Portada del periòdic de Lo Rat Penat, amb els escuts de Barcelona, València i la Ciutat de Mallorca
He llegit estos dies El valencianisme de la Renaixença, un assaig on el professor Rafael Roca analitza a fons les activitats dutes a terme pels valencians i les valencianes que participaren als Jocs Florals de València i Barcelona entre 1859 i 1902. La conclusió és irrefutable: l’aportació de la Renaixença a finals del segle XIX, basada en l’activitat de Lo Rat Penat i liderada per Teodor Llorente, fou condició necessària per a la formació posterior del valencianisme polític. I, alhora, es fonamentà en tres eixos: l’exaltació de la història i la cultura valencianes, la proclamació de la unitat de la llengua i el fonament de les relacions entre valencians, catalans i balears. Dir el contrari és fals, de manera que falsegen els que s’entesten a amagar eixe passat, com ara fan des de Lo Rat Penat o Las Provincias, i també els que el menyspreen com una cosa insuficient i de segona categoria, segons ho han considerat els intel·lectuals influenciats pel fusterianisme. De fet, esta segona actitud, dins de la visió general que el País Valencià mai ha tingut unes elits “responsables” i que serà d’esquerres o no serà, ha facilitat el posicionament dels conservadors valencians dins de l’espanyolisme, ja que no han hagut de justificar que no tenen res a veure amb el nacionalisme valencià, puix els seus mateixos adversaris polítics ho han dit per activa i per passiva. [Continua a la columna de l'Informatiu]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada