Ací vos deixe unes quantes impressions a rajaploma dels resultats electorals d'ahir, des del punt de vista de la societat valenciana. Si la cosa es repetira a les properes eleccions valencianes, el valencianisme aniria ben apanyat. Queden quatre anys...
Més colors a l'esquerra
Deixant de banda l’aclaparadora victòria de Mariano Rajoy al conjunt de l’Estat, la principal notícia al País Valencià és que el vot de centreesquerra ha esclatat: d’una única força política ha passat a distribuir-se entre quatre. És a dir, mentre que una part important dels 15 punts que el PSOE ha perdut a tota Espanya ha anat a parar a forces de dreta (més del 6% al PP, CiU i PNB), al territori valencià, per contra, eixe transvasament ha estat mínim (un 1,9% al PP i España2000). Això, entre d’altres coses, perquè ací el vot al Partit Popular era ja un dels més alts de l’Estat, superant el 50%, encara que, seguint la tendència de les darreres eleccions autonòmiques, sembla que ha tocat sostre: pugen un diputat, però perden vora 30.000 vots. Fins i tot a la ciutat de València, a contracorrent de tot, el PP ha baixat més d’un punt, fins a un 2% a barris com Algirós, Benimaclet, Ciutat Vella, l’Eixample o Extramurs, on tot eixe vot segurament ha anat a parar a UPyD, que s’ha situat com a tercera força política de la capital, de la mà de Toni Cantó. [Continua a la columna de l'Informatiu]
6 comentaris:
Ha eixit una nova publicació en la nostra llengua que es diu Informació de La Ribera. A més té edició en paper i edició digital. Pega-li una ulladeta i voras com sembla interesant. Per cert, l'edició impresa costa 1 euro i ja van pel número 6. La llàstima és que només trau notícies comarcals i no de tot el país. A vore si entre tots fem que la publicació es consolide. Salut
Jorsol
Jo no sóc tan pessimista, Vicent. Amb aquests resultats el valencianisme progressista ha trencat la maledicció "secular" que pesava sobre ell, tot arrodonint un any màgic, en què ha assolit representació a l'Ajuntament de València, a les Corts i a Madrid: les tres grans assignatures pendents. ¿Qui ho diria, tot mirant les enquestes de maig, no fa ni sis mesos, que deien que Compromís no entrava a les Corts? Ara, per fi, ja podem dir que Compromís forma part plenament del sistema valencià de partits. L'anomalia extraparlamentària que s'arrossegava durant dècades ja és passat. 125.000 vots, vora un 5%, en unes eleccions generals, les més difícils per al nacionalismes perifèrics de l'Estat, és un gran èxit.
Pel que fa al paper d'UPyD al País Valencià, jo no en faria un drama. Primer: el seu no és l'espai electoral de Compromís. Segon: UPyD arreplega un vot protesta contra el bipartidisme, que en qualsevol moment pot tornar als partits d'on prové. ¿Algú podria resumir en una frase el seu programa? Tercer, i més important, ara veurem realment si Toni Cantó defensa els interessos dels valencians al Congrés o bé només ve a València per demanar el vot. Compromís, des dels ajuntaments, des les Corts i, ara també, des de Madrid, té l'oportunitat de posar en evidència el discurs de UPyD.
Compromís té a hores d'ara un magnífic punt de partida per tal d'eixamplar i consolidar la seua base electoral. Caldrà un treball intens. El PSOE valencià es troba molt debilitat, però en qualsevol moment pot tornar a la vida. És bo recordar el que li va ocórrer al BNG, que va poder créixer vigorosament als anys 90 en un context d'hegemonia aclaparadora del PP a Galícia i una debilitat extrema del PSG; al qual fins i tot va superar en representació al parlament gallec. Però, això sí, quan hi hagué la possibilitat d'un canvi de govern, el transvasament de vots de retorn cap al PSG va fer que els socialistes, i no els nacionalistes, arribaren a la presidència de la Xunta. Morera ha dit ahir que Compromís pretén arribar a governar. ¿És possible fer-ho sense haver de cedir la presidència als socialistes?
No he volgut ser pessimista, Guerau, simplement donar unes quantes pinzellades sobre els resultats. En tot cas, he volgut advertir sobre el perill -per al valencianisme- del possible fet que UPyD es consolide en unes eleccions locals i autonòmiques. El seu programa? Està clar: que la sanitat, l'educació i les principals competències autonòmiques es gestionen des del govern central i que les llengües que no són el castellà deixen de vehicular cap mena de poder. I això seria un perill immens per al valencianisme en casos com els de l'ensenyament en valencià, la reivindicació d'infraestructures, etc. Pel que fa a Toni Cantó, és ben clar que la gent que l'ha votat no espera que defense els interessos valencians. Espera això: centralització de competències i "regeneració" (que l'han pogut vendre en tant que són un partit nou i menut). Finalment, pel que fa a Compromís, s'ha consolidat un percentatge del vot molt important, però la qüestió és si hi ha molt més de marge per a créixer; sembla que pot agafar un poc d'EUPV i del PSOE, però no sé si pot anar molt més enllà del 10%. Ja vorem...
Pense que encara és massa prompte per endevinar si UPiD farà mal a Compromís o no a les properes eleccions al País Valencià. Però el que tinc clar és que Compromís no pot traure tan poc percentatge de vot a les comarques del nord, on a dures penes ha sobrepassat el 4%, i això que hi ha comarques on la llengua vehicular és la nostra i on la valencianitat es respira a tota hora. A les comarques del sud passa el mateix. Compromís hauria de fer-se fort a les marines, El Comptat i L'alcoià. Eixe crec que és el cavall de batalla. Això i no pedre vots a València i a l'àrea metropolitana hauria de ser l'objectiu i si s'aconsegueix, es contrarrestaria a UPiD, que sembla que té els seus bastions a les comarques castellanes del sud i a les grans ciutats (a la circunscripció d' Alacant ens han superat per 20.000 vots. Però jo preferisc, de moment, centrar-me en les bones notícies. Si ahir vos parlava de la nova publicació Informació de La Ribera, hui vos done una altra gran notícia. Segons es publicava al diari Ara el diumenge, pel febrer eixirà una edició valencia del diari Ara, així que, a vore si entre tots aconseguim que siga un èxit. També, per últim, dir que ja ha eixuit l'últim número de la revista infantil Camacuc, que està dedicat al dibuixant de còmic valencià J. Sanchis. Si açò ho sumem a que tenim un diputat a Madrid, podem dir, que aquest país comença a estar en moviment. A vore si entre tots fem que no pare.
Fa tres anys, en una entrevista (minut 2:20), Enric Morera definia com a espai electoral potencial el 15% de la població valenciana. Dos mesos després tenia lloc el congrés del Bloc del febrer de 2009, en el qual s'aprovà la nova ponència política del partit, que va trascendir als mitjans de comunicació sobretot per la nova posició del Bloc envers la simbologia valenciana.
Anys abans el Bloc parlava del tercer espai, compost per ciutadans que no s'identifiquen ni amb la dreta ni amb l'esquerra tradicionals. Quants en són realment al País Valencià? Quin tipus de discurs espera aquest sector de la societat?
De fet Toni Cantó ja ha dit que ell no va a defensar els interessos valencians ni va a fer valencianisme. Va a defensar els interessos espanyols perquè, diu, aixina defensarà també els valencians. Jo conec gent tant de dretes com d'esquerres que a votat ad este partit. Un partit al que el PP li ha abonat molt bé la terra durant estos anys. En este cas coincidisc amb Ynestrillas. Per cert, algú sap que li ha passat al web de val.com?
Publica un comentari a l'entrada