dimecres, 24 de febrer de 2010

"Masieros"

Vaig ser massa jove per a gaudir de la Ruta Destroy però suficientment major per a rebre'n els efectes benèfics i aprofitar la via d'hedonisme que havia deixat. No debades un dels meus vídeos preferits del youtube sempre ha estat el documental sobre la ruta presentat per un jove Francino en 1993, especialment la part octava, que deu ser una de les primeres -i úniques- mostres de gent parlant en valencià -i sense subtitolar!- a les cadenes privades de l'Estat (a partir del minut tres i deu segons quan un dels personatges del reportatge comença a demanar aüia, aüia):



Així les coses, encara vaig poder fruir alguna vegada de l'ambient laxe i tolerant que ajuntava gent de tot tipus -joves urbans i de poble, xicons de col·legis religiosos i de les línies en valencià, fills de rics, botiguers i obrers- en els darrers moments vigorosos de llocs com The Face. Allò acabà prompte i ens refugiàrem, de grat, als llocs habituals de la nostra adolescència: la plaça Xúquer, la zona Woody, l'Eixample de quan en quan... Ja a la Universitat personalment freqüentaria altres ambients: el Benimaclet tan ben retratat per Urbà Lozano a Plagis, el Cedro o el Carme. Del que no era ben conscient, però, és que allò de la música electrònica continuaria per altres viaranys, en un volum molt més reduït i limitat a uns cercles socials molt menors, però continuaria al marge de les meues tries personals.

Una bona mostra foren les notícies llunyanes que m'arribaren en 2004: Chocolate anunciava el punt i final i la gent va fer una mena de manifestació. Vista la resposta del públic, la discoteca no tancà i tractà de renovar-se apostant per nous estils de música, molt i molt canyers. Tanmateix, només pogué allargar la seua agonia a trompicons fins el 2009 i ara ha reobert amb l'infame nom de Qoqoa. En canvi, mentre que algunes discoteques mítiques de l'època, com NOD o
Puzzle, moriren o estan a punt de fer-ho, d'altres com Spook o Barraca tancaren i es renovaren amb altres sons més propers al house i la música techno més 'ballable'. Hi hagué, però, qui continuà obrint la bretxa d'aquells estils tan canyers, concretament el hardstyle i el newstyle a Masia, una sala oberta al Sot de Ferrer, molt a prop de Sogorb.

I els ha anat tan 'bé' que han arribat a crear un nou estil de ball i d'identificació social entre certs ambients juvenils: els masieros. La cosa, vista amb els ulls dels postbakalaers, té un punt de desaprovació i un altre d'indignació, però també
d'admiració al més pur estil dels models antiheroics artesians. Decadència, destrucció i nihilisme, sí, però, al cap i a la fi, diversió i fer el cabra. Vist amb els ulls de la gent d'ordre, de la gent de progrés o de la gent 'normal', és un desficaci total, que ha de dur eixos xicons a ser NI-NI's, successors de John Cobra o carn d'Hermano Mayor. Tota la raó: segurament és així. Però mentrestant ells, siguen de Paterna, de Picassent, de Torrent o de Cocentaina, segueixen fidels al seu estil masiero. El podeu tastar en la següent selecció de vídeos (hi ha molts més a youtube). Sí, això també és -en part- la societat valenciana...

A Masia:







Al pàrquing de Masia:







Al carrer:



A casa:



A casa, en versió gitanofranquista:



A l'institut, en clau anticatalanista:



Com a paròdia ontinyentina:



I, fins i tot, davant la Gran Muralla Xinesa:



18 comentaris:

tio tabal ha dit...

espriu... ja.

voro ha dit...

"joer matxo", ara m'explique això del john cobra...

Vent d Cabylia ha dit...

Caram, no esperava que hi haguera ningú disposat a comentar un post així tan dematí.

Tio Tabal, no es pot ser tan tancat, home. Com més pals de la vida toques, més t'omplin els que realment t'agraden. És molt perillós tancar-se en el soroll ("pitidos" també li diuen a eixe estil de músic) que ballen estos xics, però també pensar-se que el món s'acaba en la poesia i els grans compositors clàssics. Hi ha vida més enllà i també forma part de la nostra societat. Tancant els ulls i condemnant-los, com fas amb la teua sentència contra mi, no solucionaràs res. Particularment m'agrada Espriu com m'agraden Mortadelo y Filemón, Arthur Caravan, Chopin, Estellés, el València CF, Leopoldo Panero, Ferran Torrent, els Beatles, Jeanette, Radiohead, Lendakaris Muertos o els Chemical Brothers. No pense que siga cap delicte.

Voro, desconec si John Cobra és carn de Masia. No el veig jo ballant així, però, vaja, és producte de la nostra societat (família? escola? mitjans de comunicació? política? banalització de tot? no sé qui en té la responsabilitat...)

Monique LaMer ha dit...

Per edat, perquè pense que sóc major que tú, jo si que sóc de la generació de Puzzle i de la ruta destroy....pero mai la he practicada, no he sigut mai de megadiscoteques, i m´agrada més ballar en altres llocs....sóc més del Carme, sempre ho he segut, i m´agrada anar al Cedro i plaça Hondures...però en realitat t´escrig perquè els de Madia, no només han creat un nou estil pel que veig en els vídeos, sinò que están en contacte en els seus "socis" mitjançant el correu: periòdicament, envíen una mena de tarjeta postal recordant le ssesions especials, el concursos i altres activitats...ho sé no perquè siga sòcia [:)] sinò perquè les he repartit.
A mí també m´agraden, en moderació, els Chemical Brothersi com tu dius, no tots és "soroll".
Un abraç

Toni de l'Hostal ha dit...

Ie Baydalín, ajuntar Espriu i Mortadelo en la mateixa frase és, com a mínim, graciós...

Josep Lluís ha dit...

Quanta bona gent que s'ajuntava a la NOD de Riba-Roja. Jo hi he anat alguna vegada quan la sala ja estava en decadència, per motiu d'algun concert d'un grup local, tant dins com fora, a l'aparcament. Però mai a la ruta.

No conec massa l'ambient d'aparcament de discoteca (tampoc m'és una cosa estranya, no ens xuplem el dit), però em fa la impressió que hui dia no es desfasa tant, o almenys no d'una manera generalitzada. El fenomen de Masia... esta disco està allà on Crist perdé el gorro (des de la perspectiva capitalina, i que em perdonen els de l'Alt Palància) mentre que el fenomen de la ruta Perelló-Sueca-Camp del Túria abraçava molta més gent. Què en penses?

Estes xiques fan molt d'esport aeròbic quan ballen, llàstima que quan ho fan a les discos i pàrquings, el cos, ple d'alcohol, química i nicotina, no estiga per a massa bromes.

Interessant l'apunt
Salut!

#M# ha dit...

GRANDIOSITAT, MOLT BO Baydal!

Els balls masieros estos són una barreja d'aurresku, jota i epilèpsia. Això si que és folklore, pura antropologia.

Els valencians hariem de continuar estudiant la "Ruta destroy", és un dels pocs simbols creats als últims anys que ens ha unit com a poble.

Vent d Cabylia ha dit...

Monique, és que això de Masia és un autèntic submón. Ha arribat a xiquetes de col·legi religiós, de Paiporta, Catarroja, els fills i fillets dels masieros, les tortugues, les obres, etc. Una febre... Sobre què és soroll i què música tingueren una interessant discussió a un blog de l'assignatura de música de l'Alcalatén.

Toni, no sé si ho dius per la semblança física, per la capacitat de treball d'Ibáñez o pels graus de sublimació de la bellesa inherents a tota obra artística. :D

Josep Lluís, jo és que de l'existència de Masia no n'he sigut conscient fins a la seua consagració com a capital del hardstyle. De fet, no sé ni què hi punxaven abans. En tot cas, està clar que no formava part de la ruta, però el que volia dir és que tot eixe ambient sí que n'és hereu en part. Dubte que a cap altra part de l'Estat hi haja tant de makiner com per ací (a Catalunya amb Pont Aeri i tot això, però no crec que en siguen tants proporcionalment). Pel que fa a l'ambient dels pàrquings, home, jo crec que es continua desfasant i molt. Una altra cosa és que ja no hi hagen tantes macrodiscoteques canyeres com abans...

M., m'apunte la definició per als anals: barreja d'aurresku, jota i epilèpsia. M'han arribat notícies que hi havia algú molt interessat a fer un film experimental amb la ruta de rerefons. Ja vorem què n'ix!

Toni de l'Hostal ha dit...

Jo ho dîa pel paregut, clar, qu'Espriu i Mortadelo són cagãets, lo que no sabria dir-te qui s'assembla més a qui...

Per cert, en el Perellonet encâ resistîx des de temps immemorial el Cala', qu'allí una volta van matar a u i tot!

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

La cosa de Jeanette és la més entendridora de totes. Això ho has heretat dels teus pares revolucionaris?

YO SOY REBELDE
Yo soy rebelde porque el mundo me ha hecho así
porque nadie me ha tratado con amor
porque nadie me ha querido nunca oír

Yo soy rebelde porque siempre sin razón
me negaron todo aquello que perdí
y me dieron solamente incomprensión

Y quisiera ser
como el niño aquel
como el hombre aquel
que es feliz

Y quisiera dar lo que hay en mi
todo a cambio de una amistad
y soñar, y vivir y olvidar el rencor
y cantar y reír y sentir solo amor

YO soy rebelde.......

Y quisiera ser......

Sentir-ho cantar per Jeanette és encara més incomparable en versió de 1971, és clar.
http://www.youtube.com/watch?v=qemBa7LAftk

A mi també m'entendreix.

Dani ha dit...

post antològic!

No deu haver poble al PV que no tingue la seua colleta de maquinetes que van donant voltes amb el cotxe, els bafles a tope i amb les enganxines de Masia. No pot faltar, sense això i sense bous de carrer no s'és poble xD

Anònim ha dit...

patètic buscar cultura on hi ha la font de la decadència de la societat valenciana actual entre els 30 i els 45: speed, pastilles i coca. No ho dic per tancat, ho dic perquè ho he viscut i ho conec.

dit per mi, un ex-drogat convertit a intel·lectual i escriptor de fireta al pv

així anem

Noiadevidre ha dit...

Simplement BRUTAL xDD
(en un to friki, sí, però és que m'encanta veure eixos vídeos xD)

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles, dels meus pares he heretat més bé les cançons populars ("La manta al coll", "Arròs amb ceba", "La tarara", etc.). Jeanette, supose, forma part d'una cultura musical comuna a tot l'Estat vehiculada pels mitjans de comunicació.

Dani, fa no res vaig estar pel Maestrat i tens tota la raó del món.

Anònim, jo en cap moment he dit que siga cultura, sinó decadència i destrucció. Però que, alhora, fan el cabra i també són part de la nostra societat.

Noiadevidre, supose que ens hem criat en l'atenció per allò estrany i cridaner. Sabem moltes vegades de la seua inconveniència o raresa, però sentim una mena d'atracció...

Artés ha dit...

Vicent, una de les virtuds que veig en vosté és la manca d'snobisme(Igual que altres personatges que veig per ací com ara l'incommesurable Toni de l'Hostal).

Fins ara només havia vist a la gent criticar lo contrari, però està clar que la qüestió és queixar-se...

Visca la decadència i l'autodestrucció :P

Toni de l'Hostal ha dit...

Viva!

Vent d Cabylia ha dit...

Artés, digues el que digues sempre te l'arreen d'algun costat. És dur però pareix que és així... D'altra banda, si he de ser intolerant amb algú preferisc ser-ho amb els que destrueixen la vida dels altres i no la d'ells mateixos (tot i que l'autodestrucció sempre deixa un cercle de destrucció al seu voltant gens recomanable per als que estan a prop).

Marc Peris ha dit...

Iè, felicitats. Feia temps que no llegia per ací un post que em valgués la pena.
No coneixia aquests vídeos, però vaig viure la darrera part de la Ruta a sales com Barraca, Puzzle o la Heaven, estiuejava a Palmeretes.
Cal dir que en aquells temps, al principi, a la Ruta anaven els punkis del Carme, gent de poble, penya normal, en definitiva.
Després vingué la part kinki bullera de la història, i jo em vaig despenjar...