dimecres, 7 de juny de 2006

La badia dels peixos d’argent

Era sempre a l’alba quan, des de la seva tardor, Narcís desdibuixava els seus somnis sobre l’arena de les dunes. Es despullava, se li esqueixava la gola en un crit esgarrifós i els peixos d’argent, animals sobrenaturals que sotjaven son deliri, saltaven sobre el seu pànic.

Contes curts. Miquel Bezares

Cap comentari: