dimarts, 13 d’octubre del 2009

London calling

A la Tate Modern, tractant d'entendre el Performance art

Enmig del fragor de la mudança, aprofitant el pont barcelonés de la Mercè, vam fer una escapada a Londres, planejada abans de saber que hauríem de canviar de casa i pagar unes exorbitants quantitats de fiança i "honoraris" de la immobiliària. Era la segona estada en a penes sis mesos i confirmat, almenys per a mi: Londres és la ciutat dels desdejunis forts, els pubs de cervesa i la música en directe. Com que qui més qui menys supose que ja hi haurà anat, només faré unes quantes recomanacions -moltes d'elles al seu torn recomanades per bons amics que es nota que saben gaudir de les ciutats- que ixen una mica de les rutines marcades per les guies.

En primer lloc, l'hostal Piccadilly Backpackers és una bona opció si féu el viatge en grup i no vos fan nosa els llocs massificats (700 llits) i on de vegades pot fer la sensació que tal vegada Zed i Maynard estan a la rebotiga fent de les seues; és ben barat i està en ple centre (al costat de Piccadilly Circus), des d'on hi ha connexions excel·lents a qualsevol lloc de la ciutat i es poden fer passejades matutines pel Soho. Per desdejunar, tot i que ens quedàrem amb les ganes de provar el Fernandez & Wells, les bombes energètiques finlandeses de la Nordic Bakery (especialment recomanables els cinnamon bun) i els espectaculars croissants francesos de la Maison Bertaux compensaren qualsevol possibilitat de pena. Per rematar és irrenunciable un café de veritat -italià- al Bar Italia, obert vint-i-quatre hores al dia, entre decadent i alegre, entre turístic i autèntic...

Trobar un bon lloc on dinar o sopar a Londres no sempre és fàcil si es vol prescindir dels llocs de menjar ràpid, normalment asiàtics, que són una bona opció si aneu de mercadets (Camden, Portobello, Spitalfields, etc.). En tot cas, entre els que he anat provant em quede amb The Audley per dinar, un gastropub a Mayfair on es pot trobar bon menjar anglés, la Aphrodite Taverna per sopar, un pintoresc restaurant xipriota a Notting Hill, i el Jen Café a qualsevol hora, un baret del Soho on fan un menjar xinés casolà de primera. Per rematar, ja sabeu, café al Bar Italia... D'una altra banda, si sou dels que gaudiu amb el Jardí Botànic de València no podeu deixar l'oportunitat de destinar mig dia als Kew Gardens, que són els que contenen la major diversitat d'espècies vegetals del món en les seues més de 130 hectàrees. Igualment, si decidiu anar a Camden i aneu amb tranquil·litat, una bona opció és fer-ho en vaixell des dels canals de Little Venice.

Pel que fa als pubs on xarrar pels colzes mentre es van bevent unes quantes pintes, es poden trobar ambients un tant especials al Lamb & Flag, en un carreró proper al mercat de Covent Garden, al Princess Louise, al final de la New Oxford Street amb Holborn, o al The Hawley Arms, al costat de Camden, un bon preparatori per a les eixides nocturnes, per a les quals destaquen els nombrosos concerts de música en directe a discoteques o pubs. Entre les primeres cal destacar, també a Camden, el Koko, un impressionant teatre condicionat per al món de la nit, on mai hauria arribat a pensar que veuria en directe el ressorgir dels Dinosaur Jr, i, entre els segons -n'hi ha a cabassos-, personalment puc destacar el Monto Water Rats on, qui com no vol la cosa, un divendres a la nit tocaven fins a cinc grups de l'escena local (els Noisick, delerosos d'anar a Benicàssim, els millors).

I això, llevat del British, la Tate, Trafalgar Square i tot allò més típic, és el que puc recomanar de Londres. I vosaltres, hi heu estat? Alguna "contrarecomanació" per a futures visites?

11 comentaris:

Àlex ha dit...

A Portobello hi ha un puesto per dinar molt recomanable: el Portobello Gold.

Josep ha dit...

No sé si vau pujar al London Eye, però, tot i que és molt car, val la pena perquè a Londres és molt difícil trobar un lloc amb vistes de tota la ciutat.

Aina ha dit...

M'ha encantat el text, sí senyor. Jo vaig estar a alguns d'eixos llocs, però el més entranyable crec que és el francés!
Doncs propet d'Spitalfields hi ha el Columbia Road Flower Market, que a mi m'encanta. Anglesos i llengua anglesa en estat pur!
Una passejadeta per Greenwich és agradable, i molt més per Hampstead, un parc immens dins la ciutat des d'on pots veure Londres a més de visitar els cementeris de la capital, que estan a un pas d'ahi. Els cementeris són uns terrenys molt místics amb una vegetació frondosa. Pareix que els arbres vagen a menjar-se mig Londres!
I, parlant de parcs i boscos, Winbledon! Es pot arribar facilment en metro o bus i paga la pena.
Pensaré en més cosetes ;)

Carles ha dit...

Com diu Josep, en el London Eye veus tota la ciutat en 20 minuts i si te fixes hasta la Torre Eiffel

Toni En Blanc ha dit...

Jo mai he estat, però és un dels llocs als que vull anar, així que el teu post va directe als meus favorits, per a un futur espere no molt llunyà.

Una abraçada Vicent!

Vent d Cabylia ha dit...

De moment no hem pujat al London Eye; vam invertir eixa pasta en els Kew Gardens... Gràcies, en tot cas, per les aportacions.

I, Aina, m'apunte el que dius! Hampstead estava en l'agenda, per si fèiem una visita a la tomba de l'il·lustre barbut, però ho vam deixar per a un altra ocasió en què la part oest de Highgate estiguera oberta... Hi tornarem.

De res, Toni!

Marta ha dit...

La ruta de Jack l'esbudellador: http://www.jack-the-ripper-tour.com/the_route.htm

Original, si més no...

Aina ha dit...

Volia escriure un post sobre les semblances entre la nova tomba de Marx i les vidrioletes del Domund...
Jo tinc pendent la Venència londinenca!

Vent d Cabylia ha dit...

Vaja, sí que és veritat! (per les fotos)

BEN ha dit...

Jo vaig viure 5 mesos al costat de Brick Lane i per on va la ruta del Jack the Ripper...per alli hi ha un local anomenat 'The VIBE' que està molt bé.
Salut!

Vent d Cabylia ha dit...

Ei, moltes gràcies per la recomanació. La zona de Brick Lane ens va agradar molt. Me l'apunte!