dijous, 26 de febrer del 2009

El barri de les costureres

Carrer de l'Emigrant Valencià (Nou Moles, València)

En el meu darrer viatge a l'Avinguda del Cid de la ciutat de València m'esperava una sorpresa ben bona. Durant anys sempre havia fet dos camins contraposats en eixir del metro: bé cap a la plaça Magúncia, on hi havia el servei municipal d'arqueologia i encara hi ha l'hemeroteca, bé cap al carrer Burgos, on hi ha certes dependències administratives. El que no sabia, però, és que darrer d'eixe mateix carrer s'amagava un tresoret al qual em van portar pràcticament de la mà: el Barri de l'Agulla, un veïnat construït pel sindicat catòlic de l'Agulla -principalment de costureres- entre 1923 i 1932 a través de la cooperativa de cases barates Obreres Previsores.

Es tracta d'un conjunt de cases de planta baixa i pis, amb tots els carrers interiors dedicats a diverses advocacions de la mare de Déu -d'Agres, del Lluch, del Rebollet, de la Salut, etc.-, sense a penes trànsit, amb aspecte de poble i amb una clara empremta sobre el traçat urbà de la ciutat de València. Tot just al costat de l'avinguda del Cid, enmig de grans illes de cases en alçada, s'hi troba este micromon, que als anys '30 devia ser un veritable poble envoltat d'horta i que actualment ben s'hi val una agradable passejada.

Carrer de la Mare de Déu del Lluch

Mapa de situació del barri de l'Agulla (València)

Actualització: L'amic Sequier em fa arribar una vista aèria
del barri de l'Agulla en 1956, ben envoltat de camps d'horta. Gràcies!




6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ni idea, tu. A vegades ens pensem que coneixem molt bé la nostra ciutat i sempre hi ha sorpreses.

Anònim ha dit...

No oblides que al voltant de lo que ara es carrer Xiva, etc hi havien xalets on la gent anava a estiuejar. Encara hi queda alguna mostra.

Passa el mateix pels carrers que van cap al cementeri, al voltant de Uruguai, Gaspar Aguilar, etc. De sobte te trobes amb hileres de cases que trenquen per complet amb la grisos desarrolista de l'arquitectura de castic que es fue als 60' i que encara es fà. Son illes de gran valor.

BT

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies BT. Pels voltants del carrer Uruguai sí que recorde algunes cases interessants...

Josep ha dit...

Vaja. Esta no me l'esperava. Un dia que amb l'autobús per l'Av. del Cid (cosa que no faig sovint) em va soprendre veure un carreró de cases de poble enmig de dos horribles finques d'esta horrible (perdó) avinguda. No hi he entrat mai, però deu ser curiós. Açò em recorda a un altre barri o pedania que hi ha entre Beniferri i Burjassot, rantet a la ronda nord, just enfront del Palau de Congressos. És també com un poblet. Algú en sap el nom?

Salut!

Vicè ha dit...

Semblen els "mews" de Londres. Com ho tinc prop del treball, m'aproparé algun dia

Miquel Àngel Gascón ha dit...

És cert Vicent, entrar en eixos carrers és com estar dins d'un poble (encara que rodejat de la ciutat). He de dir-te que no em sorpren este descobriment teu perque tinc familia en Mislata a la que li agrada caminar i hem passejat més d'una volta per eixes cases camí del riu.

En quant a les cases del carrer Uruguai és pura coincidència que també les vaig descobrir este dissabte passat i em van sorprendre trobar "cases de poble" en la gran ciutat.