dijous, 5 de febrer del 2009

Benilloba en 1747

Benilloba, el Comtat (País Valencià). Festes de 1747

Com que ja m'ha comentat algú que tinc el blog mig abandonat -i és veritat, però he d'aprofitar les hores a València durant esta setmana al màxim-, hui tractaré de recuperar algunes anotacions "antigues i curioses" sobre història valenciana que espere que complaguen els complanyidors susdits. Ho he comentat també amb ells i amb altres persones: la manca de temps fa que els aspectes de crítica política -com els de l'incansable Tur- s'allunyen del blog, però és el que hi ha. Ja hi tornarem algun dia, espere...

Pel que fa a eixes anotacions, estan extretes d'un llibre de 1747 que relata les festes celebrades
aquell any a Benilloba -propet d'Alcoi- en honor del seu patró Sant Joaquim per tal d'agrair la protecció que els havia donat un segle abans contra la Peste, que lastimosamente afligió a este Reyno de Valencia en el año 1647. Les celebracions s'allargaren huit dies, entre el 3 i l'11 de setembre, i en elles participaren les principals famílies de la vila, que contava amb uns 180 veïns, com ara els Barrachina, Blanes, Borrell, Garcia, Guillem, Horta, Martínez, Mira, Monerris, Monllor i Ripoll, cognoms tots ells que encara estan ben presents a la zona.

És ben curiós que el text té passatges que semblen eixits de qualsevol festa d'un poble valencià actual. En primer lloc, el relator -el rector Ginés Mira- narra que alguns dels participants hagueren d'apropar-se d'altres llocs del regne, com la ciutat de València, Penàguila o Xelva, on residien i treballaven usualment. Congregada la gent, la festa començà el diumenge 3 de setembre a ritme de masclet -morteretes- llançats per la muntanya per anunciar l'inici de la setmana gran, complementats amb castells de focs per la nit: multitud de cohetes luminosos, que subian azia la alta esfera. Així, al llarg de tota la setmana cadascuna de les famílies s'encarregà de sufragar la pólvora i els sermons pronunciats, i, fins i tot,
el diumenge 10 i el dilluns 11 es convidà la Capella de Músics d'Alcoi per tal que cantaren durant la missa i la processó.

Finalment, eixe mateix dilluns 11, dia gran de la festa, els veïns de la vila representaren una autèntica lluita de moros i cristians, ben pareguda en essència a moltes de les actuals:
Al amanecer, pues, de esse dia, se viò coronado el dicho monte de unos 40 Moros, primorosamente vestidos à lo Turco, con sus turbantes, medias lunas, xaquetillas coloradas, Alfanges, y en todo lo demàs correspondiente, con su Vandera, y demàs divisas Africanas, disparando continuamente sus Arcabuzes [...] Como à las seis horas de la mañana, fueron baxando los Moros, con su orden, y con el mismo se formaron esquadronado sobre los ribazos, que estàn frente al Lugar, sin mediar mas que el Rio, y pocas huertas. Al mismo toiempo, se dexò vèr à las paredes de la Poblacion, la Compañia de los Christianos formada de unos 50.
Així doncs, moros d'una banda i cristians d'una altra, donà inici la tradicional lluita, embaixada i victòria provisional dels musulmans:
Se diò tal tormento à la polvora, se encendiò tal combate, llenando los ayres de tan pavorosos truenos, que mas parecia bèlico Sitio de una Plaza, que solo retrato de Marte. Despues de largo choque, avanzando los Moros, obligaron à los Christianos à retirarse à un Castillo, que se avia formado en una Plaza, à la entrada del Lugar: à su frente llegò el Embaxador de los Moros, montado sobre un sobervio, brioso Cavallo: diò la Embaxada de parte de su Rey, para que el Comandante del Castillo se entregasse, y respondiendo èste con igual valenctia, y fidelidad, que no permitirìa su entrada, menos que hasta derramar la ultima gota de la sangre Christiana; bolvieron otra vez à las armas, cuya pelèa durò mas de una hora, hasta que los Moros assaltaron el Castillo [...] y dominaron los Moros.
D'esta forma, amb el castell en mans dels musulmans, es dispararen salves amb els 90 arcabussos dels participants i per la vesprada es féu una processó conjunta, siempre disparando, tot reprenent la representació de la batalla amb la victòria cristiana final :
Aviendo precedido otra Embaxada de parte de los Christianos al Moro Comandante del Castillo para su entrego, y recobro, y oìda su resistencia, se moviò otra vez el Combate, hasta que vencidos los Moros, recobraron los Christianos el Castillo.
"Restablit l'ordre" es continuà la processó, que portava en andes una imatge de Sant Joaquim i una altra de la Verge dels Desemparats, i així es clogueren les festes que
posteriorment relataria el sacerdot Ginés Mira. En darrer terme, però, no puc acabar de comentar el seu llibret sense apuntar un tipus d'informació que de vegades resulta ben difícil de trobar a nivell local i que este fill del poble aprofità per recordar: la memòria col·lectiva del patiment causat per la Guerra de Successió i de la manca de llibertats que comportà la supressió del règim foral. Açò hi deia el rector Ginés:
Las turbaciones de la Guerra que padeciò este Reyno en los años 1706 y 1707 cuyos estragos, y deplorables ruìnas, aun se lloran en muchas Villas, y Lugares, despues de 40 años sucedidas, quemadas muchas Poblaciones, otras assoladas, otras saqueadas, otras despobladas, y en todas, ò casi todas, perdido el Dòn del Consejo, para los aciertos, y para hallar el consuelo entre tan amargas aflicciones, y desamparos.


9 comentaris:

morena ha dit...

Detallista que es usté..

Beso

Sfrazzera ha dit...

Hola!!
No vé al cas, o sí, però si passes algun dia per benilloba i t´abellix fer alguna escursioneta de dos dies, et recomane esta casa rural que em va encantar, i el matrimoni és molt amable. Hi ha una habitació morisca, i les altres dos així amb les bigues fora,i molt aseaet, i fan un desdejuni espectacular. Crec que val la pena fer nit, i anar a vore el salt d´aigua.....
Dinaret de sobaquillo per Mariola, i a caminar.........!!!
http://www.casaruralalbereda.com/

Anònim ha dit...

Bon dia, vos pase una informació sobre una web de noticies que permet incloure opinions i notes de premsa. Heu de manar un correu en contacte (http://www.valencianoticias.com/contact) dient que voleu donar-vos d’alta com a redactors, heu de dir qui sou i quines notes de premsa voleu incloure.
Si vos ho accepten podreu incloure totes les notes de premsa que vulgueu amb fotos.
La web te al voltant de 2.000 visites diàries el que suposa unes 50 o 60 mil visites mensuals. El 80% de les visites son del País Valencià. Pot ser interessant per a difondre les nostres notes de premsa. La web es www.valencianoticias.com

Unknown ha dit...

Només una pregunta, i per què celbraven Sant Joaquim del 3 a l'11 de setembre si Sant Joaquim és el 26 de Juliol?

Ara, les festes a Benilloba són al mig d'agost (al voltant del 15, que és la Mare de Déu d'Agost). A Quatretondeta (que la patrona és Santa Anna) es van canviar de data perquè al juliol hi havia la sega i no podien fer festa. Potser és la mateixa raó?

Salutacions.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Ara les festes de Benilloma les protagonitzen entranyables i pesats personatges com... Pajarera...

Vent d Cabylia ha dit...

Sfrazzera, no té mala pinta i la casa que has posat hui al blog tampoc es queda curta (i barateta!).

Comtessa, ja explicarà vosté qui és la "Pajarera" eixa...

Alia, en poques paraules és perquè commemoraven el centenari de la tria de Sant Joaquim com a patró del poble, no la pròpia festivitat (que ja celebraven tots els 26 de juliol). I en moltes paraules, la història de la "tria" del patró té tela...

En arribar la gran pesta de 1647, els veïns s'aplegaren en Consell General a l'església de Benilloba y se trató de elegir un Santo para Patron de su Villa; y para que por su intercession les librasse del contagio que les amenazava. La forma de triar-lo era a sorts: posaren en un barret 50 paperets amb noms de sants escrits per la gent del poble i un xiquet de 7 anys tragué el de Sant Joaquim, que únicament havia estat escrit pel llaurador Marc Blanes. Però, com que la gent no li tenia cap devoció, demanà que es fera una nova extracció, en la qual tornà a eixir Sant Joaquim. Encara en demanaren una tercera i el tossut de Sant Joaquim tornà a tindre la sort de cara i, de fet, els protegí tan bé que no hi hagué cap mort per la pesta a Benilloba.

A vista de sucesso tan maravilloso, clamaron todos: patron San Joaquin: San Joaquin patron. Això, almenys, és el que declararen en 1695 davant d'un notari de Benilloba afincat a València, Francesc Blanes, els ja ancians Pasqual Borrell, Francesc Borrell i Onofre Iborra, que feren memòria del fet, esdevingut en la seua joventut. I, conte contat, conte acabat.

sequier ha dit...

Resumint, que eres un "cuentista".

Deixa't estar ja d'historietes i treballa.

Vent d Cabylia ha dit...

Seràs filldep... Però si tu eres dels que em dius que tinc el blog abandonat. Ja et pillaré un dia pel carrer, ja...

Comtessa d´Angeville ha dit...

la Pajarera no, Pajarera és home, és un personatge popular de la comarca del Comtat, d'entre cinquanta i seixanta anys present a totes les festetes de pobles sempre amb un got a la mà, borratxo declarat i segons com li pilles el dia (la nit) et conta que és nebot de Joan Valls o alguns xistes a quin més roïn que l'altre. Es va caure pel pont de Benilloba i no es va matar.

Al Youtube hi ha alguns videos, però no tenen massa qualitat, res comparables al directe:

Pajarera jazz

Pajarera en Penàguila

Pajarera i la seua guitarra

Pajarera "ballant"

Un acudit de Pajarera

Pajarera fiestas alcoy 2007

Bailoteo con el Pajarera

Pajarera chiste!

Pajarera trompetista

Pajarera te canta

... (i así susesivamente)