dilluns, 9 de febrer de 2009

Delirem

Drac de set caps de l'Apocalipsi

Tot i que sabem a ciència certa que no és així, pareix que els valencians ho duguem a la sang: ens agrada parlar (discutir) de filologia i de símbols, encara que la majoria de vegades no arribem enlloc. Ja el jurista il·lustrat valencià Miguel Serrano Belézar en deixà constància en les quartilles impreses per tal de descriure les festes celebrades en 1787 a la ciutat de València en honor de la beatificació de Nicolau Factor i Gaspar Bono:
Bendito y rebendito [...] el que con tanto acierto escribió estos días que después de los Alquimistas, no hay clase más propensa a delirar que los que se dedican al Arte Heráldica.
I explicava que ho deia per experiència pròpia, ja que mentre contemplava el transcurs de la processó religiosa, en la qual hi anaven -com en la del Corpus- dos ancians portant les banderoles amb les armes de la ciutat, un home emma
scarat que hi havia entre el públic li expressà la seua contrarietat davant del fet que el "Drac pennat" o "Dragón alado" que es veia en els escuts i llibres antics haguera estat substituït per un "Rat pennat" o "Ratón con alas". Serrano li respongué que ja Escolano defenia la Cimera del Murciègalo en 1610, tot remuntant el seu origen al segle XIII, però el misteriós encobert li replicà que no era així sinó que ell creia que la substitución del "Drac" al "Rat" la hizo algun Ignorante, o quizá Estrangero, imprimiendo algún libro con las Armas de Valencia, y derivándose de unos a otros.














Drac alat en l'escut de Pere el Cerimoniós i Rat penat en l'escut actual
de la ciutat de València


I la veritat és que aquell home tenia part de raó, puix, com demostrà en 1923 el frare benisser Andreu Ivars, el sím
bol originari fou el drac alat, que començà a aparéixer en els escuts reials al segle XIV durant l'època de Pere el Cerimoniós, com a forma de representar l'últim cap del drac de set caps de l'Apocalipsi, en significació del darrer rei que governaria una monarquia universal abans de la fi del món. Vora 150 anys després, en 1525, el Consell de la ciutat de València incorporà la figura del drac alat als seus segells, tot i que popularment ja era coneguda com a "rat penat", una confusió terminològica que acabaria per modificar fins i tot la seua representació efectiva.

Així, a finals del segle XVI, trobem per primera vegada un escut de la ciutat coronat no ja per un drac alat sinó per un rat penat, un costum que es consolidaria a mitjan segle XVII fins a bandejar dels símbols municipals -cimera de la senyera inclosa- el tradicional drac alat de Pere el Cerimoniós. Drac alat, rat penat, corona, franja, barres, pedreria... Delirem?

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, m'agrada molt quan parles d'aquestos temes, perquè no solc llegir mai sobre història-o historiografia (es diu així?)
i també,
m'ha alegrat molt veure que a novetats ja estava inclòs els papers de can perla, de manel alonso.
maria

Jesús ha dit...

Al principi afirmes ("Delirem") i al final preguntes ("Delirem")? Jo hi respondria: "sí", per bé que, aprofitant la saviesa del meu poble, s'hi podria dir "mal de muchos, consuelo de tontos". No sou els únics que delireu.

Vent d Cabylia ha dit...

Sí, sí, em responc a mi mateix, tot i que alhora faig la pregunta per si algú més vol contestar. El deliri està bé sempre que no faça mal a ningú.

Per cert, Maria, el teu blog s'ha esvaït...

morena ha dit...

Me encantan estos post que te marcas y me encantan los dragones, que lo sepas..

Un beso o mejor varios

Anònim ha dit...

ai..sí..el meu blog..ara tinc un altre, el mateix però a wordpress..
coses que faig!!
gràcies per haver fet el comentari!
necessitava començar de nou, supose. bé, i altres raons, poc estudiades encara..;D
bé, et seguiré llegint!
adéu! bona setmana a tots!
maria

german ha dit...

com sempre un pots entretingut, informatiu i formatiu!!! :) És complicat quan es perd la memòria col·lectiva saber quines són les "referències primeres" i els valencians som únics en l'art de "no tindre memòria". Potser perquè ens l'han enronyada, potser perquè mai ha estat definida o, senzillament, perquè ens l'hem deixada furtar... jo sí que afirme que els valencians delirem i "necessitem" estar "tenint raons" amb tot el qui ens envolta perquè necessitem estar definint una memòria que ja no existeix clara... per si una d'eixes la recuperàrem! :)

Masclet ha dit...

A eixa conclusió aplegà també Vives Liern en 1900, en la seua obra "Lo Rat Penat en el escudo de armas de Valéncia". Curiosament l'escut del drac alat de Pere el Cerimoniós (l'actual emblema oficial de la Generalitat Valenciana, i també el de la Diputació de Valéncia) és l'únic símbol valencià que no ha segut discutit mai per ningú...

Hi ha només una chicoteta frontera entre el deliri i el somni. Tal volta algun dia el poble valencià sàpia travessar-la...

banyerí ha dit...

Hola Vicent. Precisament ara estic treballant en una unitat didàctica per a escola sobre la llegenda de sant Jordi (patró de Banyeres) i el drac. El teu text em sembla molt adient per a parlar del drac a casa nostra... et demane permís per a amprar-te'l (sempre citant-te, clar).

Vent d Cabylia ha dit...

I tant Adrià. De fet, també pots consultar directament l'article del pare Ivars al qual faig referència, presentat al III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó de 1923 (p. 49-112), i posteriorment editat a banda, en 1926: "Orige i significació del "Drach alat" i del "Rat penat" en les insígnies de la ciutat de València".

No sabia que estava en xarxa i ara que ho sé puc enllaçar alguns dels pocs exemplars de l'escut de la ciutat de València amb drac alat, i el seu pas a escuts amb rat penat.

Anònim ha dit...

Ara eixirà algú i escomençarà a dir que és que el Rat Penat no és valencià i que s'ha de recuperar el Drac i coses per l'estil. Si, delirem.

Vent d Cabylia ha dit...

Hahahahaha, doncs sí. Tècnicament el rat penat és una "tosca" substitució del drac alat originari, el veritable, el "català" de soca-rel... Entre "substitucions" i "afegitons" no guanyem per a "mentires històriques"...