divendres, 18 de novembre de 2011

Insults medievals en valencià

Un clàssic de l'insult 

D'insults i renecs en valencià/català ja n'hem parlat a este blog, primer a propòsit d'aquella cançó de Pau Vallvé que deia "Per fer país insultem en català" i després arran de la polèmica cucarelliana, que va motivar un bon recull de redeula, remecagondéu, caguen l'hòstia divina i en la marededéu, rehòstiaputaconsagrà, recontracabassosdecollons, mecaguen la puta mare que t'ha parit, refilldeputa, etc. I ara, fa uns dies, vaig escriure al blog d'Harca un post sobre "Baralles, insults, homicidis i processos judicials a la València de 1280", on feia un xicotet tast dels que es poden trobar als documents del justícia de la ciutat de València, estudiats per Maria Àngels Diéguez. Però, a més a més, a les seues recerques també cal sumar les de Joan Miralles i Josep Massot, que fa una dècada van publicar un altre recull comptant amb molts d'altres exemples medievals de la resta del domini lingüístic, com ara de Barcelona, Lleida, Cocentaina, Montuïri o Binissalem.

El resultat és que, si alguna vegada voleu insultar com els nostres avantpassats medievals, convé que gasteu alguna de les següents paraules, que eren de les més emprades: bacallar, traïdor, bord, lladre, fals, orat, barba merdosa, merda merdosa, ca, gos, perro, cornut, banyut, cabró, cul de minyons, embriac o pix curt [fent referència al penis]. La combinació, evidentment, està permesa i sempre podrem dir ca merdós, banyut embriac, bacallar fals o traïdor cornut, als quals, a més a més, podem afegir insults de caire religiós com heretge, batejat, renegat, retallat [del prepuci] o marrano [convers, atés el rebuig al porc dels jueus i musulmans]. Tot això, però, si féu referència a un home, puix, si voleu dirigir-vos a una dona, els medievals tenien insults ad hoc, començant pels relacionats amb la seua activitat sexual, seguint per la pròpia caracterització de la persona i acabant, igualment, amb qüestions religioses. Així tenim: puta, reputa, putana, putanassa, bagassa, druda [concubina], corredissa [que va corrent d'home en home], hòrrea [horrible], embriaga, falsa, tacanya, metzinera, llàdria, culmoriscada, renegada o puta juïa.

Finalment, com hui en dia, també eren molt útils els "fills de", que es podien ornar amb certs adjectius: fill de fotut heretge, fill de cent mil cans, fill de barba merdosa, fill d'un gos, fill de traïdor, fill de puta, fill d'òrria bagassa, etc. En tot cas, per tal d'aprendre l'art de l'insult medieval, no hi ha res com veure'l en la pròpia boca dels seus parlants, que, per exemple, van dir coses com: Calla, can, perro, fill de perro, com goses venir contra mi?; Ca merdós, fill de ca, la pastura menges?; Bacallar renegat, fals, traïdor; Tu, barba merdosa, fotut heretge, mala nit!; Cul de la Sagrada Maria, quins lladres fotuts heretges són aquests qui roben ma casa?; La bagassa, perro qui us parí, perro, gos, fill d'un gos; Bagassa, hòrrea putana, corredissa de Múrcia e de València; Puta, reputa, fotuda de cans e de llops, que tu no vingueres poncella a ton marit ni ets sa muller, que enans ets sa puta; Puta, bagassa, llàdria, que has correguda tota Barberia e no has vedada ta persona a moro ni jueu que volguda la hage.

Ja sabeu. De fet, ara estem en bona època per a renegar i insultar a tot Cristo. Les circumstàncies, desgraciadament, acompanyen... 

4 comentaris:

#M# ha dit...

Molt instructiu, sobretot de cara a diumenge, que pel que sembla ens caldran molts "caguen l'hòstia divina i en la marededéu"

Vent d Cabylia ha dit...

Això són blasfèmies de primer ordre, com aquella de "mecaguen Déu i la Verge puta" o "mecaguen Cristo i Satanàs"... En eixe sentit, també està molt bé la fórmula medieval de "Cul de la Sagrada Maria!".

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Puta joïa ho he sentit tota ma vida a ma casa d'alguna veïna que no li caïa gens en gràcia a ma mare! I quin joïo! això es diu també molt. Ara, pensa que el record delss joïos que volen furtar el cos de la mare de Déu al Misteri d'Elx el servem ben viu. De fet, l'escena es coneix com la "joïà". Al text del Misteri, però, és diuen "jueus". Ja veus!

Vent d Cabylia ha dit...

A ma casa "perro moro" sí que ho he sentit i, pel que fa als jueus, diria que la forma és "juïo". Gens políticament correcte, clar...