dimarts, 19 d’agost de 2008

Più nessuno mi portarà nel Sud

He estat a una autèntica badia de pirates i corsaris mediterranis, amb patent de cors a partir del segle XVI. Un lloc on l'aigua de la mar mai no es mou, bufe el vent d'on bufe; un lloc on sempre brolla aigua dolça, encara que no ploga; un lloc de difícil accés, protegit per muntanyes i penya-segats; un lloc que sembla ideat per la natura per a fondejar el vaixells dedicats a la pirateria i el cors, enmig del no-res, si pel no-res entenem la civilització. Però no vos ensenyaré imatges. Cal anar a veure'l amb els propis ulls.

5 comentaris:

miq ha dit...

Afortunat.

Anònim ha dit...

i... pililes a l'aire, moltes pililes. Pililes poètiques,
pililes farcides, pililes com la flor del roser. Bogambúlies. Pililes com bogambúlies, pililes... moltes pililes també. Un corte inglés de pililes.
Un text just, llevat que hi falten però, les pililes. Moltes pililes. Pililes allà on no bufa el vent, ... pililes pa què?

Vent d Cabylia ha dit...

Vols dir, anònim? No hauràs estat al mateix lloc...

Jeroni Maleuff ha dit...

Seria interessant alguna indicació per aplegar-hi (i dic "aplegar").

Vent d Cabylia ha dit...

Els pirates ja saben on estan els llocs de fondeig sense necessitat de mapes ni indicacions. Només cal anar amb un d'ells...