dissabte, 30 d’agost de 2008

Primera parada: Roma

A hores d'ara ja fa tres dies que estic a Roma (per això no conteste els comentaris!), una parada gens rebutjable abans d'arribar a Florència. És la primera vegada que la visite i, entre d'altres, no podré tindre una millor guia i amfitriona que una bloguista valenciana que el darrer any ens ha anat contant com és el "seu país d'Itàlia", el que viu i veu quotidianament (de fet, la foto del costat és seua). Qui m'anava a dir fa un any que gràcies a la catosfera podria pujar a fer "l'aperitivo" al Gianicolo i arribar a conéixer la Maria i l'F? Comença bé l'estada a terres italianes. Dilluns m'incorpore al nou lloc de treball. Déu proveirà, que deien els antics...

8 comentaris:

Dani ha dit...

vage bé Vicent, i si que has tingut sort en l'anfitriona si...

caterina ha dit...

Vaig ser a Itàlia fa més de deu anys i és un país meravellós en tots els aspectes. He de dir que com a ciutat prefereixo Florència que Roma, al manco a mi em va agradar més. Disfruta el viatge ;)

Vent d Cabylia ha dit...

No ho saps tu bé, Dani. Com s'ho van currar... Encara estem flipant amb ells.


Caterina, ja et diré, però la veritat és que de moment Roma (a nivell de visitant) m'ha encantat.

maria ha dit...

...va ser un plaer

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/104589

alia ha dit...

Ahir t'escrivia això de Quatretondeta i hui, quan he pogut acabar de llegir tot el que tenia pendent veig que te'n has anat a Florència.

Res xic, tres mesos no són res... en un momentet estàs a Barcelona altra volta.

Jo he estat tres dies a Florència ara en agost i m'ha agradat molt la ciutat, tot i ploure'ns. Segur que t'agradarà també.

Salut!

german ha dit...

de bones aventures segur hi haurà! Bon temps a Itàlia!

Forlati ha dit...

Florència, Florència… Si un dia em perc, que em busquen per allà. La ciutat et du entre latteries, fruiteries i cavòries renaixentistes. Passe-ho vosté de lo més be. I si pot passe per l'Artemio Franchi a vore a la Fiore. Tota una experiència. Salute!

Àgueda ha dit...

Sí senyoret, massa bona vida ens peguem, sí.

Les coses estes de la blogosfera, resulta que la Baidal de la que parle guarda amb vosté algun parentesc no?