve Nadal... / I també hi ha un caganer / que se li acaba el paper / Pastorets i geperuts / riuen i fumen canuts / I la burra que està vella / i el bou que ha dit prou / I el corder que no se mou / i la cabra a l'escalera / Ja ve Nadal... / I les llums dels puticlubs / com que són intermitents / Atrauen un munt de gent / Quina olor a parrús! / Ara que és Nadal / mone al centre comercial / Vos comprarem joguets / merda plàstic regalets / "A mosatros també / perquè som xicotets"
Les ungles són extremitats de les lligadures dels dits, ço és, dels derrers ossets dels dits / Estan en los dits per gentilesa i per ajudar al moviment de pendre / que es diu / aprehensió, comprehensió / aprehensió, comprehensió / aprehensió, comprehensió / aprehensió, comprehensió / aprehensió, comprehensió / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Estan apegades a la carn perquè no pengen i estorbassen ans que ajudassen, ans que ajudassen / Són més molles que los ossos i més dures que los nírvis, més molles que los ossos, més dures que los nírvis / Arriben a elles alguns caps de nírvis i les donen algun sentiment / I també de venes qui les fan créixer, qui les fan créixer / Arriben a elles alguns caps de nírvis i les donen algun sentiment / I també de venes qui les fan créixer, qui les fan créixer / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Les ungles són extremitats de les lligadures dels dits, ço és, dels derrers ossets dels dits / Estan apegades a la carn perquè no pengen i estorbassen ans que ajudassen, ans que ajudassen / Lo més important: / És súsia cosa deixar-les créixer i brotar més que la carn / És súsia cosa deixar-les créixer i brotar més que la carn / És súsia cosa deixar-les créixer i brotar més que la carn / És súsia cosa deixar-les créixer i brotar més que la carn / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro / Lo lai lo lai lo lai lo leiro.
Arribes a una casa buida, i neta i buida, per omplir i embrutar / Passa una setmana, passen dos setmanes, passen tres setmanes, passa un mes / I un dia arribes a casa cansat i deixes les coses en un racó... / Sospires... i mires... T'adones que ja no estàs sol (no tingues por) / Som els borrellons i anem per terra / i no és que vullgam fer-vos la guerra / Ai, dolor! Anem a rebolcons / i vos mirem des dels racóns / I ells no volen molestar i et miren amb eixa careta tan tendra (la tendresa!) / No em mires així, jo sóc part de tu -de tu he nascut / Amb tu he crescut i m'he fet gran -sóc el teu jo passat / Són pols i pèls -terreta del carrer / Caspa, àcars -cendra d'un cigarret / I quan s'ajunten els borrellons rient i plorant ells canten la seua cançó / Som els borrellons... / Ja ho saps, ho va dir Heràclit ja fa molt de temps: / Mai voràs el mateix borrelló dos voltes -ho va dir el gran savi grec / Ànima borrellonera, t' anredres a la granera / i per molt que se t'emporten ens queda sempre el teu eco / Tornaré amb la cançó rodant pel corredor / Tornaré amb la cançó corrent pel corredor / (Qualsevol dia tornaré) / Som els borrellons...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada