dijous, 2 de juliol del 2009

Despertars a la Barceloneta

Hi ha haver una època en què la Comtessa estava preocupada per com de matí m'alçava (i ara ella s'alça abans que les ovelletes de Turtagrø). Tot i que ja li vaig donar una explicació -el meu cervell funciona molt millor al matí que a la vesprada i com més hores matinals guanye més productivitat tindré-, també n'hi ha una altra: on vivim molt sovint ens desperten els qui han aguantat tota la nit en vetla i han anat a parar a la platja, on es banyen despullats cridant per la gelor de l'aigua i l'adrenalina descarregada, on discuteixen, s'amenacen i fins i tot es colpegen, o on acaben tocant cançons, normalment gitanes o magrebines, com les d'este matí tot just quan ens acabàvem d'alçar vora les set (i perdoneu per la mala qualitat del vídeo i del so):



Ara mateix, quasi una hora després (però fins que youtube no em done "permís" no podré penjar el post), l'estranya ballarina se n'ha anat mentre els altres dos hòmens continuen fent ritmes i cantant. Tot i que no es prodiguen excessivament, són habituals de la Barceloneta, com es pot ben comprovar al final d'esta Videotapa gravada amb el grup Cuchillo a la mateixa platja de Sant Sebastià en gener d'enguany (per moments no es veu el vídeo per problemes del dailymotion):


10 comentaris:

Toni En Blanc ha dit...

És un despertar prou original, tot siga dit... a mi com a molt, em desperten els clàxons o els crits dels conductors dels cotxes quan estan parats just baix de la meua finestra, on hi ha un semàfor.

Per cert, quines vistes més genials tens des de ta casa... així si que donen ganes d'alçar-se matí ;)

Salutacions!

Comtessa d´Angeville ha dit...

No et queixaràs de despertars!! Matinar dona gusteeeet! (ací m'he donat conter de que sí, definitivament matinar mola). I espera que la serie ovelles va acabant-se, ja se les emporten i ara estos dies mos venen les VAQUES! Jo ja pregunte si són manses o què, perquè una miqueta animaetes que estiguen me pense montar més d'una festa amb elles, que un estiu sense les vaquetes dels pobles no és un estiu! Ni vaquetes, ni cassalla, ni la Montecarlo en la plaça ni matins d'eixos com els del video... quin desastre senyor!

Vent d Cabylia ha dit...

Toni, d'alguna manera s'ha de compensar que siga un xicotet i vellet quart de casa, cinqué sense ascensor...

Veu Comtessa, com matinar dóna gustet! Mentrestant, paciència i una canya, però compte amb les vaques...

Busca qui t'ha pegat ha dit...

no descartes, vicentet, que qualsevol dia siga jo el que et desperte a crits des de voreta mar.

això sí: res de vídeos, cavaller!

Vent d Cabylia ha dit...

Oi que no!!! Per ací qui passa paga! En el seu cas, podríem fer una excepció, baixar i afegir-nos als seus crits narcoetílics. :-D

Sfrazzera ha dit...

Wawwwwwwwwwww, això és des de ta casa??Caram que sort!!I jo aguantant el soroll del tranvia per vicent saragossà.........
qualsevol compara.
Jo en Xaló m´alçe a les 9 quan estic de vacances, dorc molt millor i més relaxá. En Valencia a les 7 i mitja ja estic com un rallo en peu..
La qüestió és que hi ha que aprofitar el temps

Sfrazzera ha dit...

Es desperta vosté prompte??Crec que aniré a cantar-li l´escollera des de la platja......

Danit ha dit...

pel que veig alguna vegada he estat a tocar de ta casa fent unes birres sobre la platja ;)

Alexandre ha dit...

Pots afegir que a partir de certa hora, bona part dels qui vivim en latituds meridionals, pensem que romandre en un llit roent és una utopia. La torrada que ens està caient a sobre, fins i tot vivint en un pis fresc i airejat, és per aprofitar les úniques hores del dia on es pot parar, pensar i treballar.

Però per a les temporades on sigui involuntari i àdhuc indesitjat, jo he trobat la solució: taps a les orelles. Quina manera més bona de descansar, xic!

Vent d Cabylia ha dit...

:DDDD. Pensava que ningú ho comentaria, Alexandre: ací arriba el 24 de juny i els taps són obligatoris per a mi si no vull passar en vetla des de les 0:30 fins la 1:30, hora aproximada en què netegen la platja amb uns tractors infernals que fan un soroll ídem (però, bé, jo és que seré molt delicat, perquè crec que ningú més al veïnat els utilitza: ja se sap, estibadors, portuaris, pescadors i restauradors, gent dura).

Sfrazzera, vinga a cantar-nos el que vullga: una cançó de la Marina a poder ser. Però li dic el mateix que a Rasoir: en eixe cas ens afegiríem a la festa.

Dani, al costat dels cubs/cubus, no té més...