dimecres, 25 de febrer de 2009

Refill de puta, recontrarecollons, recontrafotre

Insultar: Este comportament ja no constitueix un crim al Canadà

Arran de les paraules d'amor -senzilles i tendres- dirigides contra mi per Cucarella, una amiga em preguntava per l'ús del prefix "re-" davant la paraula "fill": podia entendre "reignorant" però se li escapava una mica el concepte de "refill". Com ja vaig dir una vegada ací mateix, jo pensava que "refill de puta" era un insult "universal" al domini lingüístic català però ja havia pogut comprovar que a Barcelona no el coneixien i ara sóc conscient que ni tan sols s'empra a tot el territori valencià.

En qualsevol cas, la resposta a la pregunta passa pel fet que en este cas "
re-" no s'aplica només a "fill" sinó a "fill de puta" i, per tant, la càrrega de repetició o d'intensitat del prefix afecta tot el sintagma: no és qüestió de ser més "fill" o dos vegades "fill", sinó de ser més "fill de puta" o dos vegades "fill de puta". Com quasi sempre, ja ho diu ben bé el Diccionari Català-Valencià-Balear: Re-, en les interjeccions, les reforça considerablement: rellamp!, redéu!, redimonis!, recarall!, etc. També la meua amiga se'n va adonar quan li ho vaig explicar i ella mateixa va reflexionar:
Sí, és veritat, la redundància dialèctica és una cosa molt pròpia de la idiosincràsia valenciana, vegeu com a exemple el vocable usat durant generacions per la meua estirp rafelbunyolera per a indicar descontent, malestar, disconformitat... la susdita paraula és: recontrarecollons!!!!!!!!
Ah, i ja que estem amb expressions amb "re-", aprofite per enllaçar la versió digital de l'obra de Josep Bernat i Baldoví El Virgo de Visanteta y el alcalde de Favara o El parlar bé no costa un pacho (1845), transcrita pel suecà Joanjo Aguar i allotjada en pdf a la xarxa per l'edetà Vicent Galduf. La seua acció comença
amb una frase que tots podem aplicar a nombroses escenes de la nostra vida: Recontrafotre, què feta que m'ha passat esta nit!

Actualització: A petició "popular", posats en termes escatològics, afig una dita sobre la figa de la senyora Maria Rosa contada per Pep el Botifarra i l'oda al virgo de Visanteta de l'ínclit Toni de l'Hostal, cantada al sopar del huité aniversari de val.com.




En un huerto alegre cuajado de hierbas
donde la gallinas picaban la mierda;

era un valle eterno, de flores y frutas,
maricones bajos, cabrones y putas.

En la barraca «nasió» Vicənteta,
cuyo hermoso virgo todos deseaban

hasta que una tarde, en una «əscaleta»,
la folló un poeta que la camelaba.

I aquell fill de puta traguen-se la fava,
traguen-se una fava com un xipiró.

I aquell fill de puta, allà a l'əscaleta,
a la Vicənteta la «dixa» en porreta i me la «desvirgó».

Me cagu'en la puta mare!
quina figa més regran!

I me «dien» qu'era əstreta,
i a la Vicənteta li cap una «becicleta»,

un paraigües i un gavany.


15 comentaris:

Anònim ha dit...

:D
Jo no conec el recontrarecollons...
però volia posar el redeula de la meua àvia (el puig)
que m'agrada molt.
maria

alfonsodezamora ha dit...

Tu t'ho has buscat: havia mig agençat una entrada "gilipollas" a ca l'Alfonso que estava deixant per a publicar-la una miqueta més tard. Però amb esta entrada, ja n'hi ha prou! Si tu has obert el foc del "caca, culo", jo completaré el "pedo, pis"!

PD: Pep Botifarra tenia enregistrada una història sobre el parrús astorador d'una senyora que era per a pixar de riure. I estava penjat per alguna banda de la malla però m'he descuidat d'a on. Seria gloriós tornar a trobar-lo. De Mademoiselle la Viçanteta s'havia una joia cinematogràfica de la "nouvelle vague" valenciana, n'est-ce pas?

Vent d Cabylia ha dit...

Ostres, gràcies pel recordatori. Et promet que quan estava escrivint el post he pensat "al final remataré amb la Visanteta de Toni de l'Hostal" -no de Botifarra-, però després se m'ha oblidat. I, res, esperant estem eixe post escatològic teu -sobre "retajos"?-.

Jesús ha dit...

Compte, que el retajar és marca inesborrable de l'aliança amb Déu! Sobretot inesborrable, ésc clar. I per tant una cosa molt seriosa...

Que no, recontraforte! Era Pep Gimeno "Botifarra" recitant -no cantant- la història de les cabòries d'un bon senyor a causa de la figa hiperbòlica de la seua senyora que no li dien Viçanteta.
PD: La Viçanteta de Vicent Escrivà està penjada, en valencià, sencera a la xarxa. Deliciós, per cert, que comence amb l'Himne de l'Exposició, ara que vos estan embolicant els símbols.

Alexandre ha dit...

Ja em perdonareu, però per arrodonir només faltaria un bocinet d'eixe altre cim de la cultura valenciana que, em juren i em perjuren qui l'han vist, que és "coños y barro". No busquin vostès a Youtube, el bon cinema valencià sempre ha sigut soterrani...

maria ha dit...

Mon tio del poble deia 'remecagon' el que siga, sovint Déu: remecagondéu!, a mi de xicoteta m'impressionava molt. Ací els que millor ho fan són els toscans, no només per la creativitat renegadora, també per la capacitat d'encadenar-los...
Per cert, i seguint amb la 'finor' dels il·lustres comentadors, em sé jo una jota aragonesa, que no puc escriure ací perquè ja ho sabeu que una és una senyora, que segur que Jesús no la sap...

Vent d Cabylia ha dit...

Ara mare, ja he trobat la dita sobre la representació de la bacora...

I, collons, ja he vist que aprofiteu la mínima per exhibir els vostres coneixements escatològics. "La follera mayor" la coneixia però "Coños y barro"... això em supera (que ja és dir).

Eixa "jota", Marieta, caldrà sentir-la de viva veu. Sentir-la i ballar-la, que tot és posar-se...

Xavi ha dit...

Continuem amb la recerca de l'idiosincràcia valenciana per mitjà de la paraula bruta: el meu avi (del barri de l'Orà, de Massanassa) deia moltes vegades al dia la bonica expressió "caguenl'hostiadivinaienlamarededéu!!". Excessiva? Sens dubte, com mosatros els valensians...

Anònim ha dit...

A ma casa una expressió prou comuna era: "rehòstiaputaconsagrà". Jo m'he encarregat de perpetuar-la. ;)
Josep.

mosseguellet ha dit...

Des del sud del País...

...també és confirma que utilitzem el "re":

"mecaguenenlaputamarequethaparit, REFILLDEPUTA!"

...i com se t'ompli la boca quan ho dius! xD

Salut!

Jesús ha dit...

Vols dir, marieta? Volies dir la de «¡ay, madre, que me lo han roto! / ¡Hija! No digas el qué / El canterico en la fuente / madre, ¿qué pensaba usted?»? La de «tengo una higuera en el pueblo / que echa los higos a pares. / La mujer que se los come / a los nueve meses pare»? Potser aquella de «una rubia se sentó / en una piedra caliente / y cuando se levantó / llevaba la permanente»? O bé aquella immarcesible, tan castellana com aragonesa (en recensions diverses) Ode aux femmes dont le nom commence par «f», que proclama: «la primer novia que tuve / todas las efes tenía: / Francisca, fresca, fregona / fea, flaca, floja y fría»?
En qualsevol cas, ja saps que jo, a tu, dic allò de «cuando paso por tu calle / echan agua y salen rosas / y por eso la llamamos / la calle de las hermosas» (o en versió castellana: «se echaron una pelea / los claveles y las rosas / y ganaron los claveles / porque en tu cara los llevas»).

Que no balles la jota, Vicent? Que s'hi fa, doncs, a l'Aplec del Puig? Mai no et vestiren de llauraoret? Eixa seria una foto mítica... Cap problema: la Marieta, línia castellonera i servidor de vostés, línia baturro-segoviana, mos posem i t'ənsenyem... «punta, taló; taló, punta, taló» i tornar a començar; botet i... «punta, taló», etc.

Senyor Alexandre: m'heu deixat astoradet, astoradet, astoradet... Quin pou de cultura! Tan discretet que és ell a casa seua: que si els rastres, que si els vestigis, que si els derelictes... i res de parrussos!

En general, perdoneu-me però hi han pocs renec en este món i en l'altre com «¡Me cagüén San Dios!» (bé, potser: «¡Me cagüen todo lo bendito!»). Insult, insult, un de meu preferit i proferit n'és «tonto los cojones». Vista l'afició i l'afecció a la blasfèmia, serem els castellans crípticament valencians?

Au, senyores i senyors, «echaré la despedida / la que echan los labradores / con un ramico de albahaca / y otro ramico de flores»! («Esta noche llego tarde / porque el burro se perdió / si oyes pisadas de burro / no te asomes, que soy yo»...)

Ricard ha dit...

A la vora del riu maaaaareeeeee/ m'he deixat les espardeeeeeenyeeeeeees/ mare, no li ho diga al paaaaaareeeeee/ que demà aniré a per eeeeeeelleeeees

Alexandre ha dit...

A mi el rampell renegaire em ve per part de pare, que sempre ha tingut una dolça boqueta per dir fineses. Però el pare, quan s'emprenya, recupera l'andalús, i diu allò de "Megaonsandios, la puta virgen y todos los santos de alrededor."
I com veig que em retreuen falta de parrussos i "otras cosas de andar en arrecho" en les meues lletres, vaig a aplicar-me en satisfer al meu públic sense trigança: deixe-me un post abans de cortesia i veuré quines arts sabem desplegar...

Jesús ha dit...

"Megaonsandios, la puta virgen y todos los santos de alrededor". Insuperable, mestre Alexandre, francament insuperable. Ni que fóra de Bilbao (o de Tunis de Tunísia)...

kirikú ha dit...

Ma güelo deia: recontracabassosdecollons! (i a mi també m'impressionava)