dissabte, 3 de juny del 2006

...dient-li que parlàs en sa llengua

Publicant sense permís -espere que em deixe- un dels sempre engrescadors comentaris d'Oscar -encara tinc pendent parlar d'un altre- tractaré de complementar-lo amb un altre text que confirma el que ell deia.
Oscar comentava que: "A propòsit del teu comentari sobre l'ús del valencià per part de l'aristocràcia a la cort de Germana de Foix, et diré que, per desgràcia, no cal aplegar fins a Escalante per a llegir a les criades parlar en valencià a la dama castellanoparlant. Mireu quina diferència, i no només de llengua, entre dos obres a les quals només separen setanta cinc anys"
Joan Ferrandis d'Herèdia. "La vesita". 1524
SEÑORA:[...]Guzmana, digau-me vós,no ho teniu per meravella?Usa’s res d’açò en Castella?[...]
GUZMANA:No, Jesús, guárdenos Dios [...]
SEÑORA:Bé ens paren les castellanes, mas passades per València.
GUZMANA:Doquiera hay malos y buenos.
SEÑORA:Només digau veritat:¿usen poc la netedat?
GUZMANA:No, de afeitare a los menos.
SEÑORA:Veure lo calçar d’allàquant brutíssim diuen que és.
GUZMANA:Traen lo sucio en los pies, no en el rostro, como acá.
SEÑORA:Com vos allargau, Guzmana! Poc a poc sobreixiu. Com se mostra que teniula llengua ben castellana! Ves mai la vilana porca? estos castellans orats presumen, sent uns pelats, més que Rodrigo en la forca.
Guillem de Castro. "La verdad averiguada y engañoso casamiento" 1599
HIPÓLITA:¡Esperanza, Beatriz, Juana!¡Hola Vicentilla! ¿Adónde estáis?¿Ninguna responde?
ESPERANZA:Ya voy, señora. ¿Què mana?¿Què mana vossa mercè?
HIPÓLITA:¿No te he dicho que has de hablar castellano?
ESPERANZA:Descuidarme suelo, mas ya lo haré;que el irse a lo natural siempre la lengua, es muy llano.
HIPÓLITA:Habla siempre en castellano. Esperanza:Y perdoná, si hablo mal.
Concloïa, llavors, Oscar: "El procés de castellanització descendent és prou antic al País Valencià."
Jo només hi vull afegir un altre text, ben conegut, i que diguem-ne que tanca el cercle de la castellanització oral de l'oligarquia de la ciutat de València. Si a principis de segle XVI el valencià era la llengua culta a finals de centúria ho era la castellana i abans d'acabar la primera meitat del XVII era indiscutiblement la llengua de "la política" i "els polítics". Així ho expressa Marc Antoni Ortí en la introducció a la descripció de les festes celebrades en 1638 en ocasió del "Siglo Quarto de la Conquista"; en ella s'excusa de no redactar el llibre en valencià, amb evident mala consciència, al·legant que així el podrà entendre més gent ja que el castellà era la llengua franca en aquell moment, en contrast amb el que passava no feia tant de temps i que ell encara havia viscut -segons ell mateix conta-:
"...succes de Valencia es mes acertat escriurel en la llengua mes proporcionada ab la inteligencia de totes les demes nacions, ab qui se ha fet tan comuna la Castellana: a mes de aço, encara que hem sapia mal, haure de dir tot lo que sent en orde a est particular; y es que no he pogut deixar de estrañar lo haver vist, que en aquest temps haja pogut trobarse Valencià que no repare en aço: perque si en algun temps (y no tan antich que yo nol haja alcançat) solia ferse tan gran estimacio de la llengua Valenciana, que quant en les juntes de la Ciutat, Estaments, y altres comunitats, algu dels Valencians ques trobaven en elles se posava a parlar en Castellà, tots los demes se enfurien contra ell, dientli, que parlas en sa llengua; es ara tan al reves, que casi en totes les juntes se parla en Castellà.
Y encara ha arribat est costum a introduhirse tan estremadament, que no sols se fa particular estudi en procurar saber la llengua Castellana, pero tambe en oblidar la Valenciana, per la molta abundancia quey ha de subjectes, que els pareix que tota la sua autoritat consistix en parlar en Castellà, del qual estudi en la major part dels que posen sa felicitat en aço, ve a resultar un grandissim absurdo, y es, que apres de haverse cansat en fer totes ses diligencies ordenades a est fi, lo que conseguixen es, no saber parlar la una llengua, ni laltra, de que se han vist en moltes ocasions ridicules experiencies. Y sino fora lo principal motiu de aquest llibre lo procurar que la noticia de tan grandioses festes se estenga per tot lo mon, com elles ho mereixen, de bonissima gana lo havera yo escrit en ma llengua materna, mostrant lo molt que la estime per propria, y lo quem pree de saberla parlar."

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Eres l'historiador més ràpid de la xàrcia, Vicentb!

Vent d Cabylia ha dit...

Desgraciadament no hi ha massa historiadors en xarxa; tots estan dedicats a engrossar el seu currículum acadèmic -amb bon criteri, tot s'ha de dir-.