divendres, 2 d’octubre de 2009

Mudances, festes i crits a la Barceloneta

La mar de la Barceloneta, ara fa 5 anys

Encara no escric des del pis nou, però no perquè no ens hi hagem traslladat, que sí que ho hem fet, sinó perquè encara no ens han desplaçat la línia telefònica. Els darrers 10 dies han estat esgotadors (perdoneu els que encara no he pogut contestar els correus, però la bústia va plena i els endarreriments de tot tipus són a l'ordre del dia). No esperàvem haver de canviar de casa després de cinc anys, però l'Hotel Vela, eixe que incompleix la llei de costes i és el símbol de la Barcelona balafiadora, cutre i elitista emparada per l'admirada burgesia catalana -Fèlix Millets i companyia- i per tota la plana de l'esquerra municipal, mana. I mana que els edificis de primera línia de platja estiguen destinats a fer apartaments turístics, molt més rendibles que els lloguers tradicionals, així que una vegada que havíem moblada i feta nostra la casa, hem hagut de plegar. I bé, és una putada, però la veritat és que nosaltres també érem uns nouvinguts que havíem arribat a la Barceloneta animant el moviment immobiliari del barri i al cap i a la fi som jóvens i hem pogut refer-nos amb certa agilitat.

Tanmateix, despús-ahir, el dia que marxàvem definitivament se'ns trencava l'ànima en acomiadar-nos dels pocs veïns que tenen renda antiga i que veuen com el propietari està buidant l'edifici amb la suposable previsió de fer fora tothom per tal de refer-lo i destinar-lo al turisme. L'home major de la parella d'ancians del quart ens deia que li feia por: un dia t'agafa un mal de pit i no tindrem a qui cridar, sense ningú a prop. Ja no ens acompanyaran els tossits d'ell ni els esternuts d'ella cada matí, com tampoc els recurrents crits de Pirriiiiiii perquè el gosset -que havia baixat a soles l'escala per ser passejat pels néts- pujara novament cap a l'escalfor de la casa. El pescador del segon, l'amo de Cherubini, es lamentava d'un possible futur fora del barri: 39 años viviendo en esta casa, con los hijos criados aquí, con la de millones que me he gastado en el piso, pequeñito pero con todo equipado, como si fuera un barco: timones, velas, de todo, todo hecho a medida; con toda la vida en el barrio, si ahora me sacan de aquí...

Així estan les coses. Tant de bo la reforma es limite a fer un ascensor a través d'una sola filera de pisos buits i respecten els llogaters de renda antiga, tot i que l'actitud del propietari i de la immobiliària administradora, el seu secretisme i el seu desinterès total pel manteniment de l'edifici no fan presagiar res de bo. I en eixe estat de coses, més o menys general a bona part del barri, diumenge passat Jordi Hereu, l'alcalde de Barcelona, tingué la barra de presentar-se per primera vegada en el pregó de les festes de la Barceloneta, embrutant l'humil, bonic i sentit homenatge preparat en record de Pepe Rubianes. L'escridassada que s'endugué fou de les bones, com es pot comprovar en el segon dels següents vídeos (encara que com fou per sorpresa no estiguérem a l'aguait i no enregistràrem la pujada a l'escenari, que va ser, amb diferència, el moment amb més crits i insults de part de la gent del barri).






Bé, i durant els pròxims dies aniré fent recompte d'estos dies allunyat del blog. Salutacions de nou...

4 comentaris:

morena ha dit...

Que putada tan gorda para esa pobre gente, que falta de todo, (menos de interés económico, claro), en fín, la vida.

Que vaya bien ese cambio y ánimo para la reconstrucción del nuevo hogar.

Oiga, toca verle ya, no?

Toni ha dit...

Uff, què mal rotllo donen estes coses, i quina indignació i impotència creen dins d'u mateix. Està clar que en estos temps els diners importen més que les persones.

Dis-me tu ara eixe matrimoni de persones majors, què farà si els fan fora... Un nou pis, començar de nou, deixar la casa en la que han viscut darrerament, deixar enrere records per sempre.

Vergonyós.

Per cert Vicent, els vídeos els has fet amb una càmera de fotos, veritat? Quina marca i model és? Tinc curiositat. Gràcies ;)

Salut!

PD: He tornat de nou al meu blog! :D

Oxímoron ha dit...

Encara recorde les declaracions de Makinavaja, fotut perquè s´havien carregat els "chiringuitos" de La Barceloneta.
Salutacions i espere que l´incident del qual em van informar no haja donat més maldecaps!

Vent d Cabylia ha dit...

Oxímoron, tot més o menys en ordre. Tractant de recuperar la tranquil·litat.

Morena, amb la mudança i els endarreriments diversos, crec que tardaré a apropar-me a terres valencianes. Ja avisaré!