dimecres, 17 de febrer de 2010

El "Llibre dels fets", en japonés

Seifukuou Jaume issei Kunkouroku (Kyoto, 2010)

Ho deia el fotògraf Francesc Vera l'altre dia al féisbuc: han arribat a terres valencianes els primers exemplars de la versió japonesa del Llibre dels fets del rei Jaume I el Conqueridor, que en transliteració del japonés vindria a llegir-se: Seifukuou Jaume issei Kunkouroku. La veritat és que fa goig, 608 pàgines d'edició acurada, amb nombroses fotografies, moltes del mateix Francesc i, com ell comentava, no podem evitar sentir una espècie d'atracció exòtica davant la contemplació de l'interés per la nostra història des d'una llengua i una cultura que a la majoria de nosaltres ens resulten ben desconegudes.

De fet, particularment ni tan sols sabia que en japonés els llibres s'obrin com en àrab, de darrere a davant mirant-ho amb els paràmetres occidentals. Així, després de la portada i la portada interior, que reprodueixen els frescs quasi coetanis (1285-1290) de la conquesta de Mallorca i el suposat retrat del rei Jaume fet en el segle XV, hi ha 8 pàgines de fotografies en color amb les pintures del castell d'Alcanyís, imatges de soldats i oficis de l'època, de llocs com els castells del Puig i de Biar, el Benicadell, les viles de Morella i Peníscola, l'horta de València, etc.

Part frontal de la banda del llibre

Portada interior

Primera pàgina de fotografies: frescs d'Alcanyís
amb imatges de l'entrada de Jaume I a Balansiya

A continuació es desenvolupen 495 pàgines de traducció de la crònica dividides en les 15 parts, per coherència interna i moment de redacció, que ha proposat Josep Maria Pujol després d'un estudi exhaustiu del text. D'esta forma, cadascuna de les seccions està introduïda per una portada pròpia marcada per un títol i una fotografia relativa al seu contingut. Per exemple, en la que fa 7, referent a la conquesta del regne valencià enllà del Xúquer, apareix una imatge del castell de Xàtiva, en la 11, sobre la croada a Ultramar de 1269, un vaixell medieval -em sembla que procedent d'un relleu de la catedral de València-, i en la 13 les muralles d'Alzira, escenari de les lluites entre el rei Jaume i l'infant Pere.

Portada de la secció 7ª

Detall de la portada de la secció 11ª

Portada del secció 13ª

Al llarg de la traducció, a més a més, s'ofereixen figures que ajuden a fer més intel·ligible al lector japonés el que Jaume I explica en la crònica, especialment pel que fa a qüestions geogràfiques i bèl·liques. Així, hi podem trobar mapes de la península Ibèrica, Catalunya i Aragó al segle XIII, dels processos de conquesta dels regnes de Mallorca, València i Múrcia, de les fortificacions del nord i el sud valencià, del traçat urbà de Balansiya, de cavallers i ballesters, fonèvols, torres d'assalt, etc.


Mapa de Balansiya i fragment de la secció 4ª

Mapa de la península Ibèrica després
de les conquestes cristianes del segle XIII

Mapa sobre la conquesta al sud del Xúquer

Imatge de cavaller armat i fragment de la secció 2ª

Després de la versió japonesa del text, hi ha una introducció general preparada per Akio Ozaki sobre el procés de conquesta feudal cristiana de la península Ibèrica al llarg de l'edat mitjana i una altra meua sobre les característiques del "Llibre dels fets" i la seua transmissió textual des del moment de la redacció fins a l'actualitat. Com també va advertir Vicent Olmos en el mateix comentari de féisbuc, ací vaig tindre un dels principals problemes en el llarg procés de treball: el principal impulsor de la iniciativa no veia adequat incloure certs passatges del text que jo havia escrit. Finalment, vaig haver de reformar la meua introducció a condició d'explicar la qüestió i publicar el text original en un article apart, que finalment veurà la llum d'ací poc en el proper número de la revista Afers, a qui he d'agrair la seua amable disponibilitat.

Divisions territorials de Catalunya en el segle XIII

Finalment, en un darrer apartat -que es llig de davant cap a arrere segons la manera occidental- hi ha en primer lloc les institucions que han aportat alguna ajuda a través de la inclusió de la traducció en un projecte de l'IVITRA: la Universitat d'Alacant, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut Ramon Llull, l'Instituto Cervantes, el projecte DIGICOTRACAM de la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de la Nucia. A continuació hi ha l'únic text complet en alfabet occidental (i en valencià), que són els agraïments d'Akio Ozaki i, en darrer terme, un índex onomàstic i un de toponímic, en què, a tall de curiositat, es poden observar les transliteracions dels noms dels llocs valencians que apareixen a la crònica. L'únic que em sap mal és que, malgrat els meus recordatoris reiterats, finalment han aparegut alguns topònims malament o en la forma castellana, com ara Alcira, Alcoy, Foyos, Enguera o Liria (sic).

En qualsevol cas, tot i eixe apunt, que és l'única errada que he pogut detectar des de la meua desconeixença de la llengua de traducció (confie que la meua introducció siga fidel al text original!), personalment he quedat ben pagat de participar en la versió del Llibre dels fets en japonés, la quarta llengua a la qual és vessada la crònica de Jaume I, després del castellà, l'anglés i el francés. Ara ja sabem com sona en la llengua dels samurais allò de Vergonya, cavallers, vergonya!:
Hajiwo sire, kisiachi, hajiwo sire

Contraportada final

Agraïments d'Akio Ozaki en valencià

Índex toponímic. Ejea-Guadalviar (sic)

Per últim, només resta dir que el llibre ha estat publicat per l'editorial de la Universitat de Kyoto, que n'ha fet una tirada de 800 exemplars, a la compra dels quals, si així ho desitgeu perquè sabeu japonés o perquè el voleu com a peça de col·leccionista, podeu accedir des d'esta pàgina web per un preu de 6.600 iens (53,50 euros) més despeses d'enviament (cal clicar en el botó gris, en la següent pàgina indicar "Europe" i clicar en el botó gris del costat, per a incloure finalment l'adreça i les dades de pagament).

11 comentaris:

Tona ha dit...

No hi ha manera millor d'encetar el dia que llegint este post. Ets genial

Francesc Vera ha dit...

Efectivament, Vicent, la imatge de la nau és un detall d'una de les parts del retaule d'alabastre d'Antoni Dalmau i Julià lo Florentí de l'antiga aula capitular de la Seu de València, concretament de la primera inferior de la part esquerra.
També jo considere, pel que puc apreciar, que s'ha fet una edició acurada.

Marina Kleine ha dit...

Una altra vegada, enhorabona. Y perdona que tenga que pasar al castellano, pero mi valencià lamentablemente no da para más. Sólo quería comentarte que hay una traducción del Llibre dels Fets al portugués en curso, aquí te dejo la página del profesor que la está llevando a cabo. Está en "Textos medievais", "Textos antigos e medievais traduzidos", el nº 47. Parece que lleva un tiempo parada, a ver cuándo la terminan.
¿Qué pasó con tu texto que finalmente no lo han publicado? Espero que el problema no haya sido "censura"...!

Clidice ha dit...

Genial! miraré de tenir-ne un :) Moltes felicitats!

novesflors ha dit...

Ostres! Una iniciativa fantàstica.

Toni de l'Hostal ha dit...

Xe, que tu no has llegit manga en la vida? Jo ja estic imaginan'-me al Xungarro diguent això de Hajiwo sire, kisiachi, hajiwo sire!

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies a tots. Per a això estem, els historiadors, i si esta edició pot servir per ampliar l'interès per la nostra història, millor que millor.

Pel que fa a la introducció, Marina, en principi jo no havia d'escriure res ('simplement' assessorava Akio Ozaki en tot allò que necessitava) però la relació fou (i és) tan bona que ell mateix em demanà escriure una part de la introducció. Tanmateix, en llegir-la, s'adonà que hi havia parts que no li agradaven i que no desitjava incloure en un llibre en el qual havia invertit tant d'esforç i que era iniciativa personal seua. Per tant, vam acordar que les llevaríem sempre i quan poguera explicar l'incident en una altra publicació, com donaré compte en l'article que eixirà a Afers, amb la introducció original. Tot plegat resulta una mica estrany, però almenys ha estat una solució.

Toni, ja ho deia aquell estrany personatge: jo ara parle valencià, donat que sóc valencià, però mire jo me pose aixina i parle japonés ja que sóc japonés. :D

David ha dit...

Enhorabona, per l'edició del llibre i per l'entrada, molt bona, com sempre.

Tan sols n'hi ha una cosa que m'ha sorprès molt. El llibre dels fets tan sols s'ha traduït a 4 llengües?

Com és possible?

Em sembla una llàstima que un llibre tan bo no s'haja traduït a més idiomes.

No sé si serà molt agosarat dir açò, però pense que seria un bon negoci traduir-lo a altres llengües.

(Llance la proposta a veure si alguna editorial s'anima)

Marina Kleine ha dit...

Bueno, sí que es un poco raro, pero ya esperaremos la publicación de la versión original "sin cortes". La verdad es que mi imaginación fértil ya te veía perseguido por la Yakuza o algo así... :-)

joan ha dit...

Enhorabona, Vicent, pel llibre. Una publicació així és tot un luxe per als valencians. Ja tinc ganes de fer la comanda per tal que me l'envien, tot i que no tinc ni idea de japonés...

Per cert, jo visc a Alemanya i m'ha estranyat moltíssim el fet que encara no s'haja traduït a l'alemany. Precisament quan la romanística és una especialitat molt arrelada a les universitats alemanyes. I encara més, des del rebombori de la famosa Fira de Frankfurt del 2007, amb la cultura catalana com a convidada oficial, on, per cert, Carod-Rovira va presentar la traducció del Tirant al japonés. Hauré de començar a estudiar la llengua dels nipons...

Vent d Cabylia ha dit...

Joan, sí que és estrany, sí. Com deia Marina hi ha una versió en portugués en camí i Stefano Cingolani em va comentar que també hi havia en marxa una d'italiana. Angleses n'hi ha un parell, castellanes tres o quatre, etc. Casualitats de la vida, supose, perquè, com dius, l'interès historiogràfic i filològic dels alemanys per les qüestions medievals de la Corona d'Aragó i en concret de Catalunya sempre ha estat dels més intensos del context europeu.

Per cert, avise que el proper gran projecte del qual se sentirà parlar enguany o el que ve serà el de la tomba de Pere el Gran (noves dades, nous textos editats, nous estudis, etc.). Conec un grup de gent finançat per la Generalitat de Catalunya que està posant-s'hi.