dilluns, 1 de febrer de 2010

La meua opció? Antoni Furió

Comencen a preguntar-me en privat quin candidat a la rectoria de la Universitat de València m’agradaria que guanyara. No m’importa contestar en públic, perquè tinc la resposta ben clara: Antoni Furió. Alguns s’estranyen de la meua contestació, potser amb raó, perquè Furió és un dels fusterians més conscientment fusterians que hi ha en el panorama intel·lectual valencià i ha defensat els seus plantejaments historiogràfics i nacionalistes sempre que ha pogut. Jo, com bé sabreu, m’he dedicat precisament a tractar d’actualitzar-los com bonament he pogut perquè, vistos els coneixements acumulats en els darrers 30 anys sobre les dos qüestions, pense que han quedat certament desfassats en molts dels seus aspectes.

Ara, però, no estem parlant ni de perspectiva historiogràfica ni de nacionalisme valencià. Estem parlant de visió del futur universitari, de gestió acadèmica, de capacitat de lideratge i de saber fer. I en tot això, no tinc dubte, Furió és una de les persones més preparades amb què m’he trobat mai a la vida. Segurament no parle des de l’objectivitat: m’he dedicat a la història medieval, que mai m’havia atret, perquè ell va ser el meu professor en primer de carrera. Amb el seu apassionament i la seua capacitat de síntesi em va atraure cap aquella època; després, en altres assignatures, em va induir a usar la raó crítica i a cercar uns criteris de pensament acurats que encara tracte de tindre en compte a l’hora d’abordar qualsevol qüestió analítica.

En eixe sentit, el seu eslògan per a la rectoria, La força de la raó acadèmica, és ben adequat. Un home que realment creu en la raó i que sap de la importància del paper social de les universitats. Però no només això, sinó que els seus dotze anys al capdavant del Servei de Publicacions de la Universitat de València evidencien que sap dirigir equips com ningú i té uns fulls de ruta ben clars. L’ha elevat a un nivell d’excel·lència reconegut internacionalment i ha arribat a ser, tot i editar part important de la seua producció en una llengua minoritària, la segona editorial universitària més important d’Espanya –crec que per darrere de Granada.

Amb tot, després d’haver explicat tot açò encara hi ha gent que em diu: però és catalanista, com si fóra el pecat més gran del món. Si el seu catalanisme universitari, com he pogut comprovar personalment en nombrosos congressos, col·loquis, conferències i cursos, consisteix en el fet que hi haja unes relacions més fluïdes entre els que parlem la mateixa llengua i que, per exemple, els catalans acaben coneixent millor la realitat valenciana i lloant els valencians per la categoria objectiva dels seus treballs, benvingut siga. D’altra banda, com és ben evident, la meua tria no depén tant de la qualitat dels altres candidats o dels seus programes, sinó del meu coneixement directe de la faena laboriosa de Furió.

A tot açò, jo no pinte fava a la Universitat de València. No tinc vinculació acadèmica ni dret a vot, però ja que em pregunten...

10 comentaris:

Toni de l'Hostal ha dit...

Estàs segur de lo que dius? Un suecà de rector de la'Universitat? Ja és prou casa de putes...

Coralet ha dit...

Jo també preferisc a Antoni Furió. I sobretot no vull que guanyen dos dels candidats que es presenten. A vorem...

joan ha dit...

No dubte de la capacitat de gestió d'Antoni Furió, però potser no siga el rector ideal per assumir les relacions de la Universitat amb les institucions polítiques valencianes.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Un suecà que parla un valencià tan preciós que deu semblar català oriental a València em sembla magnífic com a tria. Volem rectors que tinguen aquest domini de la llengua i que siguen uns intel·lectuals com cal!

Em preocupa, Vicent, el teu "potser amb raó". Per un costat l'afecte al professor benvolgut per l'altra aquesta cosa de voler matar tots els pares o de justificar que no cal matar-lo perquè l'home és molt valuós.

Done gràcies que no em guanye la vida en cap acadèmia o universitat!
Ara sí que recorde algun corredor de palau de congressos on jovenel·los deien allò de: a eixe no a eixe que és catalanista! I una regidora tendríssima preguntant-me si no hi hauria dues persones amb el mateix nom... I després, és clar, ens queixem de les zones d'ombra tan grans que han quedat al país després de l'apagada analògica...

kirikú ha dit...

Sembla ser que Furió té moltes possibilitats de guanyar (això sent dir en molts "corrillos" de la Universitat).

Si és aixina ens alegrarem molta gent, de dins i fora de la Universitat ... i ja no pel seu catalanisme, reduir-ho a això seria simplificar massa les coses.

En el moment en que es troba el País Valencià en l'actualitat, cal que la Universitat de València torne a ser un punt de referència per a aquella part de la societat que és crítica i necessita canvis. La candidatura de Furió aglutina molts sectors universitaris que tenen en comú eixa aspiració.

Jo votaré a Furió. Jo també.

Marta ha dit...

No és que en sàpiga gran cosa, de les eleccions a la Universitat de València, però he sentit moltes coses i molt bones d'Antoni Furió; em dóna confiança.

Anònim ha dit...

Les raons que addueixes són ben fràgils, fora del pretés insult de "catalanista". No sé si insinues que els altres candidats no creuen i fan un bon ús de la "raó" científica i, a més, eixe ús fa por com,quant en el cas de Toni, sol aplicar-lo contra les persones. Sovint, una intel·ligència al servei del mal. I, pel que fa a la gestió de l'editorial, només et diré que ha estat molt hàbil; tant que ha multiplicat les publicacions en castellà, tot fent-se un àmbit d'agraïts. Per últim, usar els diners públics per a publicar ideologia, gens científica, sense cap nota, no fa honor a la raó, sinó a la dogmàtica més forta. I fa por, clar.

Vent d Cabylia ha dit...

Anònim, pel que fa a la publicació de llibres no estrictament acadèmics amb cobertura universitària ja vaig mostrar el meu desacord en el seu moment, però no crec que això siga motiu suficient per a enterbolir la resta de la tasca de Furió: històries de Sueca, de la ciutat de València, del País Valencià, de divulgació, biblioteca universitària, congressos, col·loquis, activisme cultural, contactes internacionals, etc. Desgraciadament, no és gens habitual eixa empenta entre els professors universitaris que jo conec (amb honroses i destacades excepcions).

D'altra banda, pense que queda ben clar que no insinue res dels altres candidats. Dic explícitament que la meua tria depén del coneixement directe de la faena laboriosa de Furió. Tu dius, en canvi, que és una intel·ligència al servei del mal. Catso! Hauries de definir mal perquè si ell està al servei del mal, no sé a què serveixen bona part dels polítics valencians (o la majoria de nosaltres)...

Joan-Carles, aprofite també per a contestar-te (tot i que no sé si ho llegiràs). A València estem ben acostumats als parlars de tots els llocs, si més no de Morella cap avall i de Calp cap amunt. Alhora, l'apitxat de molts de la zona, si tenen una miqueta de cura, és ben bell i preciós.

Altrament, pel que fa a Furió i el "potser amb raó" em referia al fet que "potser amb raó" altres podien estranyar-se de la meua opció perquè vist des de fora pot sonar estrany (però no dic que jo pense que hi haja raó en eixa visió externa). Finalment, de "matar al pare" res, tenim pensaments diferents i ja està. Precisament els plantejaments nacionalistes valencians no han estat mai tema de tractament directe entre nosaltres; en el meu cas, el meu interés ha vingut d'àmbits ben diferents, que no tenen res a vore amb el seu mestratge...

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Amic Vicent:

Tinc l'estranya tendència de relacionar-ho tot. Ho dic perquè no abunda tant com caldria. Conteste al teu blog i conteste altres coses perquè tot s'arxiva quan es té memòria. I, així, també em passa a altres blogs. Comprenc que també se'm façen retrets. No acostume a tancar-me excessivament en banda.
Per la Internet circulen enregistraments orals antics de Joan Fuster. El parlar més tradicional de Sueca té una fonètica singular i sense pèrdua de cap so que no es diga d'Andorra a Guardamar. En algunes llistes hi ha jovenel·los que insisteixen en què Fuster "catalanitzava" la seua parla. Hauria d'haver eixit un suecà perquè la fonètica, fonètica és.

Has tingut el bon gust de posar un enregistrament d'En Furió. Té la mateixa fonètica preciosista que tenia Fuster: la més tradicional de Sueca.

Em va fer gràcia sentir-lo (no l'havia sentit mai) com em fa gràcia que a València -on tan bé distingiu les parles valencianes que no siga la castellana- se'm prenga encara per català quan els vells del meu poble encara em pregunten "de quina família eres?" No parle d'il·lustrats com tu acostumat a mil pronúncies. De vegades, a Canal 9, canvie perquè, senzillament, no ho puc suportar. La fonètica d'alguns locutors em fa mal al cor. Hi deu haver un model de pronúncia també i no costa gens d'adquirir en boca de professionals avesats.

Segona, quan un escriu es traeix. Ens passa a tots i a mi em passa sovint. En una cosa tens raó, però: el mestratge no ve sempre donat de la mà de la coincidència en les idees. Això és, precisament, el que ens fa ser més lliures i informats per molt que no vegem raó ninguna per a un canvi major en els nostres plantejaments polítics. Quantes cites històriques catalanistes o valencianistes cal acumular perquè ú es decante per un costat o per una altra. I el cas és que ningú vol recordar que l'abundor de cites absoluta són les "espanyolistes" des de fa segles. Ens farà això espanyolistes a tu o a mi?

Ens aprofita, si més no, per suavitzar-nos.

Espere que hages rebut la tramesa del llibre que et fiu.

Per últim, l'apitxat dels qui ho fan bé és el millor valencià de la zona on s'apitxa. No és un model per al país. Hauríem d'evitar, per tant, que s'estengués aquesta fonètica a la resta del país. Jo, per la meva banda, ja procure llevar-me alguns castellanismes i construccions castellanitzants desconeguts per la resta i que fan del meu parlar un parlar tan estigmatizat de Calp enllà ;-)

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles, comprendràs que per ser jo valentí -i tractar d'exercir-ne- no me n'haja de fer responsable del que et diguen -per desconeixença o mala voluntat- quan véns a València. Procure defugir els tòpics i si em trobe un alacantí que parla valencià no li pregunte que com és que ho fa si allí ningú el parla, o si em trobe un elxà no m'estranye perquè se senta valencià o coses per l'estil...

En tot cas, l'oratòria i la parla de Furió són un dels seus punts forts, que ens deixaven embadalits i amb ganes de més quan érem els seus alumnes (a Vicent Josep Escartí, pel que veig, també li passava), però d'ací a considerar que ens sone alié... Si no passaran per ací de totes les comarques amb un valencià ben característic i ben bonic. Molts jóvens, doncs sí, no tenim la cura que caldria i les condicions sociològiques són ben diferents a la dels nostres pares, però bé, farem el que podrem.

Quant al llibre, tenia una pila de cartes que em negava a obrir fins a dilluns (ahir vaig acabar això de les cartes municipals barcelonines i volia descans), però m'he animat a mirar-les i, efectivament, l'he trobat. Crec que compensa la que he rebut de la Seguretat Social demanant-me que els torne el que he "defraudat" en cobrar atur i ser autònom alhora: el que s'ha de sentir! quina mentira més grossa!!! ara, vés a explicar-los-ho i perd mig matí... Total, que li pegaré mos al teu llibre de seguida. Pel que estic veient també vol desmuntar tòpics...