dijous, 23 de juliol de 2009

Futbol, identitats polítiques i territorials

El sociolingüista matarranyenc Natxo Sorolla extractà despús-ahir les dades d'una enquesta del CIS de 2007 en què es preguntava per la identificació dels ciutadans amb els diferents equips de futbol. S'ha pres la molèstia de classificar les dades per territoris i els resultats són, si més no, interessants. Els podeu trobar al seu post, però ací en destacaré uns quants punts. En primer lloc, els referents a la rivalitat Real Madrid vs. FC Barcelona:
  • Un 58,5% de ciutadans de l'estat són madridistes (un 32,8%) o barcelonistes (un 25,7%).
  • Només hi ha tres territoris on els aficionats barcelonistes superen els madridistes: Catalunya (76% vs. 15%), Canàries (37% vs. 29%) i el País Valencià (21% vs. 20%).
  • A Madrid la diferència relativa és més gran en favor dels madridistes (60% vs. 8%), però hi ha una menor concentració de l'afició que a Catalunya (76% vs. 15%) en haver fins a un 21% de seguidors de l'Atlético de Madrid.
  • A les Illes Balears hi ha més madridistes que barcelonistes (36% vs. 26%, per un 29% de mallorquinistes)
A estes dades s'hi poden afegir les que ressalta Toni Rodon al seu blog col·lectiu El Pati Descobert, que va ser l'origen del post de Sorolla. Hi arreplega l'afició a un o a un altre dels dos grans equips en funció de la tendència política, amb uns resultats que intuíem però que fins el moment no havien rebut suport estadístic. La dreta simpatitza amb el Madrid mentre que l'esquerra ho fa amb el Barça:
  • El 50% dels que se situen en l'extrema dreta (9-10 sobre 10) es declaren madridistes per un 18,8% de barcelonistes.
  • El 41,3% dels que se situen en l'extrema esquerra (1-2 sobre 10) són del Barça per un 20,3% del Madrid.
  • Entre els que votaren PP el 2004 hi ha un 46% de madridistes per un 13% de barcelonistes.
  • Entre els que votaren PSOE hi ha encara una majoria de madristes, situada en el 36% vs. el 26,3%
  • Entre els que votaren IU, EU o ICV hi ha ja una majoria barcelonista: 29,4% vs. 25,5%.
  • Entre els votants de CiU i ERC hi ha una aclaparadora afició barcelonista: 84,6% vs. 7,7% en el primer cas i 93,1% vs. 3,4% en el segon cas.
  • Entre els votants del BNG hi ha una majoria madridista: 30,8% vs. 15,4% (la resta es reparteix entre un 30,8% del Celta, un 15,4% del Deportivo i un 7,7% d'equips locals).
En segon lloc, hi destacaré les dades relatives al País Valencià, on hi ha una presència de valencianistes declarats major de la que em pensava:
  • Hi ha un 46% de valencianistes i, com ja he apuntat, un 21% de barcelonistes i un 20% de madridistes (resta només un 13% que supose que es reparteix entre el Vila-real, el Castelló, el Llevant, l'Hércules, l'Elx, etc.).
Amb tot, després de les Illes Balears, em pareix que som el territori no pertanyent històricament a la Corona de Castella on hi ha menys concentració de seguiment en un equip de la terra i, en conseqüència, una major afició relativa als dos grans de fora:
  • A Navarra el 91% dels aficionats són de l'Osasuna, a Catalunya el 76% són del Barcelona, a l'Aragó el 72% són del Real Zaragoza, a Euskadi el 64% són de l'Athletic de Bilbao, a Galícia el 57% són del Celta o del Deportivo, al País Valencià el 46% són del València i a les Illes Balears el 29% són del Mallorca.
  • A Navarra el 9% són d'altres equips (i en bona part ho seran de l'Athletic de Bilbao), a Catalunya el 15% és del Madrid, a l'Aragó el 28% és d'altres equips, a Euskadi el 36% són d'altres equips (i vora la meitat seran de la Real Sociedad), a Galícia el 36% són del Barça o del Madrid, al País Valencià ho són el 41% i a les Illes Balears ho són el 62%.
  • Amb tot, en dades globals el València és el tercer equip d'Espanya: 32,8% del Madrid, 25,7% del Barcelona, 5,3% del València, 5,1% de l'Athletic de Bilbao, 4,3% de l'Atlético de Madrid, 3,3% del Betis, 2,7% del Zaragoza, 2,3% del Sevilla, 2,2% del Celta, 2,2% del Deportivo i la resta per davall del 2%.
Finalment, pel que fa a la tendència política, entre els valencianistes hi ha una clara majoria sociològica de la dreta:
  • Un 59% es declaren de dretes per només un 14,1% d'esquerres (un 14,4% de centre i un 12,5% que no es defineix). En detall hi ha: un 36,8% d'extrema dreta, un 22,2% de dreta, un 14,4% de centre, un 10,8% d'esquerra, un 3,3% d'extrema esquerra i un 12,5% que no sap o no contesta.
  • Els aficionats que es consideren d'extrema dreta (9-10 sobre 10) es concentren únicament en 7 dels principals equips de l'estat (la resta no tenen aficionats que es declaren d'extrema dreta). Són el Madrid, que concentra el 50% dels que diuen que són d'extrema dreta, el Barcelona amb un 18,8%, el València amb un 15,6% i a molta distància amb un 3,1% l'Atlético de Madrid, el Betis, el Zaragoza i el Racing de Santander.
En conjunt, doncs, les dades són ben interessants. D'una banda, com dic, m'ha sorprés que vora la meitat dels aficionats valencians siguen del València; com destaca Toni Rodón d'un article de Ramon Llopis sembla que amb la creació de l'Estat de les autonomies s'ha produït un increment dels sentiments autonomistes i els clubs de futbol han anat adquirint significació etnoterritorial. D'una altra banda, però, la majoria sociològica de la dreta entre els aficionats valencianistes ve a reforçar dos idees centrals de l'evolució política valenciana dels darrers anys: l'esquerra s'ha allunyat dels símbols territorials propis bastits durant el procés autonòmic (i no entre ni isc en si ho hauria de fer o no, simplement constate), mentre que la dreta ha assumit i s'ha adherit sense problemes a tots aquells símbols externs privativament valencians (una altra cosa és que això no haja implicat de fet cap política de valencianització o de vertebració del país i encara una altra cosa és si eixa regionalització dels símbols es pot transformar en valencianisme nacionalista o no).


Addenda: Exemples d'actes polítics de dos equips de futbol que volen transmetre una determinada ideologia identitària més enllà de l'afició esportiva (ens en sortirem?).

Acte organitzat al Camp Nou per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua
Catalana el 22 d'octubre de 2005 en un partit entre el Barcelona i l'Osasuna.
L'acte mostrà un mapa polític (no lingüístic), s'acompanyà de símbols nacionals
com ho són les banderes i es clogué al crit de "Visca els Països Catalans lliures".


Tifo preparat per la penya Yomus en el partit entre el València
i el Barcelona del 12 de març de 2006 en resposta a l'acte anterior.
(Foto de Not forgotten).
Per oposició, en les llegendes que hi en cada imatge es respon a
tots els punts: "una terra" (un mapa polític), "un regne" (una història),
"una senyera" (un símbol propi), "una llengua" (diferent a la catalana),
"un escut" (un equip de futbol). I front al projecte de ruptura amb Espanya
representat pels Països Catalans una bandera espanyola rematant el tifo.

17 comentaris:

Vicent ha dit...

Molt interessant aquesta entrada, Vicent. Et felicite, de veritat.

Una objecció a una conclusió teua:

"l'esquerra s'ha allunyat dels símbols territorials propis bastits durant el procés autonòmic (...) mentre que la dreta ha assumit i s'ha adherit sense problemes a tots aquells símbols externs privativament valencians".

Segur que és així? L'esquerra s'ha allunyat de determinats símbols? Empraré el singular, atès que ací parles d'un en concret: el València CF.

S'ha allunyat l'esquerra del València CF o més bé el València CF ha anat unit sempre a la dreta? Quan dic "sempre", dic des d'abans de la transició.

Seria com dir: l'esquerra s'ha allunyat de la cultura de l'espectacle representada per Francisco, Arévalo, etc.? O aquests han estat sempre units a la dreta?

Vent d Cabylia ha dit...

Potser "allunyar-se" no siga la paraula adequada sinó que l'esquerra sociològica no s'ha afegit, adherit o sumat als símbols externs que s'han definit com a característics dels valencians al llarg del procés autonòmic.

Per un altre costat, he fet la comparació divergent sobre el pressupòsit -que no sé si és cert o no, però és el que m'han contat- que abans dels '90 no hi havia a penes aficionats del València CF fora de la capital i rodalies. La majoria -almenys "l'organitzada"- era del Barça o del Madrid, és a dir, que no és que el València representara la dreta, sinó que representava, essencialment, una ciutat. Per tant, si això és així, sí que semblaria cert que al llarg del procés que ha eixamplat la representació del València a bona part del territori valencià molta gent de dretes "s'ha fet" del València, mentre que els d'esquerres han continuat sent del Barça i del Madrid o han continuat passant del futbol.

Aurora Mora ha dit...

Un post ben interessant. A mi del futbol, sols m'interessa la mirada sociològica i antropològica. L'esport me la repampimfla... així que gràcies, Vicent.

Salut.

taronget ha dit...

Molt, molt interessant Vicent! Realment si el club es plantejara una estratègia a nivell de tot el PV podria sumar sobre el Madrid i el Barça (campus d'estiu al nord i al sud, no intentar vendre el disseny del nou estadi com que respon als districtes de la Ciutat!..).

Sobre la lectura política, m'esperava el predomini de la dreta, potser no de les posicions més extremistes...

Per cert, eixe tifo fou organitzat per l'Agrupació de Penyes o per Yomus? Em sona que només pels Yomus.. tot i que quasi tot Mestalla va esclatar d'alegria quan el va vore

Vent d Cabylia ha dit...

Uf, Taronget, tens tota la raó del món. Se m'han creuat els cables. Són els Yomus al seu fons.

Aurora, llavors no t'alegres de les victòries de les "nostres" nadadores de natació sincronitzada?

Masclet ha dit...

Hola, Vicent. Molt interessant el teu post. Afegir que no fa molt en el Levante ixqué una estadística semblant, que sí que desglossava per províncies i incloïa el restant d'equips valencians importants (Vila-real, Castelló, Hèrcules, Elig, etc). Crec que em vaig guardar la notícia, si la trobe te l'enviaré.

Lo que més destacava, crec recordar, era la davallada d'aficionats del Valéncia en la província de Castelló, substituïts en la seua afició pel Vila-real, que tants èxits està alcançant últimament. Encara que el Valéncia manté una gran implantació en forma de penyes, i de que, si no m'equivoque, el soci número 1 del VCF, o u dels primers, era castellonenc.

En Alacant, significativament, la davallada es produïa directament a favor del Barça i, sobre tot, del Madrit... Tinc alguns coneguts alacantins que em confirmen que l'afició al Valéncia era molt major fa unes dècades, i que els fills i néts de valencianistes futbolístics solen abandonar esta afició...

Sí que em sorprén que la majoria d'aficionats de dreta del Valéncia siga tan rotunda (un 59%). No tant, l'identificació entre identitat política, territorial i futbolística, una qüestió que, en moltes excepcions com és natural, sí marca una tendència fàcilment observable per a tots els que nos agrada el futbol, i que est estudi confirma.

És, precisament, eixa identificació entre afició i identitat, la que ha fet separar-se mútuament, en un procés retroalimentat, al Valéncia CF de l'esquerra valenciana, que òbviament no coincidixen en ningun referent simbòlic, com be sabem.

Pero és només una part d'un fenòmen més general: la que ha fet separar-se una majoria significativa del poble valencià, de forma prou ràpida i rotunda, d'una esquerra política que no fa tant obtenia majories absolutes tant en eleccions municipals, en totes les capitals importants, com en les autonòmiques.

La vella història de que per a ser d'esquerres, obligatòriament has de ser catalaniste... En fi.

Alexandre ha dit...

Que els xotos sou una mica fatxes no es res que vingui de nou, per més que després busquem explicacions capcioses ;-P

Realment m'hi aturaré una mica més en tot plegat, perquè és prou interessant i cal considerar un factor que trobe important: si els enquestats eren explícitament seguidors del futbol o hi entraven també aquells que sense tenir-hi gaire interès declaren, per defecte, més simpatia per un o altre equip (un fet molt notori entre els afeccionats a Barça i Madrid).

També caldria fer una categoria especial als qui som, davant de tot, "Anti": antimadridista i antixoto en el meu cas concret.

O els que tenen passions mixtes, com va dir un conegut meu madrileny fa poc: "yo soy del Atlético Barça" I en coneixo uns quants...

Vent d Cabylia ha dit...

Masclet, m'estranya això que dius d'Alacant (província i ciutat). Jo tinc família allà i, contràriament, em diuen que el València no hi havia tingut seguidors mar fins que en els 80-90 en va començar a tindre en la part nord de la província. En tot cas, sí que seria ben interessant conéixer eixe article del diari...

Alexandre, el percentatge està fet sobre aquells enquestats (un 66,8%) que, "independentment del seu major o menor interés pel futbol professional", senten simpaties per algun equip (el fet que hi haja un 32,4% de gent que passa olímpicament del futbol també és ben interessant). Per cert, malgrat les teues proclames antixotes tindré la condescendència d'informar-te que en breu eixirà una magna història del Llevant en 5 volums, per si t'interessa. ;-)

maria ha dit...

magna?

Alexandre ha dit...

Gràcies Vicent! Pels detalls i per l'anunci editorial.

Per ésser exactes, senyoreta-mira-per-damunt-del'espatlla-als-qui-som-humils, és: "LA HISTORIA MÁS EXTENSA Y DOCUMENTADA QUE JAMÁS SE HA ESCRITO SOBRE UN CLUB DE FÚTBOL."

Això és moral! Cinc volums, nano! Sí en les vitrines hi hagués alguna cosa més que una "Copa de L'Espanya Lliure" (ah, però d'estes només n'hi ha una i no la té ningú més) i tres ascensos a primera en gairebé 50 anys, s'hauria escrit tota una Biblioteca de Babel.

(I ja un altre dia us ofereixo dades i proves documentals de l'enterrament públic que recorregué els carrers del Cabanyal en ocasió del descens a segona del Valencia CF).

Aurora Mora ha dit...

Vicent, amb "l'esport" em referia al futbol. Sí m'agraden altres esports i crec que no se'ls dona gaire importància, quan al seu darrere hi ha molt més d'esforç, treball i constància que en el futbol. Per exemple, la natació sincronitzada, o el ciclisme. O moltíssims més.

Toni Rodon ha dit...

Vicent,

Gràcies per la referència. Una advertència, però: a banda de la utilitat o no de l'enquesta (manifestament a la baixa, segons el meu parer), cal considerar els problemes que té, que són molts. Els marges d'error no són els exactes i la mostra per la majoria de comunitats és ridícula, fet que pugui esbiaixar els resultats.

Per cert, veig que ets de la UPF, oi? Doncs a veure si ens hi veiem un dia.

Toni Rodon

Vent d Cabylia ha dit...

"Magna: gran". És un simple fet volumètric per a una obra d'importància menor... :DDD
No, seriosament, tot i que encara no s'ha publicat sembla que serà una obra com hi ha poques -o cap- en l'àmbit estatal.

Aurora, ho deia en broma. Perquè em fa gràcia quan als informatius no es cansen de repetir "les nostres nadadores". D'una altra banda, al futbol també hi ha esforç, treball, constància i talent (una altra cosa és que estiga evidentment sobrevalorat respecte a d'altres esports i tinga unes altres derivacions sociològiques).

Toni, doncs si el CIS no fa uns baròmetres fiables, no sé qui els ha de fer... A la Pompeu em trobaràs a la planta d'Història de la biblioteca, però em sembla que no conec ningú de Polítiques.

Masclet ha dit...

Respecte als aficionats alacantins que et comentava, estos eren de la zona del Vinalopó, d'Elda i Novelda.

Tal volta en les Marines, que m'imagine que és lo que coneixes tu, la situació siga distinta.

Pero és que no hi ha cosa més variable segons la zona, que la província d'Alacant... cada comarca és com un país en chicotet, hehehe.

Masclet ha dit...

"Lo prometido es deuda", Vicent. L'enquesta que et comentava ixqué publicada el 2-2-04 en el Levante. Ya no està disponible en la pàgina web del diari, pero els principals resultats eren:

Comunitat Valenciana: Valéncia 45,9%, Madrit 27,2%, Barça 14,8%, Vila-real 4,2%, Hèrcules 1,7%, At. Madrit 1,6%, Llevant 1,5%

Província de Valéncia: Valéncia 75,4%, Madrit 10,8%, Barça 9,6%, Llevant 3%

Província d'Alacant: Madrit 53,4%, Barça 16,3%, Valéncia 16%, Hèrcules 5,7%, Ath. Bilbao 2,3%, Elx 2%, At. Madrit 2%

Província de Castelló: Madrit 29%, Barça 25,5%, Vila-real 21%, Valéncia 17%, At. Madrit 3,5%

Respecte a l'enquesta del CIS de 2007 que tu comentes, el percentage de valencianistes a nivell de comunitat se manté constant, baixen els del Madrit i pugen els del Barça...

També crida l'atenció que el Castelló no aparega de forma significativa, substituït totalment pel Vila-real com l'equip de referència de la provínicia.

Dani ha dit...

molt interessant Vicent!

els rara avis es demostra que som això, ara avis, i no hi ha un % important del athletic club a Castello per exemple. Curios com una decisio que es pren de menut, per "imposicio" familiar o per "revolta" a esta mateixa tradicio, marque tant després a molts nivells, l'ideològic inclòs.

Conec un xiquet, de casa valenciana i "progre", tots del Barça, que és algo dimoni i des de menut es va fer del madrid. Es que este xiquet, quan tindrà 15 anys, li riurà les gracietes als ultras sur o li demanarà als pares anar al aplec dels ports? suposo que deu haver casos de tot i punts mitjos, però fins a quin punt ser d'un equip des dels 3 anys influencia la teua progressio?

Vent d Cabylia ha dit...

Moltes gràcies Masclet. M'ha cridat l'atenció l'alt percentatge de madridistes a la província d'Alacant. I tindre les dades per comarques ja seria la llet. :D
Quan tinga un moment em pose amb allò que et vaig dir. Gràcies de nou!

Dani, supose que una cosa va relacionada amb l'altra. Si et fas de xicotet de l'Athletic o del Madrid seguint una tradició familiar o revoltant-te contra ella serà per alguna cosa que dus dins (alguna inquietud, alguna predisposició a certes coses, etc.). Supose que, com tot en la vida, unes coses van influint en les altres i ens van afaiçonant.