dimarts, 6 de juny del 2006

La Barceloneta en festes




Els darrers tres dies la Barceloneta ha estat de festes. S'ha celebrat la Festa de les Corals, com sempre des de fa més de cent anys entorn de la Pasqua Granada o Segona Pasqua, és a dir, el dia de Pentecosta (literalment en llatí "cinquantena" -50 dies després de Pasqua de resurrecció, que sempre cauen en dilluns-). No obstant això, ben poca cosa queda de la religiositat de la festa cristiana, tot i que a ben segur eixe és el seu origen.
Les corals són les protagonistes de la festa. Es tracta de colles d'amics agrupades en "cors" o "agrupacions corals" que desfilen pels carrers de la Barceloneta el dissabte pel matí i el dilluns de Pentecosta per la vesprada. Els seus membres no es dediquen a cantar -almenys ara- sinó a ballar al ritme frenètic de les bandes de música que porta cada coral. A més a més, van disfressats entorn d'alguna temàtica humorística i porten a la mà estris gegants de joguina, molts d'ells relacionats amb els de la marineria. Les desfilades fan passar cada coral per tots els locals de la resta d'agrupacions -en són una vintena- i quan hi passen s'aturen, intensifiquen el ball i la festa, i només algunes fan càntics humorístics que han preparat; curiosament des del local de la coral "receptora" s'agita constanment la senyera en el seu pal amunt i avall. La desfilada del dilluns clou, ja a la nit, quan les agrupacions acaben tot el recorregut i tornen al seu local, moment en què es llancen masclets i focs artificials -no són les falles però està bé...-. A més, crec que entre les dues desfilades, els membres de les corals passen el cap de setmana fora, de festa, però açò no ho puc assegurar, que encara no en forme part de cap.
A col·lació de les falles, en contraposició a València el bonic de les festes de Barcelona és que cada barri té les seues particulars; no són tan "grandioses" ni d'esperit tan "fester" com les falles, però els veïns del barri hi participen molt més activament que no allà, on o eres faller o et dediques només a eixir per la nit amb els amics, en el millor dels casos, o a patir-les, en el pitjor. Sembla que les falles van acabar amb la vitalitat de la majoria de festes de barri de València, tot i que la veritat és que la concentració ha fet que guanyen en espectacularitat.
Tot plegat les festes de les Corals m'han semblat encara més divertides que les de Sant Miquel, patró de la Barceloneta des que la seua església va ser beneïda en el seu nom en 1755, en honor del marqués de la Mina, el sevillà Jaime Miguel de Guzmán Dávalos Spínola (1689-1767), capità general de Catalunya en època borbònica des de 1749 fins la seua mort. Sota el seu mandat es començà a construir la Barceloneta i, de fet, la pedra fundacional encara es pot veure al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. No entraré ara a contar la història del meu estimat barri, però només m'agradaria afegir una darrera qüestió: en les representacions de Barcelona dels segles XV a XVII el solar sobre el qual s'assenta la Barceloneta ni tan sols apareix; no existia, en el seu lloc hi havia el mar, l'illa de Maians on ara està l'estació de França aproximadament i simples aiguamolls. No obstant això, des de la construcció d'un espigó de pedra al port a partir de 1477 s'anà acumulant terra fins que dos cent cinquanta anys després s'hi pogué construir un barri de nova planta -d'ací la seua forma reticular-. Curiosament en l'actualitat a València podria passar amb els anys un fenomen semblant com a fruit de l'ampliació nord del port; tot no siga que el Cabanyal al final, si queda malgrat els especuladors, no quede al centre de València...