diumenge, 24 d’agost del 2008

El diccionari de Carles Ros (1764) en línia

Carles Ros, València, 1764

Le juzgo mui necessario para mantener en su dignidad i esplendor el propio idioma de que usaron nuestros Mayores, desde la gloriosa Conquista de Valencia, i es al presente la vulgar Lengua del País.
Això és el que deia el prevere i llavors cronista del regne de València Agustí Sales de la segona edició del "Diccionario Valenciano-Castellano", publicada per Carles Ros en 1764. Malgrat que segons el seu propi testimoni la primera de 1739 s'havia despatxat "en poco tiempo" eren moments realment durs per a la llengua valenciana: la parlava la major part de la població però ningu en feia un ús culte, parlat o escrit. Per això mateix Lluís Galiana als mateixos textos introductoris del "Diccionario" llançava dures acusacions contra aquells valencians que havien decidit escriure obres literàries o historiogràfiques en castellà a partir de començaments del segle XVI:
Fueron hombres pusilanimes, de poca expedicion, i embarazados; pues por unos temores tan pueriles dejaron de adornar nuestro Idiona, i aun sus obras, que sin duda serian mas loables si huviessen corrido en Lemosin, que sabìan mas bien, que el Castellano
Ara la situació és ben diferent: tot i tindre unes regles per escriure i haver avançat en alguns usos cultes, la gent que parla valencià al país és minoritària. Que el seu nombre no descendisca encara més sinó que recupere posicions depén de la pròpia actitud dels valencianoparlants en el seu dia a dia, en l'ús del valencià com a llengua quotidiana, parlada i escrita. No queda una altra. Si fracassem no serà per no haver-ho intentat, com van començar a intentar-ho fa uns dos-cents cinquanta anys un grup d'erudits encapçalats per Carles Ros.

Ara, a més, qui vulga consultar l'obra lexicogràfica esmentada, precursora dels estudis moderns sobre la llengua valenciana, pot fer-ho en línia gràcies a la digitalització preparada per l'Associació Cultural Imatge Nostra: "Diccionario Valenciano-Castellano", València, 1764. Paga la pena, si més no, pegar-li una ullada a les introduccions.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt interessant!

Francesc