divendres, 1 de juny del 2012

"Lletraferit 2.0" [I adéu a l'Informatiu]

Com he fet pràcticament sempre des que vaig començar a col·laborar en l'Informatiu, aprofite per a enllaçar la columna que hi vaig publicar el dilluns -ho faig hui en tant que he estat una setmana de vacances. No m'agradaria, però, acomiadar-me d'este mitjà digital que ens il·lusionà a molts sense dir algunes paraules sobre la seua desaparició, puix, no debades, hi he escrit setmanalment des del primer número durant tres temporades de desembre de 2009 a maig de 2012, amb un parèntesi de 8 mesos ocasionat per la redacció de la tesi doctoral. 76 columnes en total que Juan Enrique Tur, el seu director, m'ha permés compartir amb una àmplia comunitat de lectors de diverses sensibilitats. I, en eixe sentit, el primer que vull fer és donar-li les gràcies públicament per haver confiat en mi i per haver-me donat la possibilitat de escriure-hi amb total llibertat del que volia -fins i tot em va donar el vist-i-plau al text que enllace hui, sabent que era la darrera columna, que portaria polèmica i que era, en certa manera, publicitària. Per ell, per tots els autors que hi han col·laborat i per la pròpia societat valenciana, m'hauria agradat que el projecte haguera reeixit. Malauradament, no ha pogut ser. 

En relació amb això, el mateix article que anuncia el tancament del mitjà lamenta la manca de suport oferit per les entitats públiques i privades que fan gala de dona suport a l'ús del valencià, alhora que autocritica la falta de perícia de l'equip del diari per a captar anunciants privats i les institucions que desitjaren comptar amb un mitjà lliure i independent. Quant al primer punt, en efecte, hi ha hagut una manca de suport continu, no només per aquells que volen donar suport al valencianisme o al valencià -l'AVL no ha posat ni un euro!-, sinó en tot l'espectre progressista en general. Sé que són temps de crisi i de moltes dificultats econòmiques per a tots, però la veritat és que ni els sindicats, ni les organitzacions ni els partits polítics més interessats a mantindre un mitjà com l'Informatiu han tingut una veritable cura d'ell al llarg de tot este temps. Ara, però, notaran/notarem la seua mancança, i crec que molt. Pel que fa al segon aspecte, des d'un principi he pensat -i li ho he comentat en moltes ocasions al director- que el projecte va nàixer coix quant a la planificació econòmica, ja que que no comptava amb persones específicament destinades a "vendre" el producte entre possibles institucions i anunciants. Potser hauria estat una inversió costosa en inici, però possiblement rendible en el llarg termini. D'una altra banda, com molts lectors han comentat des de fa mesos, no s'han volgut investigar altres vies de finançament alternatives com el crowfounding -un verkami anual o semestral per a entendre'ns-, el que segurament hauria pogut ajudar. En tot cas, això eren decisions de l'equip que va crear el diari i seua ha estat la decisió de plegar per a evitar mals majors. No queda un altre remei que lamentar que ja no ens podrem desdejunar amb l'Informatiu, donar per finalitzada esta etapa, agrair-ho novament a tots els que l'han feta possible i desitjar-los molta sort en qualsevol altre projecte que mamprenguen. Adéu, amics!


L'Infomatiu abaixa la persiana


Ho comentava fa un parell de setmanes l’alcalde de Burjassot, Jordi Sebastià, militant del Bloc i professor de periodisme de la Universitat de València: “A la nit aniré al lliurament dels premis literaris en 'llengua valenciana' que convoca l’associació El Piló de Burjassot. Vaig reunir-me amb la directiva, saben que no podem compartir l’ortografia que usen, que no és l’oficial de l’AVL, però tenim en comú l'amor i la defensa del valencià, i és moment d'unir forces i no de dividir-nos”. És a dir que, contra l’opinió comuna de bona part dels nacionalistes valencians d’arrel fusteriana, el ben cert és que entre els partidaris de les Normes del Puig també hi ha vertaders valencianistes, que, per una raó o per una altra, triaren eixa normativa en el seu moment. I ara per ara, mentre les institucions corresponents ‒la RACV i Lo Rat Penat‒ continuen sense moure fitxa respecte a la normativa oficial de l’AVL, el millor que podem fer és treballar conjuntament amb ells, amb eixos valencianistes militants i de bona voluntat. Tots podem eixir guanyant, ja que, com apunta Jordi Sebastià, units fem més força que per separat. [Continua a la columna de l'Informatiu]

4 comentaris:

Josep Serrrano ha dit...

Adéu a l'Informatiu però no a l'autor de "Rahó, equitat i justícia", que era el primer que llegia a l'internet els dilluns de matí, ací, a Fortaleza.
En una ocasió preguntava qui tenia "rahó" (o raó)?

Sobre la numeració de Lletraferit, "#01" no sé si és influència de la premsa en castellà o directament de l'anglès (temps enrere l'abreviació de number 1 era "No. 1"). I si parlem de "... el número #01..." ??
Ací, al Brasil, des de fa molt de temps veig a oficines de bancs "caixa 01, caixa 02..." i a edificis "porta 015"..., que em pareixia cosa del tercer món... i ara no ho és tant.

A l'article de l'Harca que parla de les taronges Jaffa (a París arribaven taronges de Israel amb eixa marca), quan he provat la traducció que s'ofereix al portugués, el nom que ix es 'Vincent' Baydal. (Al meu benvolgut Paìs Valencià els xiquets, de menuts, anavem a "fer harca" però no sabiem escriure-ho, amb "h", que ens alfabetitzaven en castellà).

El bloc Vent d Cabylia, ací, acaba amb ".com.br". A alguns que es preocupaven que a Blogger volien tindre un control, afegint ".es" els vaig dir que ací es veia com ".br", en lloc de ".es".

josep_serrano@hotmail.com

Vent d Cabylia ha dit...

Hola, Josep, gràcies per les teues paraules. Desconeixia eixe possible origen de la numeració "01". Jo sempre l'he emprada quan he pensat que la numeració en qüestió ha d'estar entre l'1 i el 99. Però espere que el "Lletraferit" depasse els 100 números. Tant de bo!

Quant a "fer harca", resulta que segurament s'escriu sense "h" segons hem sabut molt recentment. Espere donar-ne una explicació detallada en un futur post! I això del .es ací es veu exclusivament "www.ventdcabylia.com". Potser sí que ho canviem al blog d'Harca, que he vist per ahí que hi ha maneres de fer-ho.

Finalment, que sàpies que la meua xicona és brasilera, però del nordest, sinó del sud, gaúcha! ;-)

Amaia ha dit...

Tinc curiositat per això que dius que "harca" no duria "h", segons l'etimologia que en conec sí que en porta. A l'Alcover-Moll també la inclou:

HARCA f.
Lluita a pedrades entre nois o fadrins (val.); cast. pedrea. Els chics del Cabanyal i els de l'orta, enguerrats sempre, feen arca, Morales Id. 12.
Fon.: áɾka (val.).
Etim.: de l'àrab marroquí ḥarka, ‘moviment de tropes, pas de càrrega’.

Vent d Cabylia ha dit...

Ui, hi ha molts avanços en la qüestió!! He estat cercant informació durant uns quants anys i les hipòtesis més raonables apunten a què era sense "h", en contra de l'opinió de l'Alcover-Moll i de Coromines. Ens hem de reunir els harquians a Lleida per a tractar sobre la qüestió i potser després fem un post sobre el tema. Tindràs notícies en poc de temps...