dijous, 15 d’octubre de 2009

Fogons de la Barceloneta

Què dirien a la Ribera del nom d'este restaurant de la Barceloneta? Ja ho deia Sant Joan Fuster que a Suecə to' són putes i fogons! (segons la Valenciclopèdia...)

8 comentaris:

#M# ha dit...

... i parlant de 'fogonades'... què no contestaràs al Cucarella?. Volem sang, hahahahah!

Aprofito, ja que en el seu moment se'm va passar, per felicitar-te per la troballa.

Una abraçada.

Toni de l'Hostal ha dit...

No, si ja se sap que tots ês catalans són ûs fogolitris...

Vent d Cabylia ha dit...

No, si ja sé que el que vos posa de veritat és la polèmica, lladres! Però no hi ha massa a dir. Millor parlar, per exemple, amb la gent que sap dialogar.

Toni, la Valenciclopèdia és una font inesgotable de coneixement!

Alexandre ha dit...

En Almendral, Badajoz (i imagine que en molts altres llocs) diuen "Almendral, tierra noble y principal, dos iglesias, tres conventos, putas y maricones a cientos."

A Braga, Portugal, segons em digueren, la cosa va de les tres "p" associades a la vila: "Padres, putas, paneleiros."

Jesús ha dit...

Puix que el mestre Alexandre l'ha encetada sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, supose que els seus deixebles podrem continuar l'obra de rescatar fragments de l'enginy popular dels ibèrics, tinguen o no què vore amb els fogons, ni a on mengem a Castella ni als que blasmeu a València (senso latu, que si els valencians podeu igualar els de Badajoz i els de Palència com a «castellans» tots dos, nosaltres, d'esta banda del centre estant, podrem dir-vos «València» tant als de Vilafranca dels Ports que als de Guardamar del Segura, recontrafotre, xè!) Bé, com volia dir: es diu per terres de Castella «Calahorra, Calahorra, / que paices Washingtón: / ties obispo y toa la hostia, / casa putas y un frontón», tant com es diu «Calle de los Tres Coños» al carrer Compañía (i.e., de Jesús) de Salamanca, on hi ha l'esplèndida seu i capella -que sembla més una catedral- de la Universitat Pontificia. Dels tres conys perquè, vol la brama local, en les llargues jornades d'hivern repetixen els salmantins en vore's d'haver de pujat aital carrer: «¡Coño, qué cuesta! ¡Coño, qué viento! ¡Coño, qué frío!».
Perquè després digueu que a cal Cento no s'aprenen coses...

Alexandre ha dit...

No se'ns pot deixar sols. Perquè ja sense estricta relació amb les parts baixes i els hàbits nefands, no puc estar-me de citar aquell gloriós "Écija, ciudad bravía: doscientas tabernas, ninguna librería."
Y es que la cosa s'està posant offtopic, i potser caldria una entrada específica de la maldiença ibèrica que els pobles han gastat amb els dels veïns. ui s'hi engresca?

Jesús ha dit...

Per a fer la transició des de l'off a algun topic d'estricta observància valencianera, per ventura caldria recordar allò que he sentit arreplegat amb raons de Múrcia: «de una puta y un gitano nació el primer valenciano»; mefistofèlicament transformat en dita valenciana sentida pels pujols de la Serra de Portaceli com a «d'una i un gitano (/ĉitàno/) va nàixer lo primer mursiano». La cosa engrescadora és la carregà de quilòmetros que n'hi ha entre Portaceli i Múrcia.
Per a encetar el meló que proposa n'Alexandre, crec que convindria tornar (sempre!) als clàssics: M. Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres (València, L'Estel, 3 vols.: 1963, 1965 i 1968; reedició dins l'obra completa, vols. 2-5, València, Eliseu Climent, 1982).

PD: He tingut un xoc. He entrat a la pàgina de la Biblioteca Valenciana, que té seu a Sant Miquel dels Reis. La intitulen, en la plana d'entrada, «Biblioteca nacional de la Comunitat Valenciana» (amb adjectiu en minúscula i tot). Caram, el neoforalisme, com pega... També he parat atenció a què a l'altra llengua oficial de la Comunitat li diguen «espanyol» (i no castellà). Nunca dejaréis de sorprenderme... Os quiero un huevo (de gayinita).

Vent d Cabylia ha dit...

Mâ que en sabeu de vici i puterio. Va sent hora de fundar-ne un club! I també de fer eixe post, Alexandre.

Jesús, doncs fa un parell d'anys el web deia "Biblioteca nacional del País Valencià", imagina't. La qüestió és que en els seus estatuts -o el que siguen- la Biblioteca Valenciana està plantejada com una "biblioteca nacional" del territori valencià i això es tradueix en xicotets aspectes com eixe.