dilluns, 5 de juny del 2006

Ibn Zaqqaq al-Balansi

Aprofitant l'avinentesa d'haver trobat per la blogosfera a al-Turtusi transcric uns versos àrabs del poeta andalusí Ibn az-Zaqqaq al-Balansi, probablement nascut a Balansiya durant l'ocupació del Cid, cap a l'any 1095 (tot i que altres autors el fan natural d'Algezira, la del Xúquer). Era nebot de l'alzireny Ibn Khafaja (en este cas sí) i juntament amb ell va ser el gran poeta de l'època.

El seu geni radicava en la inimitable finor de matisos amb què convertia metàfores corrents en noves i penetrants formes, ja que sabia donar un to personal, depurat i subtil als models estètics del seu mestre Ibn Khafaja. Va morir jove, amb a penes quaranta anys, cap a 1135, i precisament els versos següents (transcrits d'Emilio García Gómez i traduïts per Josep Piera) són un epitafi per a ell mateix:

فسابح بان لا تثنى قوائمه كالصّقر ينحطّ مذعورا لعقبان

كأنّ مقلة للجوّ شاخصة ومن مجاذفيه أهداب أجفان

وربمّا انساب في أثناء جدوله كأنّما هو طلّ فوق ثعبان


Música inspirada per la poesia d'Ibn Zaqqaq (baixeu l'arxiu si voleu sentir-la)


[EPITAFI PER A Ú MATEIX]

Del teu costat, amic, m’ha tret la mort,

llei que als humans ens allunya del món.

Si m’ha tocat d’anar-hi a mi primer,

un dia, potser prompte vindràs tu.

Per vida teua i pel meu somni dolç:

No fou el nostre viure un goig ardent?

Pregueu, tots el que passeu per ma tomba,

i a l’amistat pagueu la fe jurada.

2 comentaris:

Sofia ha dit...

Es difícil trobar algú que "pague a l'amistad la fe jurada"...

Uns versos molt bonics.

Vent d Cabylia ha dit...

Vaja, i tant... I el més fàcil de tot és trobar algú que renegue de la fe jurada a l'amistat.