dilluns, 21 de maig del 2012

Un esforç per Saó

Saó, núm. 362 (juliol-agost de 2011)

Fa ja uns quants anys que s’albiraven els problemes, però ara va de bo: la revista cultural Saó corre perill d’una imminent desaparició. Ho explica amb tota mena de detalls un article de Francesc Martínez, el seu cap de redacció i president de l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes. El cost anual de la revista és d’uns 60.000 euros, dels quals només la meitat està cobert pels subscriptors (atés que no es pot trobar als quioscos o llibreries, sinó que únicament es pot adquirir per subscripció). Això, afegit a la davallada de la publicitat institucional causada per la crisi i a la negativa del govern valencià del Partit Popular de comprar un sol exemplar per a repartir entre els centres públics des de 2007, ha ocasionat unes pèrdues impossibles d’assumir si la cosa continua així. La revista podria desaparéixer en acabar l’any 2012. En conseqüència, els editors s’han posat les piles i han endegat una activa campanya en la xarxa per tal d’impulsar noves subscripcions. Ara podem trobar Saó en facebook, en twitter i en una pàgina web on es poden fullejar i descarregar els números publicats entre març de 2010 i setembre de 2011.

Hi podreu comprovar que la revista resulta sempre molt interessant. Començant pels articles de les seccions fixes, entre les quals podem trobar els noms de Francesc de Paula Burguera i Josep Maria Jordán Galduf, que parlen sobre política i economia, Vicent Josep Escartí i Rafa Roca, sobre història valenciana, o Manel Rodríguez-Castelló, Ricard Chulià, Josep Lluís Sirera i Alfred Ramos sobre literatura, teatre, i cinema actuals. També hi són Josep Miquel Bausset i Josep Antoni Comes, que hi donen un punt de vista diferent del cristianisme, des d’una òptica valencianista i progressista, o les col·laboracions en clau d’humor de l’incombustible Harca. I hi cal afegir, a més a més, les intervencions d’altres col·laboradors puntuals que escriuen sobre molts altres temes valencians, així com els interessants dossiers que acompanyen cada exemplar: sobre determinades figures històriques com els Borja, Sant Vicent Ferrer, Enric Valor o Francesc Tàrrega, i sobre temes d’actualitat com ara la crisi econòmica, la música en valencià, la memòria històrica, el futur de l’agricultura valenciana o les relacions entre el País Valencià i Catalunya.

Com veieu, doncs, per unes raons o per unes altres, tots els mesos podreu trobar articles pels quals valdrà la pena haver rebut Saó al vostre domicili. Si voleu subscriure-vos, podeu fer-ho des d’ací. Són 40 euros a l’any, uns 3,60 euros al mes. Jo m’hi vaig pujar al carro fa més de tres anys i la veritat és que no me n’he penedit, ans al contrari. Sobren les raons per apuntar-s’hi, entre d’altres que és la revista degana de la premsa actual en valencià, amb vora 36 anys ‒des de 1976‒ de publicació ininterrompuda. La campanya iniciada recentment ha fet activar algunes desenes de subscripcions, però se’n necessiten centenars. I una altra forma d’ajudar-hi seria comprar, per encàrrec telefònic, cibernètic o presencial, algun dels nombrosos títols de les diverses col·leccions de llibres de Saó. En mans de tots nosaltres està el fet d’evitar la desaparició d’una de les revistes històriques que manté encesa la flama de la nostra llengua en les impremtes valencianes. I, en relació amb tot això, també aprofite per recomanar la subscripció a d’altres mitjans en valencià igualment importants, com el setmanari d’actualitat El Temps o les revistes infantils Camacuc i la Pelitrúmpeli, un veritable goig per a educar els nostres xiquets.
 

3 comentaris:

Carles Lluch ha dit...

Hola, al meu bloc Exilis vaig incloure el teu Vent d Cabylia entre els cinc premiats amb el Liebster Blog. Ací pots llegir-ho:
http://elsexilis.blogspot.com.es/2012/05/premi-per-als-exilis-de-ja-fa-uns-dies.html
Una abraçada!

Vent d Cabylia ha dit...

Hola Carles, moltíssimes gràcies!! M'ha fet molta il·lusió llegir les teues paraules. Animen a continuar escrivint. En tot cas, no podré continuar la cadena, perquè ja ho vaig fer fa uns dies. Salutacions!!

Carles Lluch ha dit...

Sí, ja vaig veure que te l'havien donat, un cop havia pensat concedir-te'l. Però igualment vaig pensar que em venia de gust re-donar-te'l. No sé si hi ha alguna norma en el premi que ho impedisca, però tant em fa.