dilluns, 26 de juny del 2006

Introducció o preludi?

He d'escriure un text introductori per a la meua tesi (tesina encara). El primer dubte, tot i que parega insignificant, és la seua pròpia designació. Tinc diverses possibilitats:

1. Introducció:
del ll. introductio, -onis
Allò que hom escriu o diu al començament d'un llibre o discurs, abans d'entrar en matèria.
Tractat preliminar.
Allò que inicia al coneixement, a l'estudi, d'una ciència, d'una disciplina.

Sembla el més asèptic i precís, i, per tant, el més indicat. A més a més, el seu origen etimològic -fet que sempre m'agrada tindre en compte-, és adient a la qüestió: intro- (interior) -ducere (dur), dur cap a l'interior.

El DRAE dóna una definició que ofereix dues opcions més:

Exordio de un discurso o preámbulo de una obra literaria o científica.

2. Exordi:
del ll. exordium 'començ d'un teixit; principi', der. de ordiri 'teixir'
Introducció d'una composició literària.
Tot i que l'etimologia és evocadora, sembla que l'exordi s'hauria de restringir a la literatura o a la retòrica, com confirma la definició castellana:
Principio, introducción, preámbulo de una obra literaria, especialmente primera parte del discurso oratorio, la cual tiene por objeto excitar la atención y preparar el ánimo de los oyentes.
Preámbulo de un razonamiento o conversación familiar.

3. Preàmbul:
del ll. praeambulus 'que va al davant'
Proemi, allò que hom diu o escriu abans d'entrar en matèria.
Mot més vague (simplement allò que va davant, sense definir-ho), que alhora dóna un altre sinònim: proemi. Amb tot, la definició del DRAE, a banda de donar un altre sinònim (prefaci) sí que precisa més:
Exordio, prefación, aquello que se dice antes de dar principio a lo que se trata de narrar, probar, mandar, pedir, etc.
Rodeo o digresión antes de entrar en materia o de empezar a decir claramente algo.
La segona accepció s'acostaria al que vull que siga el meu text introductori, però dóna una sensació massa despreocupada del que ha de ser una obra científica.

4. Proemi:
del ll. prooemium, i aquest, del gr. prooímion
Part d'un discurs, d'una obra, que serveix d'introducció.
Etimològicament és un mot que prové de les composicions poètiques hel·lèniques, ja que oimè significa cant o poema, i per exemple els himnes homèrics són proemis d'altres més llargs. Per extensió s'aplica a les obres literàries, però cal reconèixer que no és tan precís com introducció. La definició del DRAE proporciona un altre sinònim que pateix deficiències semblants:
Prólogo, discurso antepuesto al cuerpo de un libro.

5. Pròleg:
del ll. prologus, i aquest, del gr. prólogos, íd
Introducció, discurs introductiu a una obra que acostuma a ressenyar-ne els mèrits, el valor, o també a situar-la enmig d'un context i d'unes circumstàncies determinades.
L'origen etimològic també fa referència a les interpretacions dramàtiques: pro- (davant de) -logos (jo parle). Tot i que podria servir ja que serveix per justificar l'obra i fer-la més intel·ligible a través de la seua contextualització, normalment qui prologa els autors no coneguts (com és el cas) és un altre ja reconegut.

I tornant a l'altre mot que proporcionava preàmbul:
6. Prefaci:

del ll. praefatio, -onis, íd
Pròleg.
Malgrat que el GDLC la fa sinònima de pròleg, la teoria literària els diferencia clarament ja que el prefaci és un escrit preliminar que expressa la intenció de l'obra amb anterioritat a escriure-la. Malgrat que redactaré el meu text introductori en eixes condicions, de ben segur el que finalment donaré per bo serà modificat, encara que siga només parcialment, per les conclusions finals.

Finalment, encara tinc una altra opció:
7. Preludi:
del b. ll. praeludium, íd.
Acció, esdeveniment, etc, que precedeix i prepara quelcom més important.
Part preliminar o introductòria.
Crec que és la que més m'agrada. Pel que fa a la part "científica" és sinònima directa d'introducció (part introductòria) i, pel que fa a la part "literària", conté un matís etimològic que no té aquella: prae- (davant) -ludium (dels jocs). Tot i que el seu contingut i el de la pròpia tesi és ben seriós, esta serà la part de l'obra en la qual em podré permetre aportar la meua visió personal de les qüestions que estudie, especialment de les motivacions que m'han portat fins a elles. Per tant, tindrà una mena d'aspecte lúdic i lliure que s'adequa a l'accepció de preludi. De fet, aplicat a la música, la seua definició és:
Peça musical breu, de forma lliure, sovint per a instruments de teclat, que als segles XVI i XVII solia precedir una obra més extensa i complexa.
Al segle XIX, peça musical de forma lliure, independent, generalment per a piano.
En l'òpera i alguns cops en l'oratori, peça breu d'introducció, de forma lliure, més curta que l'obertura.

Així doncs, la 1 o la 7...